Obre el menú principal

La Casa de Larrard & Vignau és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp), d'estil barroc popular, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situada a la plaça de sant Francesc número 1.

Infotaula d'edifici
Casa de Larrard & Vignau
Casa Larrard&Vignau.jpg
Dades
Tipus edifici
Característiques
Estil arquitectònic Barroc
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
ProvínciaTarragona
ComarcaBaix Camp
MunicipiReus
Localització Plaça de Sant Francesc, 1. Reus (Baix Camp)
 41° 09′ 09″ N, 1° 06′ 29″ E / 41.152370°N,1.108020°E / 41.152370; 1.108020Coord.: 41° 09′ 09″ N, 1° 06′ 29″ E / 41.152370°N,1.108020°E / 41.152370; 1.108020
IPA
Identificador IPAC: 9605
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

És un edifici cantoner, de planta baixa, un pis i golfes. Té una secció típica artesanal i la planta és rectangular. Disposa de dues façanes a carrer, una mitgera i sobre l'altra s'endarrereix formant un petit pati. Les façanes són planes i amb quatre balcons en el pis. A la cantonada, els dos balcons que hi limiten, s'uneixen en un balcó d'ampla peanya formant un angle recte amb suport metàl·lic i plaques de ceràmica blanca i verda. La barana és de ferro i senzilla, però en el suport presenta una àguila. A les golfes hi ha petites obertures quadrades. La barbacana presenta dentells. La coberta és a quatre vessants, de teula àrab i estructura de fusta. L'edifici és bastit a partir de murs portants de pedra i paredat comú arrebossat. La façana està pintada de color ocre rosat.[1]

HistòriaModifica

Edifici "setcentista" que hostatjà els locals i l'habitatge de l'empresa "Juan Larrard y Compañía". Segons Eduard Toda, els Larrard procedien d'Oloron, als Pirineus Atlàntics, i feien companyia amb els Vignau. Es dedicaren al comerç d'exportació de vins fins ben entrat el segle XIX.[2] Joan Larrard, juntament amb el seu soci Manuel Vignau i d'altres comerciants francesos, va estudiar a mitjans del segle XVIII la possibilitat de construcció d'un canal navegable de Reus a Salou, i en va fer un projecte presentant-lo a l'ajuntament, demanat els drets d'explotació perpètua. El projecte no tirà endavant fins al 1805, i no es va finalitzar per la guerra del francès.[3] L'edifici del Larrard & Vignau està situat en una zona de creixement suburbà sotmesa a importants transformacions. Té una façana a l'Església de Sant Francesc i a l'Institut i una altra a la Plaça de Sant Francesc.[1] Ramon Amigó explica que el Larrard tenia molts diners, i, entre altres propietats, posseïa un mas tocant al terme de Vilaseca, i que entre la gent de Reus, quan no convenia dir allà on s'anava o d'allà on es venia, se sentia a dir, evasivament, que s'anava al Mas del Larrard.[4] Hi havia corrandes que feien referència a aquell mas, i cita:

« al mas del Larrard

n'hi ha una criada
que amb el dit del peu
toca la guitarra.

»

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de Larrard & Vignau  
  1. 1,0 1,1 «Edifici setcentista a la plaça Sant Francesc». Pat.mapa. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 20-X-2014].
  2. Toda, Eduard. Els convents de Reus i sa destrucció en 1835. Reus: Centre de Lectura, 1930, p. 47. 
  3. Aguadé Parés, Enric «Aguas de Reus». Revista del Centro de Lectura, 4a. època, núm. 51, IX-1956, pàg. 106.
  4. Amigó, Ramon. Materials per a l'estudi dels noms de lloc i de persona, i renoms, del terme de Reus. Reus: Associació d'Estudis Reusencs, 1988, p. 301. ISBN 8486387655.