Casa de les Altures
La Casa de les Altures és un edifici d'estil neomudèjar situat al Baix Guinardó que es va construir el 1890 per encàrrec del director general d'Aigües de Barcelona. S'anomena Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d'elevació d'aigua cap als dipòsits situats al Turó de la Rovira (Barcelona). El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d'Horta-Guinardó. És una obra protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Arquitecte | Enric Figueres | |||
| Construcció | 1890 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | historicisme arquitectònic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | El Baix Guinardó (Barcelonès) | |||
| Localització | Parc de les Aigües, Rda. Guinardó, 49-51 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 30238 | |||
| Id. Barcelona | 2772 | |||
Descripció modifica
Palauet situat al costat del Parc de les Aigües, ignorem la seva procedència, però aquesta casa era totalment abandonada, fins que l'Ajuntament va fer-hi una total restauració, conservant el seu estil d'origen.[1]
S'hi han situat alguns serveis del districte. Al soterrani del casal hi ha instal·lada la sala d'actes i a la part forana hi ha plantat alguna filera de palmeres.[1]
El portal d'accés està cobert per una galeria porxada, i, a la part alta hi corre una altra galeria. Ambdues peces són un clar exponent de l'estil arabesc molt ben treballat. La part posterior de l'edifici també té sortida a un pati que s'ha volgut conservar.[1]
Història modifica
Edificada en els terrenys propers als dipòsits de la Societat General d'Aigües, va ser projectada pel mestre d'obres Enric Figueres (1890) per ser la residència de l'enginyer director de la companyia, Nicolau Recúlez Chevalier. Va inaugurar-se l'any 1871, el nom li ve dels motors, que es trobaven al costat de la casa, que elevaven l'aigua a les altures, és a dir als dipòsits situats a Can Baró.
Es va fer servir poc com a residència particular; servia com a lloc de trobada per a actes de protocol de la societat, disposant inicialment de 15.000 metres quadrats de terreny varen ser expropiats de Can Baró perquè la Societat d'Aigües volia construir-hi un dipòsit per distribuir aigua a Barcelona, que provenia del pantà de Dosrius (prop d'Argentona).
El projecte va ser declarat d'utilitat pública i l'expropiació es va consumar. S'iniciaren les obres que es varen inaugurar l'any 1871; a la reixa de la porta lateral que dona a la ronda Guinardó, s'hi pot llegir la data de 1870, probablement com a recordatori de la construcció del projecte.
Darrerament, una part d'aquests terrenys s'utilitzaven com a jardí de la casa i una altra contenia vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot fruiters. La vegetació i l'aigua del voltant de la casa va ser la causa per crear un ambient similar als jardins granadins.[2]
Durant la Guerra Civil Espanyola, la societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels treballadors de l'empresa i més endavant la casa serví de seu de l'Institut d'Investigació Hidrològica.
A inicis dels anys setanta, l'estat de conservació del conjunt (casa i jardins) era deficient i l'Associació de Veïns Joan Maragall emprengué accions reivindicatives per tal d'aconseguir convertir-lo en parc públic.
Gràcies a aquestes pressions veïnals el recinte fou adquirit per l'Ajuntament i el parc de les Aigües va obrir les portes l'any 1978 després dels treballs d'adequació duts a terme per l'arquitecte J.M. Casamor.
Més endavant (1984) també adquirí l'edifici de la Casa de les Altures que, restaurat i rehabilitat per l'arquitecte Víctor Argentí, va obrir les portes com la Seu del Consell del Districte d'Horta-Guinardó a inicis de 1989.
L'any 1990 va ser distingit amb el premi FAD a la millor rehabilitació.
Bibliografia modifica
- Bou i Roura, Lluís. Ajuntament de Barcelona. Itineraris Horta-Guinardó. Ajuntament de Barcelona, 2002. Dipòsit legal B.22.877-2002. ISBN 84-7609-991-6.
- MACIÀ, Teresa; ARGENTÍ, Victor. Rehabilitacion. Casa d'Altures.Parc de les Aigües. Editat per Dragados y Construcciones, S.A. Barcelona, 1991. DL: M. 21.188-1991
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa de les Altures». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14 desembre 2017].
- ↑ MACIÀ, Teresa; ARGENTÍ, Victor. (1991) pàg. 27
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de les Altures |
- «Casa de les Altures». Cercador Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament de Barcelona.
- Casa de les Altures, per Marc Piquer Arxivat 2011-04-25 a Wayback Machine.
- La Casa de les Altures. TV d'Horta-Guinardó Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
- La casa de les Altures al bloc Arquitectura Orientalista a Barcelona