Obre el menú principal

La casca és un dolç típic de la cuina valenciana i mallorquina,[1] realitzat amb ametlla mòlta, sucre i ous, que es pot farcir de rovell confitat, moniato o carabassa.[2] També pot anar acompanyat de canyella, raspadura de taronja o de llimona, o merenga. La casca es consumeix típicament el Dia de Reis,[3] però també en altres celebracions familiars. La forma pot variar d'una població a altra, però en general sol tenir la forma d'anella o de serp.7 gener 2019[cal citació]

Infotaula de menjarCasca
Casca serp.jpg
Una casca amb forma de serp
Origen
Altres noms Casca dels Reis
Regió País Valencià i Mallorca
Quan es menja Dia dels Reis i altres celebracions
Gastronomia Cuina del País Valencià, Cuina de Mallorca
Detalls
Tipus darreries
Forma Rodona o serp
Ingredients principals ametlla mòlta, sucre, ous, moniato, etc.
Modifica les dades a Wikidata

Diferències amb altres dolçosModifica

Sovint es confon amb el tortell de reis, però es diferencien perquè la massa de la casca s'assembla més a la del massapà però amb menys sucre, mentre que el tortell normalment es fa amb brioix o pasta fullada. Una altra diferència és que la casca no té figuretes dins, encara que sovint es decoren amb xocolatines al voltant.

Igualment, es pot confondre amb el massapà, puix que els ingredients principals també en són l'ametlla mòlta i el sucre. Però les proporcions són diferents: al massapà es barregen a parts iguals, mentre que en la casca la quantitat de sucre utilitzada és la meitat que la d'ametlla. A més, la massa de la casca es barreja amb ous, mentre que la massa del massapà normalment no en conté.

Un dolç molt semblant a la casca és el pastisset de moniato o casqueta, que també pot fer-se amb la mateixa massa d'ametlla i sucre, o bé amb una pasta de cacaua i sucre. La principal diferència es trobaria en la mida, atès que els pastissets són semicercles petits.7 gener 2019[cal citació]

HistòriaModifica

L'origen de la casca sembla d'arrel morisca, tal com fan pensar els ingredients principals que la constituïxen, especialment les ametlles i les batates. En l'actualitat, en molts casos ha estat substituïda pel tortell, un dolç d'origen occità que va entrar a les nostres terres després de la Batalla d’Almansa.[4] No obstant això, el tortell no va començar a desplaçar la casca fins als anys 1960.[5][2]

Sempre ha estat una tradició regalar la casca als xiquets, sobretot els padrins als fillols i les filloles. La tradició diu que els Reis d'Orient portaven les casques per als xiquets, tal com mostra una cançó popular que s'ha mantingut amb certes variacions al llarg dels anys.[6][7][8][4]

«

Senyor Rei, jo/ja estic ací,
porte'm casques per a mi,
Les garrofes i la palla,
per al seu (senyor) rossí...

»

Al voltant de la fi de la dècada del 2000[5] i al principi de la dècada següent, els forners intentaren reviure la tradició al País Valencià.[2] Així, el 2017, l'ajuntament de Gandia va fer una campanya.[3]

ReferènciesModifica

  1. «La casca, postre de Reyes, Recetas de Cocina». Diario de Mallorca. Ocio. Gastronomía. Recetas. [Consulta: 7 febrer 2019].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Hornos valencianos intentan recuperar la casca de Reyes, dulce típico valenciano que se cambió por el roscón». La Vanguardia, 06-01-2012 [Consulta: 7 febrer 2019].
  3. 3,0 3,1 AM «La casca de Reis valenciana, en procés de recuperació». Diari La Veu, 05-01-2017 [Consulta: 7 febrer 2019].
  4. 4,0 4,1 «Història de la casca».
  5. 5,0 5,1 «La casca planta cara al roscón». Levante-EMV, 04-01-2009 [Consulta: 7 febrer 2019].
  6. «Example 1 de la cançó de la casca».
  7. «Example 2 de la cançó de la casca».
  8. «Example 3 de la cançó de la casca».

Enllaços externsModifica