Cases Llança
Les cases Llança eren un conjunt d'edificis situats als carrers de Sant Pau i del Marquès de Barberà del Raval de Barcelona, dels quals només es conserva el darrer, la casa Carles de Llança i de Carballo, catalogada com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1897 | reforma, Arquitecte: Antoni Maria Gallissà i Soqué | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | modernisme català | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Sant Pau, 71-73 (enderrocat) i Marquès de Barberà, 24 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 102 | |||
Història modifica
El 1764, Josep Galceran de Pinós i de Pinós, marquès de Barberà, va establir en emfiteusi al mestre de cases Josep Lliberós una parcel·la del seu hort al carrer de Sant Pau,[2] on aquest va construir una casa amb dos portals, que el 1782 va vendre per 3.950 lliures al cavaller donzell Joan de Llança (també escrit Llanza).[3]
Casat amb Gertrudis Coll, la pubilla de Can Coll de Lliçà de Vall,[4] adoptà aquest cognom, per la qual cosa apareix als documents com a Joan Coll i de Llança o Joan de Llança i Coll. El 1790, va demanar permís per a remuntar un tercer pis a les seves cases del carrer de Sant Pau,[5] i el 1791, el matrimoni va adquirir en emfiteusi una parcel·la de l'hort del marquès Josep Esteve Galceran de Pinós i Sureda de Santmartí al carrer que porta el seu nom,[6] on van fer construir un altre edifici.[7]
El 1897, Carles de Llança i de Carballo (1858-1918)[8][9] va encarregar la reforma d'aquest darrer a l'arquitecte Antoni Maria Gallissà,[10][11] que hi feu una operació de maquillatge com les que practicava assíduament (vegeu casa Sicart).[1] La seva intervenció consistí en la remodelació dels balcons amb llosanes revestides de ceràmica vidrada; un esgrafiat que segueix un dels seus dissenys florals característics; la remunta d'una galeria de maó vist amb capitells de pedra de cinc arquets molt rebaixats, amb dues obertures laterals més estretes, a més d'un fris dentat i pautat per sis gàrgoles; el coronament amb merlets, ràfec i una sanefa que envolta i dissimula els forats de ventilació.[1]
El 1918, l'arquitecte Francesc Guàrdia i Vial es va encarregar de la reforma dels edificis «siamesos» del carrer de Sant Pau[12] amb la remunta d'un quart pis i l'estucat de la façana.[13] Finalment, foren enderrocats pel PERI del Raval.[14]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Casa Carlos de Llanza y de Carballo». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Baptista Plana i Circuns, 7-9-1764.
- ↑ AHPB, notari Baltasar Oliveras i Plana, manual 1.107/10, f. 188-192v, 13-11-1782.
- ↑ «Can Coll». Mapes de patrimoni cultural. Diputació de Barcelona.
- ↑ «Juan de Llanza i Coll. Sant Pau 81-82. Casa. Planta baixa i dos pisos. Afegir un tercer pis». C.XIV Obreria C-56/1790-192. AHCB, 20-07-1790.
- ↑ AHPB, notari Ignasi Plana i Fontana, manual 1.113/18, f. 853v-858, 29-11-1791.
- ↑ AHCB, Cadastre I-34, Quadern de cases reedificades des del 1721 en endavant. Cases reedificades el 1794, f. 1939.
- ↑ «Carlos de LLanza y de Carvallo». geneanet. Juan Ramón de Ros.
- ↑ La Veu de Catalunya: diari catalá d'avisos, noticias y anuncis, 17-10-1918, p. 2.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2 Z, 30-06-1897.
- ↑ Paricio 1983, fitxa 41.
- ↑ Paricio 1983, fitxa 38.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 571/1918.
- ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 40.
Bibliografia modifica
- Paricio, Ignasi (coord.). Anàlisi tècnica i funcional del patrimoni immobiliari municipal. El Raval, vol. II. ITEC, 1983.
- Pifarré Yáñez, Daniel. Els esgrafiats del modernisme a Barcelona, vol. III: obres i repertoris ornamentals. Universitat de Barcelona. Departament d'Història de l'Art (tesi doctoral), 1-2-2016, p. 29-30.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cases Llança |
- «Casa Carlos de Llanza». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
- «Casa Carlos de Llanza Carballo Reforma». Arquitectura Modernista. Valentí Pons Toujouse.