Casimir IV Jagelló

Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk , en lituà: Kazim I Jogailaitis ) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).

Plantilla:Infotaula personaCasimir IV Jagelló
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(pl) Kazimierz Jagiellończyk Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1427 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Cracòvia (Polònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort7 juny 1492 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Hrodna (Belarús) Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacatedral de Wawel Modifica el valor a Wikidata
Rei de Polònia
25 juny 1447 (Gregorià) – 7 juny 1492 (Gregorià)
List of heads of state of Lithuania (en) Tradueix
1440 – 7 juny 1492 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciósobirà Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Altres
TítolGran duc de Lituània
Rei de Polònia Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia Jagelló Modifica el valor a Wikidata
CònjugeElisabet d'Habsburg (1454, 1454 (Gregorià)–1492) Modifica el valor a Wikidata
FillsVladislau II de Bohèmia i Hongria, Edwige Jagellon, Sant Casimir, Joan I de Polònia, Alexandre I de Polònia, Sofia Jagelló, Elisabet Jagelló, Segimon I Jagelló el Vell, Frederic Jagelló, Elisabet Jagelló, Anna Jagelló, Bàrbara Jagelló, Élisabeth Jagellon Modifica el valor a Wikidata
ParesLadislau II Jagelló Modifica el valor a Wikidata  i Sofia de Halshany Modifica el valor a Wikidata
GermansLadislau de Varna
Eduvigis Jagelló
Elisabet Bonifacia de Polònia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata


Find a Grave: 20604035 Modifica el valor a Wikidata
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia
Casimir IV Jagelló

Fill de Ladislau II Jagelló i de Sofia de Halshany, va accedir al tron lituà per la mort del seu oncle Segimon, cosí del seu pare, i quatre anys després, va succeir al tron polonès el seu germà Ladislau de Varna, mort en combat. Va intentar obtenir el tron hongarès però no ho va aconseguir, i en 1451 va haver de reconèixer la independència de Moldàvia després d'una fracassada expedició militar contra Bogdan II de Moldàvia.[1]

Va mantenir la Guerra dels Tretze anys (1454 - 1466) contra l'Orde Teutònic, a la qual va prendre la Prússia Reial (arribant a la desembocadura del Vistula) i va estendre la seva sobirania a la Prússia Oriental. Es va aliar amb la República_de_Nóvgorod provocant la reacció moscovita que va aconseguir una victòria decisiva a la batalla del Xelon en 1471 encara que Nóvgorod va poder mantenir una limitada independència formal fins que 1477 Ivan III conquerir la ciutat en 1477.[2]

Es va casar amb Elisabet d'Habsburg i Luxemburg, filla del Rei dels Romans i d'Hongria i duc d'Àustria Albert II d'Habsburg i d'Elisabet de Luxemburg, filla aquesta al seu torn de l'emperador Segimon i de Bàrbara de Celje. Els seus fills van ser:

Referències

modifica
  1. Shirogorov, Vladimir. War on the Eve of Nations: Conflicts and Militaries in Eastern Europe, 1450–1500 (en anglès). Rowman & Littlefield, 2021, p. 23. ISBN 9781793622419. 
  2. Petrauskas, Rimvydas; Kiaupienė. Lietuvos istorija. Nauji horizontai: dinastija, visoumenė, valstybė (en lituà). IV. Baltos lankos, 2009, p. 460. ISBN 978-9955-23-239-1.