Casimir de Sangenís i Bertrand

propietari rural i polític lleidatà, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República

Casimir de Sangenís i Bertrand (Lleida, 1895 - Lleida, 1936) fou un propietari rural i polític lleidatà, diputat a Corts Espanyoles durant la Segona República.[1]

Plantilla:Infotaula personaCasimir de Sangenís i Bertrand
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Casimiro de Sangenís y Bertrand Modifica el valor a Wikidata
1895 Modifica el valor a Wikidata
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Mort1936 Modifica el valor a Wikidata (40/41 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
Diputat al Congrés dels Diputats
7 desembre 1933 – 2 febrer 1939
Circumscripció electoral: Lleida
Diputat a les Corts republicanes

5 desembre 1933 – 7 gener 1936

Circumscripció electoral: Lleida
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitComunió Tradicionalista Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona, aviat destacà en les files del carlisme de Lleida i com a vicesecretari de la Cambra Agrícola de Lleida. Fou diputat provincial durant la dictadura de Primo de Rivera i a les eleccions generals espanyoles de 1933 fou elegit diputat per la província de Lleida dins la Unió de Dretes, en representació de Comunió Tradicionalista. Destacà per defensar els interessos de la seva circumscripció, com quan va votar contra un tractat amb els Països Baixos perquè perjudicava els productors de llet lleidatans, i contra la Llei de Contractes de Conreu. Després dels fets del sis d'octubre de 1934 demanaria la supressió de l'Estatut de Núria per la seva concepció únicament esquerrana.[2][3]

A les eleccions generals espanyoles de 1936 no va poder revalidar el seu vot. Fou assassinat a Lleida el 22 d'agost de 1936 per milicians del Front Popular.

El seu fill, Juan Casimiro de Sangenís Corriá fou paer en cap de Lleida i president de la Diputació.

Referències

modifica
  1. de Mayoralgo y Lodo, José Miguel. Movimiento nobiliario 1931-1940: año 1939, p. 18. 
  2. Guinovart i Escarré, Joan. Tomàs Caylà, un home de la terra. Cossetània Edicions, 1997, p. 309. ISBN 84-921476-7-9. 
  3. Fitxa del Congrés dels Diputats

Enllaços externs

modifica