Casino Mercantil

El Casino Mercantil és un edifici eclèctic de Barcelona protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Infotaula d'edifici
Casino Mercantil
Imatge
Dades
TipusEdifici Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteTiberi Sabater i Carné Modifica el valor a Wikidata
Construcció1881-1883
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura eclèctica Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaEl Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Verònica, 2 - c. Avinyó, 23
 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.380917°N,2.177448°E / 41.380917; 2.177448Coord.: 41° 22′ 51″ N, 2° 10′ 39″ E / 41.380917°N,2.177448°E / 41.380917; 2.177448
BCIL
IdentificadorIPAC: 40305

DescripcióModifica

L'edifici conegut com a Casino Mercantil o antic Borsí és obra del mestre d'obres Tiberi Sabater i Carné i es va construir entre 1881 i 1883.[1]

Localitzat en el districte de Ciutat Vella de Barcelona, s'emplaça en una illa emmarcada pels carrers Cervantes, Palau, Comtessa de Sobradiel, el carrer Avinyó i la Plaça de la Verònica. L'edifici s'inscriu en una parcel·la poligonal i disposa de dues façanes, una oberta a la Plaça de la Verònica -on es localitza l'accés principal- i altra al carrer Avinyó, molt més llarga i que disposa també d'un pas.[1]

Presenta quatre nivells d'alçat (soterrani, planta baixa i dos pisos més) i es cobreix amb un terrat pla, tot i que els frontons triangulars semblen indicar una coberta a doble vessant.[1]

Tiberi Sabater recorre a un historicisme monumental, amb formes i elements d'inspiració neoclassicista que donen rotunditat al conjunt. La planta baixa es disposa a sobre d'una mena de basament, on a la façana de la plaça es localitzen les escales d'accés a l'interior de l'edifici mentre que a la del carrer Avinyó s'obren les petites finestres del nivell de soterrani.[1]

El tractament de les façanes és força diferent tot i que segueixen la mateixa línia estilística. La del carrer Avinyó presenta tres cossos verticals clarament diferenciats, amb un pany de mur central que queda flanquejat per unes estructures a manera de cossos torrejats que donen rotunditat a l'edifici. Els cossos laterals presenten un basament amb carreus de pedra motllurats, sobre del qual es disposen les obertures de la planta baixa. Aquestes obertures són lleugerament diferents als respectius frontis, tot disposant de tres finestres cap a la banda de la plaça i una porta i dues finestres cap a la banda del carrer Comtessa de Sobradiel. Tot i així, aquestes obertures queden emmarcades per pilastres corínties i que sostenen un entaulament amb tríglifs i mètopes decorades amb garlandes. Al primer pis es disposen tres finestres, també emmarcades per pilastres i que es rematen amb un entaulament amb motius. Ambdós cossos laterals es rematen amb un entaulament de tríglifs i mètopes sobre dels quals es disposa un frontó triangular amb timpà llis on s'hi obre un òcul.[1]

El pany central presenta també un element a manera de basament on s'obren unes finestres rectangulars de petites dimensions que es corresponen amb les obertures del soterrani. Sobre d'aquestes es localitzen les set finestres que conformen el cos de la planta baixa, que sense cap decoració rellevant es rematen amb una cornisa a la que s'adossen les mènsules que sostenen els balcons de la planta pis. En la planta primera, es disposen tres finestres de major alçaria i rematades per un frontó triangular disposat sobre d'un petit entaulament. A través d'una cornisa, aquest se separa del darrer nivell, on es localitzen tres grups de tres finestres emmarcades per pilastres llises d'ordre dòric.[1]

L'única ornamentació d'aquesta façana fa referència als escuts de les borses d'Europa que la decoren.[1]

Oberta a la plaça de la Verònica, es localitza la façana més monumental de l'edifici, on s'hi obre la porta principal d'accés a l'interior. Es tracta d'una façana de dimensions més modestes precisament per la mateixa configuració de la parcel·la però presenta un tractament més monumental -espacialment a la planta baixa- que permet neutralitzar la seva estretesa. Disposa d'un basament que es veu trencat a la part central per tal de disposar les escales que condueixen a la porta de l'edifici; aquesta es troba emmarcada per dos parelles de columnes corínties que presenten un fust que combina peses llises amb altres estriades. Als intercolumnis, es localitzen dues fornícules excavades al mur on s'hi disposen dues escultures al·legòriques que representen la Indústria i el Comerç, obres de Joan Roig i Rossend Nobas respectivament.[1]

Aquestes columnes suporten un entaulament dòric amb tríglifs i mètopes, tot disposant-se a la part central un rètol: "ESCUELA DE ARTES APLICADAS Y OFICIOS ARTÍSTICOS". Aquest entaulament serveix de base a la balconada del primer pis, amb barana de pedra amb balustres i a la qual s'obre l'única finestra d'aquest cos, rematada amb un frontó triangular. Aquest cos del primer pis està decorat amb pilastres estriades d'ordre corinti que contrasten amb les línies horitzontals creades per les filades de pedra que conformen el mur. Aquest pis se separa del segon a través d'una cornisa decorada amb querubins entre motius vegetals i escuts que continua cap a la façana del carrer Avinyó. En aquest nivell s'obre una finestra de triple obertura amb dues columnes i que es troba flanquejada a ambdós costats per dos plafons rectangulars pintats amb motius vegetals, puttis, escuts i garlandes.[1]

La cornisa de tríglifs i mètopes decorades suporta la cornisa i el gran frontó triangular que remata l'edifici.[1]

Actualment (2012) l'edifici es troba tancat, després que es desplomés un dels sostres interiors. L'edifici compta amb un gran vestíbul decorat mitjançant columnes de marbre policromes i diverses estances que donaven acollida a l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics.[1]

HistòriaModifica

El Casino Mercantil, va ser construït entre 1881 i 1883 pel mestre d'obres Tiberi Sabater i Carné. Des de 1890 fins a 1936, va actuar com a borsí, tot i que l'entitat perdé importància arran de la fundació el 1915 de la Borsa Oficial de Barcelona.[1]

La història del Casino Mercantil es desenvolupa paral·lela a les sessions de contractació de la borsa que se celebraven al saló gòtic de Llotja. De fet, la liquidació es feia al Casino Mercantil que era una associació que agrupava corredors de canvi, banquers i homes de negocis, i que donà naixença al Borsí de Barcelona, on els socis podien operar per a ells mateixos o per compte d'altre.[1]

El sistema s'enfonsà a l'inici de la Primera Guerra Mundial en la crisi coneguda com la Matança, que comportà el tancament del Borsí. La reobertura del mercat barceloní tingué lloc pel juliol del 1915, ja amb caràcter de borsa oficial, i els antics corredors de canvi passaren a formar el Col·legi d'Agents de Canvi i Borsa. La nova forma no encaixà entre els antics socis del Casino Mercantil, que s'agruparen en l'Associació del Mercat Lliure de Valors, la qual renovà la vida del Borsí, bé que els associats no podien operar en nom de terceres persones ni superar el nombre de 400. Fins al 1936 foren més importants les transaccions fetes al Borsí que no pas a la borsa oficial. Ambdues institucions van deixar d'operar durant la Guerra Civil Espanyola. L'any 1940, en reprendre's la vida financera, no fou autoritzada la reobertura del Borsí, motiu pel qual l'edifici acollí des d'aquella data l'Escola de Belles Arts i, a partir dels anys seixanta, l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis de la Llotja.[1]

En origen la façana de la Plaça de la Verònica disposava d'un basament més alt i més escales però la pujada de la cota de nivell de paviment de la plaça va amagar parcialment l'estructura original restant-li alçada. També es va disposar el tancament metàl·lic al voltant de l'entrada per tal d'evitar actes vandàlics i protegir així la façana.[1]

Al desembre de 2009 es va desplomar part d'un dels sostres de l'edifici, on encara s'impartien classes. Aquest esdeveniment va comportar el tancament de l'edifici, tot i que es va estudiar la possibilitat de crear-hi la seu de l'Institut Superior de les Arts.[1]

Després de gairebé deu anys tancat, les veïnes del barri del gòtic comencen a mobilitzar-se perquè el Borsí recobri vida. Les alarmes salten quan es coneix que l'edifici passarà a ser el museu de Woody Allen. A partir d'aquest moment, comencen les lluites veïnals per a aconseguir del Borsí un espai comunitari que ajudi a un barri en situació de turistificació massiva i gentrificació a recobrar la vida comuna de les seves gents. En 2018, la plataforma "El Borsí per al Barri", aconsegueix accedir a l'interior de l'edifici i començar a projectar-lo a través de la gestió comunitària. El Borsí es converteix llavors en un edifici que acull tant a la biblioteca del barri Andreu Nin com a les veïnes del barri del Gòtic.[cal citació]

ReferènciesModifica

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 «Casino Mercantil». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2017].

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casino Mercantil