Cassibrós

poble del municipi de Vall de Cardós (Pallars Sobirà)

Cassibrós, antigament anomenat Cassibrós dels Eclesiàstics, és un poble del terme municipal de Vall de Cardós, situat a la comarca del Pallars Sobirà. Des del 1847 formava part de l'antic municipi de Ribera de Cardós.

Infotaula de geografia políticaCassibrós

Localització
 42° 34′ 32″ N, 1° 14′ 04″ E / 42.57545°N,1.23449278°E / 42.57545; 1.23449278
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Sobirà
MunicipiVall de Cardós
Població
Total24 (2009)
Geografia
Altitud958 m
Modifica les dades a Wikidata

És a prop al nord-est de Ribera de Cardós, a l'esquerra de la Noguera de Cardós, arrecerat entre dues carenes que formen una raconada on s'estén el poble.

El poble té la petita església de Sant Andreu en el punt més elevat. Era sufragània de Santa Maria de Ribera de Cardós.

L'accés al poble es feia travessant el curs del riu pel Pont de Cassibrós, notable exemplar romànic fet en una sola gran arcada.

EtimologiaModifica

Joan Coromines[1] interpreta Cassibrós a partir de les arrels basques kartze buruz (de cara al pedregar). Es tracta, doncs, d'un altre dels molts topònims d'origen iberobasc existents en els Pirineus, i de caràcter descriptiu, ja que es refereix al pedregar ocasionat pel riu.

GeografiaModifica

El poble de CassibrósModifica

Cassibrós es troba en una raconada orogràfica a l'esquerra de la Noguera de Cardós, en un lloc arrecerat, obert només a ponent. Les cases del poble s'ordenen de forma irregular en dos carrers sinuosos, i el conjunt del poble és en un petit coster, amb l'església en lloc una mica enlairat al nord-est de la major part del poble.

Les cases del poble[2]Modifica

  • Casa Arnau
  • Casa Cotxo
  • Casa Ermingol
  • Casa Espardenyer
  • Casa Gavatx
  • Casa Garbet
  • Casa Gassia
  • Casa Marieta
  • Casa Paulí
  • Casa Pedro
  • Casa Petit
  • Casa Pinyol
  • Casa Quelo
  • La Rectoria
  • Casa Rita
  • Casa Roquet
  • Casa Tarraquet
  • Casa Vaquer

HistòriaModifica

Edat modernaModifica

En el fogatge del 1553, Carsibros ab Ribera declara 3 focs laics,[3] uns 75 habitants.

Edat contemporàniaModifica

Pascual Madoz dedica un article del seu Diccionario geográfico...[4] a Casibros. S'hi pot llegir que és una localitat amb ajuntament situada en un turó dominat per altes muntanyes, combatut principalment pels vents del nord i del sud, amb un clima fred. Tenia en aquell moment 11 cases i l'església de Sant Andreu, annexa a la de Ribera de Cardós. Hi ha diverses fonts de bona qualitat. El territori és muntanyós, pedregós i poc pla. S'hi produïa blat, ordi, moltes cireres i pastures. S'hi criava tota mena de bestiar, especialment de llana i vacum. Hi havia caça de llebres, perdius i galls fers, i pesca de truites i algunes anguiles. Comptava amb 16 veïns (caps de casa) i 97 ànimes (habitants).

ComunicacionsModifica

Com tots els pobles de la Vall de Cardós, la seva connexió és a través de la carretera L-504. Cassibrós és a tocar de la carretera, en el punt quilomètric 10,5, al seu costat de llevant, a l'esquerra del riu (la carretera passa per la dreta).

ReferènciesModifica

  1. Coromines 1995.
  2. Montaña 2004.
  3. Joan Jordama, Pere Gassia i Mestre Bernat Besom, picapedrer. Iglésias 1981, p. 76.
  4. Madoz 1845.

BibliografiaModifica

  • Coromines, Joan. «Cassibrós». A: Onomasticon cataloniae. III Bi - C. Barcelona: Curial Edicions Catalanes i Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona La Caixa, 1995. ISBN 84-7256-902-0. 
  • Iglésies, Josep. El Fogatge de 1553. Estudi i transcripció. II. Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajoana, 1981. ISBN 84-232-0189-9. 
  • Lloret, Teresa; Castilló, Arcadi. «Ribera de Cardós». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0. 
  • Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Establecimiento Literario Topográfico, 1845.  Edició facsímil: Articles sobre El Principat de Catalunya, Andorra i zona de parla catalana del Regne d'Aragó al <<Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar>> de Pascual Madoz, V. 1. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1985. ISBN 84-7256-256-5. 
  • Montaña, Silvio. Noms de cases antigues de la comarca del Pallars Sobirà. Espot: Silvio Montaña, 2004. ISBN 84-609-3099-8. 

Enllaços externsModifica