Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Castalia».

Castàlia (en grec antic Κασταλία) era una nimfa del Parnàs. Perseguida per Apol·lo, vora el seu santuari, per evitar que l'assolís es llançà a la font que perpetuà el seu nom. Des d'aleshores aquella font va quedar consagrada a Apol·lo i les muses i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que les aigües de la font tenien la virtut d'inspirar la poesia.

Infotaula personatgeCastàlia
Tipus nimfa grega
Dades
Sexe dona
Família
Parella Delfos
Pare Aquelou i Cefís
Modifica les dades a Wikidata
Font de Castàlia a Delfos

Segons una altra tradició, Castàlia era filla d'Aquelou i esposa del rei de Delfos. D'ell va tenir un fill, Castali, que regnà al país de Delfos en morir el seu pare.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91-92. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 45. El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1