Castàlia

Per a altres significats, vegeu «Castalia».

Castàlia (en grec antic Κασταλία) era una nimfa del Parnàs. Perseguida per Apol·lo, vora el seu santuari, per evitar que l'assolís es llançà a la font que perpetuà el seu nom. Des d'aleshores aquella font va quedar consagrada a Apol·lo i les muses i les seues aigües s'empraven per a les purificacions rituals del santuari de Delfos. També es creia que les aigües de la font tenien la virtut d'inspirar la poesia.

Infotaula personatgeCastàlia
Tipusnimfa grega Modifica el valor a Wikidata
Dades
Sexedona Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaDelfos Modifica el valor a Wikidata
PareAquelou i Cefís Modifica el valor a Wikidata
Font de Castàlia a Delfos

Segons una altra tradició, Castàlia era filla d'Aquelou i esposa del rei de Delfos. D'ell va tenir un fill, Castali, que regnà al país de Delfos en morir el seu pare.[1]

ReferènciesModifica

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 91-92. ISBN 9788496061972. 

BibliografiaModifica

  • Parramon i Blasco, Jordi: Diccionari de la mitologia grega i romana, Barcelona: Edicions 62, 1997, p. 45. El Cangur / Diccionaris, núm. 209). ISBN 84-297-4146-1