Castell d'Uixó
El castell d'Uixó (o castell de la Vall d'Uixó) se situa en un tossal a uns tres quilòmetres al nord de la població de la Vall d'Uixó, a la comarca de la Plana Baixa (província de Castelló). Com tot castell i fortalesa està declarada, de manera genèrica, Bé d'Interès Cultural, amb anotació ministerial R-I-51-0011336, des del 30 de març de 2005.[2][3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i monument  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | la Vall d'Uixó (la Plana Baixa) | |||
| Localització | camí de la Font de la Canyeta, fins al Tossal de la Noguera | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 25 juny 1985 | |||
| Identificador | RI-51-0011336 | |||
| Codi IGPCV | 12.06.126-004[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0011336 | |||
| Codi IGPCV | 12.06.126-004[1] | |||
Història modifica
La població de Vall d'Uixó té el seu origen en època romana, encara que el nom actual es dega a la vall on es trobaven els pobles de Castro i el seu castell. Eixos pobles van desaparèixer majoritàriament en 1609 amb l'expulsió dels moriscs. Amb l'ocupació de la vall per les tropes de Jaume I en 1238, els musulmans es van fer forts al castell d'Uixó, però finalment es van rendir l'any 1350. Eixa rendició va portar a Jaume I al lliurament de la carta de població, que respectava la religió, usos i costums islàmics. Esta situació es mantingué amb una sèrie de canvis menors fins a l'expulsió morisca en 1609, que va provocar que la vall quedara pràcticament despoblada. La situació va portar a establir contractes de repoblació amb gents vingudes del Maestrat de Montesa, segons escriptura datada en 1612, que serien vassalls dels Cardona, ducs de Sogorb. El castell és d'origen musulmà i data entre els segles XII-xiii.[2][4]
Descripció modifica
El castell es troba a la part alta d'una muntanya aïllada, situat darrere d'un tossal, que en l'actualitat ja està urbanitzat, a uns tres quilòmetres al nord de la població. L'accés no és senzill, però és viable. Cal prendre el camí de l'Anogueret i després el camí de la Font de la Canyeta, fins a arribar al Tossal de la Noguera.[2][3][4][5][6]
La fortalesa està formada per un ampli recinte d'uns 90 metres de llarg i de 60 metres d'ample, dominat per un conjunt més reduït de construccions. L'espai interior presenta cisternes i reserves. La part de les reserves estava més fortificada, per això es creu que prop va haver d'edificar-se una "casa coberta", de la qual se sap que va ser manada construir per un document reial de 1287, per a allotjament. Les reconstruccions que es van dur a terme a finals del segle xiii, van ser executades pel mestre d'obres Guillem de Barcelona.[2][4][5][6]
Al voltant de les restes del castell poden distingir-se vestigis d'un tercer recinte de pedra, de dimensions enormes, de 250 metres per 110 metres, en el qual s'observen restes de cases, tant dins com fora del recinte.[2]
La fàbrica és de tapial, elevat sobre una base de pedra, i per les restes de ceràmica trobades en les mampares, s'ha datat l'inici de les obres entre els segles X-XII.[2][4]
El castell va recobrar importància en la Guerra Civil Espanyola, ja que va ser ocupat i utilitzat com a centre d'operacions.[3]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Inventari General del Patrimoni Cultural Valencià».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 «Dirección General de Patrimonio Cultural». [Consulta: 26 juliol 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «[http://www.castillosnet.org/espana/informacion.php?ref=CS-CAS-027 Castillo de La Vall d'Uix� - CastillosNet]» (en castellà). [Consulta: 26 juliol 2018].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 «El castillo de la Vall d´ Uixó - Coves de Sant Josep» (en castellà). , 06-11-2016 [Consulta: 26 juliol 2018].
- ↑ 5,0 5,1 turismodecastellon@dipcas.es, Patronato Provincial de Turismo de Castellón. «Castillo de La Vall d`Uixó), viajes y destinos culturales» (en castellà). [Consulta: 26 juliol 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Rutas Jaume I - Castillo de la Vall d'Uixó». [Consulta: 26 juliol 2018].
Bibliografia modifica
- DD. AA.: Castillos, torres y fortalezas de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana, Valencia, 1995.