Castell de Barberà
El Castell de Barberà és un castell termenat documentat el 1005 del municipi de Barberà del Vallès (Vallès Occidental) declarat bé cultural d'interès nacional.
 | |||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||
| Tipus | Castell  | ||||||||||||||||||||
| Construcció | Medieval, XVII, XVIII, XIX-XX | ||||||||||||||||||||
| Localització geogràfica | |||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Barberà del Vallès (Vallès Occidental) | ||||||||||||||||||||
| Localització | Av. del Castell de Barberà, 39-47. Barberà del Vallès (Vallès Occidental) | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
| BCIN | |||||||||||||||||||||
| Identificador | BCIN: 511-MH BIC: RI-51-0005198 IPAC: 590 | ||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||
En una zona propera, hi ha el jaciment paleontològic Castell de Barberà on s'han trobat restes de primats del miocè, com l'anomenat Barberapithecus.[1]
Arquitectura
modificaEl castell de Barberà, convertit en masia, conserva alguns elements antics tot i les transformacions que ha patit al llarg del temps. Està configurat a partir d'un nucli central de planta rectangular envoltat per un mur de tancament perimetral al que s'associa un baluard atalussat adossat a la cantonada NW del cos central. A l'angle SE i davant la façana principal queden restes del que va ser la capella dedicada a "Sant Silvestre i Santa Coloma", primitivament de gòtic senzill i reconstruïda en el segle xviii segons l'estil de l'època. Tot el conjunt es troba envoltat per un fossat delimitat a la banda interior pel mur de tancament de l'edifici i exteriorment per un mur atalussat que fa les funcions de contrafossat. L'accés principal, format per un gran portal de mig punt adovellat, està situat al sud i s'hi accedeix a través d'un pont; a més, hi ha dos accessos més, un situat a llevant i una petita entrada situada al costat de la cantonada SW del recinte, comunicant directament amb l'interior del fossat.[2]
Es tracta d'una construcció sòlida, amb bona part dels murs externs de pedra natural. A l'interior de la fortalesa i en un dels seus angles es veu part de la torre d'homenatge cilíndrica, amb un mur de pedra de gran gruix d'un diàmetre exterior d'uns 8 metres. També es conserva un mur de tipologia medieval amb una porta d'arc de mig punt i en alguns dels murs exteriors es documenten algunes espitlleres associades als antics sistemes de defensa del recinte. Proper a la torre de l'homenatge es poden veure dues cisternes.[2]
Història
modificaDocuments de l'any 1005 acrediten ja la seva existència.[2] El castell es va començar a construir, com gairebé tots, amb una torre voltada d'una llissa o palissada, tal com ho feien els romans, que ja volien aprofitar els llocs de guaita i vigilància dels pobles indígenes de Catalunya. Al voltant d'aquesta torre, rodona o quadrada, d'una alçada regular (de 10 a 15 m), hi van construir un perímetre emmurallat amb uns petits merlets i sageteres, i uns valls o trinxeres. Al mur hi ha una poterna i a l'interior, una galeria subterrània per poder escapar. Des del segle xi, el castell va pertànyer a Borrell II, comte de Barcelona, més tard va passar als Ribes, als Montcada i, per acabar, Felip III el va cedir com a favor als Galceran del Pinós.[3]
L'antic castell de Barberà, transformat en una casa de pagès, el qual fou antiga senyoria, fou convertit posteriorment en marquesat.[2] El 1702 Felip V va nomenar Josep Galceran de Pinós primer Marquès de Barberà. No obstant això, durant la Guerra de Successió es va mantenir austríac, però Felip V va guanyar la guerra i va manar abatre el castell de Barberà com a càstig a la família Galceran del Pinós. Més tard es va reconstruir com a masia.[3]
Sembla que la major reconstrucció data del 1604, data que es llegeix en un dels seus murs. Unes cates fetes el 1971 posaren al descobert paraments de murs i un arc, tots ells d'època preromànica o potser visigòtica.[2] L'edifici actual és producte de la reconstrucció realitzada durant els segles XVI-XVIII, tot i que en el segle xix va ser molt reformat. Conserva, però, elements d'èpoques anteriors.[2]
L'edifici fou habitat per masovers fins al segle xx. A principis dels anys setanta va ser adquirit per una societat immobiliària amb la intenció de transformar-lo en restaurant o hotel però el projecte no es portà a terme. Finalment l'Ajuntament l'adquirí l'any 1988, el qual hi va promoure la instal·lació d'una escola-taller. Entre els anys 1989-1992 es realitzaren treballs de neteja i consolidació.[2]
L'any 2001 es portà a terme un estudi històric i arqueològic sobre l'edifici com a pas previ a la seva adequació per a equipaments públics, després d'haver estat cedit a la Diputació de Barcelona. Aquest estudi va documentar diferents moments constructius, dos d'ells d'època medieval (segles xi i xii i XIII-XIV), la gran reforma del segle xvii, el desmuntatge de part de les estructures del castell al segle xviii a conseqüència de la Guerra de Successió i la construcció de nous elements, i diferents canvis en l'organització interna de l'edifici als segles XIX-XX.[2]
Referències
modifica- ↑ «S'excava de nou el jaciment paleontològic 'Castell de Barberà'», 30-10-2014. [Consulta: 9 agost 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Castell de Barberà». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 17 novembre 2015].
- ↑ 3,0 3,1 Palau Codonyers, Agustí. Barberà del Vallès.
