Castell de Begís

El castell de Begís es troba a la comarca de l'Alt Palància, al País Valencià, al costat del nucli urbà. En estat de fort deteriorament, és Bé d'Interés Cultural.

Infotaula d'edifici Castell de Begís
Dades
Tipus	Monument i castell
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Begís (Alt Palància)
39° 55′ N, 0° 43′ O
Bé d'interès cultural
Data	11 febrer 1997
Identificador	RI-51-0009597
Codi IGPCV	12.07.022-005
Bé d'interès cultural
Identificador	RI-51-0009597
Codi IGPCV	12.07.022-005

Història

La zona del castell estava ocupada des de l'edat de bronze, com testimonien diverses troballes arqueològiques. Posteriorment, hi va haver un assentament a l'època ibera i romana, de manera que s'han trobat restes de ceràmica d'aquestes cultures (tinalles, estris de cuina, fusaioles...), així com monedes de bronze i un as romà. Del període imperial resta una estela funerària sobre pedra.

Sobre aquesta fortalesa antiga, els àrabs van construir-ne el castell de Biaxaix (Begís), que va ser pres l'any 1228 pels vassalls del senyor d'Albarrasí, Pere Fernández d'Azagra. El 1245, Jaume I dona castell i terres a l'Orde de Calatrava, qui la va posar al cap d'una comanda, que fins i tot tenia vot a les Corts Valencianes. Va passar a la monarquia hispànica amb Carles I d'Espanya, i al segle xix, va pertànyer a l'infant Francesc de Paula.

Va ser pres pel bàndol tradicionalista durant la Primera Guerra Carlista (1833-1840), que es van fer forts al castell fins a ser derrotats pels liberals el 22 de maig de 1840. També hi seria escenari de combats durant la Guerra Civil espanyola.

El castell

Les successives ocupacions de la fortalesa van fer que fóra reconstruïda en diverses ocasions. La porta d'entrada estava a la part nord, i a dins del recinte hi havia un gran pati i l'edifici, al fons. La base era de maçoneria, argamassa i carreus als angles. Les rondes de muralla, de 1580, van estar cobertes de lloses de gres.

En un segon pati s'establien les cavalleries, les ferreries i els magatzems, en el que actualment és la cisterna. A través d'un tercer pati s'arribava a la fortalesa principal, amb una torre alta i una altra més ampla on hi havia les habitacions nobles (avui en dia és la cova obscura).

Del castell només hi resten alguns aljubs i sitges, així com càmeres buides sota els enderrocs.