Castell de Castellnou d'Ossó

a Ossó de Sió

El castell de Castellnou d'Ossó o Castell Lliuró està situat a Castellnou d'Ossó, entitat de població del municipi d'Ossó de Sió a la comarca de l'Urgell. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional des de 1985.[1] A la vora hi ha l'església romànica de Sant Pere de Castellnou d'Ossó.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Castellnou d'Ossó
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Part deCastellnou d'Ossó Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle I Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romana Modifica el valor a Wikidata
Altitud367 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaOssó de Sió (Urgell) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça del Castell Lliuró, Castellnou d'Ossó Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 46′ 05″ N, 1° 08′ 39″ E / 41.768047°N,1.144209°E / 41.768047; 1.144209
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1158-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006420 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1279 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC6560 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

 
Muralla d'aparell ciclopi

Les ruïnes de la torre de Castellnou d'Ossó es troben al capdamunt d'un petit turó situat a la dreta del Sió, dominant les cases de la població nascuda a partir d'aquesta. És format per una estructura murada d'aparell ciclopi, de carreus encoixinats i ben escairats. Devia ser una estructura de forma circular amb un diàmetre de 24 m i una porta al nord. Avui es conserva el semicercle oriental i una cantonada en angle recte de la zona d'accés. Al bell mig hi ha les ruïnes de la torre medieval, semblant a la torre d'Almenara. Només en resta la part inferior. Destaca el gran forat que s'obre a la cara est d'uns 2 metres. A l'interior, encara que sigui ruïnós, s'hi observa una volta semiesfèrica o una cúpula tapial i un ull de bou central per accedir originalment des del pis superior on hi devia haver-hi la porta d'accés original.[2]

Història modifica

El lloc de Castellnou fou un nucli fortificat des d'època romana, quan devia servir per la vigilància de les poblacions ibèriques –els indòmits ilergetes– de la conca del Sió i controlar la ruta d'Ilerda a Iesso.[3] El terme fou conquerit vers el 1070 pel comte Ermengol IV d'Urgell. Poc després de la conquesta es bastí la torre medieval sobre la base d'una torre romana anomenada antigament Castell-Lliuró. Posteriorment es degueren construir al costat de la torre les dependències pròpies d'un castell. En el moment de la desamortització (1831) el lloc i castell de Castellnou d'Ossó pertanyia al marquès de Dosaigües.[2] El 2014 els propietaris, la família Llurba-Huguet va cedir-lo a l'ajuntament, perquè es pugui rehabilitar.[1] S'en va proposar un projecte de restauració així com de l'entorn, perquè és un edifici romà de característiques úniques i sense paral·lels coneguts a Espanya.[4][5]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castellnou d'Ossó
  1. 1,0 1,1 «Cedeixen la Torre Romana de Castellnou d'Ossó a les institucions». Som Segarra, 13-03-2014. [Consulta: 21 maig 2020].
  2. 2,0 2,1 «Castell de Castellnou d'Ossó». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 26 gener 2017].
  3. Garcia, Víctor Lluís «La problemàtica de les torres de guaita romanes a l'àmbit del Conventus Tarraconensis». Butlletí Arqueològic Tarraconense, V, 33, 2011, pàg. 31, 34 i 72.
  4. «Castellnou d'Ossó demana l'aval dels veïns per recuperar la torre romana», 20-04-2017. [Consulta: 21 maig 2020].
  5. Badias Mata, Jaume; Saula i Briansó, Oriol «El patrimoni arqueològic de l'Urgell, situació actual i perspectives de futur». Urtx: revista cultural de l'Urgell, 11-01-1997, pàg. 27–38. ISSN: 2014-4857.

Enllaços externs modifica

  • «Castell de Castellnou d'Ossó». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.