Obre el menú principal

Castell de Castells

municipi del País Valencià

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Infotaula de geografia políticaCastell de Castells
Escut de Castell de Castells
Escut de Castell de Castells
Plaça de l'església de Castell de Castells.jpg

Localització
Localització de Castell de Castells respecte del País Valencià.png
 38° 43′ 29″ N, 0° 11′ 40″ O / 38.724722222222°N,0.19444444444444°O / 38.724722222222; -0.19444444444444
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaAlacant
ComarcaMarina Alta
Població
Total 435 (2018)
• Densitat 9,46 hab/km²
Gentilici castellenc, castellenca
Predomini lingüístic Valencià
Geografia
Superfície 46 km²
Altitud 551 m
Limita amb
Partit judicial Dénia
Història i celebracions
Dia de mercat Dissabte
Festa major "Festes d'agost" a la Mare de Déu d'agost
Organització política
• Alcalde María Rosa Pérez Gadea
Identificador descriptiu
Codi postal 03793
Codi de municipi INE 03054
Codi ARGOS de municipis 03054
Altres

Lloc web Lloc web oficial
Modifica les dades a Wikidata

GeografiaModifica

El terme, de 45,9 km2, s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet i conté diversos paratges de singular bellesa, l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.

Limita amb els termes municipals de Beniardà, Benigembla, Benimantell, Bolulla, Famorca, Guadalest, Tàrbena, Tollos, la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar.

HistòriaModifica

Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com a Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al-Azraq fins a 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells. Fou lloc de moriscos, els quals ocupaven, segons el Cens de Caracena, 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos. La posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.

Demografia i economiaModifica

Compta amb una població de 449 habitants (INE 2016); el gentilici dels seus habitants és castellenc. L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà.

Evolució demogràfica de Castell de Castells [1]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2005 2007 2012 2013 2016 2018
1.451 1.174 1.109 1.186 1.046 977 828 797 695 529 466 482 517 478 483 449 435

PolíticaModifica

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979 - 1983 Juan Vaquer Vaquer UCD 19/04/1979 --
1983 - 1987 Juan Vaquer Vaquer Independent 28/05/1983 --
1987 - 1991 Vicente Hernández García PSPV-PSOE 30/06/1987 --
1991 - 1995 Salvador Mas Alós PSPV-PSOE 15/06/1991 --
1995 - 1999 María Rosa Pérez Gadea PP 17/06/1995 --
1999 - 2003 María Rosa Pérez Gadea PP 03/07/1999 --
2003 - 2007 María Rosa Pérez Gadea PP 14/06/2003 --
2007 - 2011 María Rosa Pérez Gadea PP 16/06/2007 --
2011 - 2015 María Rosa Pérez Gadea PP 11/06/2011 --
2015 - 2019 Vicente Tomàs Estalrich UPC-I 13/06/2015 --
Des de 2019 Vicente Tomàs Estalrich UPC-I / FEPAL 15/06/2019 --
Resultats electorals - Castell de Castells, 2019
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
UPC-I / FEPAL Vicente Tomàs Estalrich 224 5
Partit Socialista del País Valencià Antoni Josep Vaquer Romà 80 1
Partit Popular de la Comunitat Valenciana Mari Carmen Tomàs Ruiz 41 1
Total 400 7

Edificis i llocs d'interèsModifica

 
Vista del Pla de Petracos

El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.

  • Restes del Castell de Serrella: De difícil accés, roman abandonat al cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.
  • Santuari del Pla de Petracos: El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos, es localitza a uns 500 metres sobre el nivell del mar, al marge esquerre del Barranc de Malafí. Descobert el 1980 per membres del Centre d'Estudis Contestans, està compost per vuit abrics dels quals cinc presenten motius pintats perfectament visibles.
  • Àrea recreativa del Bancal Blanc
  • Coves de Santa Maira: L'any 2017, en el nivell 3 de les excavacions que realitzen distintes entitats arqueològiques i universitàries, en un estrat mesolític (d'uns 10.000 anys aproximadament), es descobriren 30 restes humanes amb marques d'haver mort a mans d'altres humans. National Geographic se'n fa ressò i molt mitjans estatals i internacionals parlen del tema. La troballa d'una resta humana amb marques de dents humanes obri un estudi sobre la possibilitat de la pràctica del canibalisme en les Coves de Santa Maira.

GastronomiaModifica

Article principal: Cuina de la Marina Alta

La gastronomia és la típica de la comarca, mintxos, borra (de melva), farinetes, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Algèria del cous-cous.

Es manté el costum de collir llicsons, esclatasangs, bolets, camesrotges i espàrrecs.

També cal anomenar la carn de caça, ja que el terme municipal de Castell de Castells es practiquen distints tipus de vedes durant tot l'any: porc senglar, arruís i distints tipus d'ocells, com ara la perdiu.

FestesModifica

  • Festes Patronals. Se celebren en honor de la patrona Santa Anna del 26 de juliol, i l'Assumpció de la Verge a partir del 15 d'agost. Destaquen les seues processons, desfilades de moros i cristians, revetles amb orquestra, desfilada de carrosses i les populars carreres de galls al carrer major. Són molt importants per a la festa els festers i les festeres, que acaben de fer 18 anys, i la presència permanent de la banda de música local en la major part dels actes, tant litúrgics com lúdics.
  • Festa de Petracos. El primer o segon cap de setmana de setembre, a uns cinc quilòmetres de Castell de Castells, al Pla de Petracos, se celebra un cap de setmana d'activitats musicals, gastronòmiques i religioses. La gent ocupa les "casetes" desocupades durant l'any i des de fa uns anys, entre els més joves, són comuns les acampades durant tota la festivitat. L'útim dia, el diumenge, se celebra la missa en honor a la Mare de Déu de Petracos, imatge de la qual es trasllada des del poble fins a Petracos.
  • Sant Antoni. Recuperada festa popular i tradicional en honor a Sant Antoni Abad. Hi ha una comissió de festers i festeres fixa, que treballa durant tot l'any per celebrar Sant Antoni. A Castells ho fan alçant una gran foguera enmig la plaça del poble a migdia i torrant carn a la nit per a tota la gent que participe de la festa.
  • Santa Cecília. Patrona dels músics i festa popular típica de les bandes música. A Castells, la Unió Musical "La Primitiva" de Castell de Castells, celebra un gran concert, en el qual es presenten els nous membres i un o dos dies de festa amb processó, actes festius musicals, sopars i dinars.
  • Sant Jaume i Santa Anna (i Setmana Cultural). Ambdues activitats solen coincidir la darrera setmana de juliol, durant la qual es realitzen activitats per a tots els públics, com ara el cinema a la plaça del poble, partides de pilota valenciana, la nit poètica i altres activitats religioses, com ara misses i processons.

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica