Castell de Castelltallat
El Castell de Castelltallat (o Castell Tallat) fou un castell termenat de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà). És a mig camí de les poblacions de Conques i Figuerola d'Orcau. Està emplaçat en una petita cinglera que domina el riu de Conques o de Gavet, per on passava el camí ral. Es tractava, doncs, d'un castell petit, destinat només a efectes estratègics, i només hi devia residir la guarnició que en tenia cura. Actualment és en ruïnes, les quals són restes de parets, sense que ni tan sols es pugui endevinar, si no s'hi fa una intervenció arqueològica, el traçat del castell. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional
 | |||
|---|---|---|---|
| Dades | |||
| Tipus | Pàgina de desambiguació de Wikimedia  | ||
A ponent de la vila de Conques hi ha les restes del castell, una edificació amb alts murs i estructures rectangulars. El castell presenta un perímetre murat dins del qual es poden distingir diferents àmbits malmesos; entre ells es podria distingir una possible torre i una habitació amb volta que podria correspondre a un aljub. Aquest edifici haurà tingut diferents refraccions que podrien perdurar fins a convertir-se en un mas, moment al que correspondrien algunes de les estructures conservades.[1]
Història modifica
Castelltallat era el castell de l'antic terme de Conques, actualment dins del d'Isona i Conca Dellà. Sembla que va ser conquerit per Arnau Mir de Tost. Entre el 1055 i el 1098 els comtes Ramon V i Valença de Pallars Jussà establiren la batllia de Castelltallat als seus feudataris, Arnau i el seu pare Otger. L'any 1116 el noble Aranu Valgari dicta un testament on deixa Castelltallat i la resta de les seves possessions a la seva muller mentre ell sigui a Terra Santa on va a visitar el Sant Sepulcre. A partir del segle xiv Castelltallat queda afegit a la baronia d'Orcau a la qual va quedar lligada fins al segle xix. El castell es va convertir en masia.[1] No està gaire documentat, al llarg de la història. Se suposa que fou conquerit per Arnau Mir de Tost, qui comandà la conquesta de bona part del Pallars Jussà als musulmans, per encàrrec del comte d'Urgell. Al segle xi encapçalà una batllia, establerta per Ramon V i la seva muller Valença, comtes de Pallars Jussà a Otger i el seu fill Arnau. El 1116 el noble Arnau Valgari deixa Castelltallat i la resta de les seves possessions a la seva muller, en usdefruit, mentre ell sigui a Terra Santa, on va a visitar el Sant Sepulcre. En el mateix document, per si morien ell mateix i la muller, ho deixa tot als seus fills, Pere Arnau i Guillem.
Arnau d'Orcau en tingué el domini, i en la seva època (1381) estan documentats cinc focs, a Castelltallat. A partir d'aquest moment Castelltallat queda afegit a la baronia d'Orcau, de la qual ja no es deslligaria fins a l'extinció de les senyories, al segle xix. El poblament civil acompanyà sempre aquest castell, que continuà com a masia fins al segle xx; tot a l'entorn de l'esperó on es troben les ruïnes del castell hi ha restes d'edificacions. En especial, les que atrauen més l'atenció són les anomenades Cambretes del Mas, excavades a la terra, amb portes, passadissos i habitacions, que configuren uns hàbitats rupestres de molta antiguitat. Són sota una cinglereta a 600 metres en línia recta del castell, a llevant.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 «Castell de Castelltallat». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].
Bibliografia modifica
- BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Castelltallat", a Catalunya romànica, XV, el Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993. ISBN 84-85194-56-X
- MÓRA I PRESAS, Francesc. Rutes i castells del Pallars, Tremp: Garsineu Edicions, 1996 (Biblioteca Pirinenca, 22). ISBN 84-88294-57-3
- PAGÈS, M. "Isona. Conques", a Gran Geografia Comarcal de Catalunya. 12. El Pallars, la Ribargorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984. ISBN 84-85194-47-0
- ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Castelltallat", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica. XV). ISBN 84-7739-566-7.
Enllaços externs modifica
- «Castell de Castelltallat». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.