Castell de Conesa

a la Conca de Barberà

Castell de Conesa, també anomenat Cal Gallard, Casa Delmera és un casal noble del municipi de Conesa (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional. Fou casa delmera del monestir de Santes Creus, que anteriorment havia estat propietat de l'ordre de l'Hospital i, prèviament, castell de Cervera.[1]

Infotaula d'edifici
Castell de Conesa
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud699 m Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaConesa (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPlaça Major, 8 Modifica el valor a Wikidata
 41° 31′ N, 1° 17′ E / 41.52°N,1.29°E / 41.52; 1.29Coord.: 41° 31′ N, 1° 17′ E / 41.52°N,1.29°E / 41.52; 1.29
Bé d'Interès Cultural
Data8 novembre 1988
IdentificadorRI-51-0006615
Bé Cultural d'Interès Nacional
Identificador698-MH
IPAC783

DescripcióModifica

Gran casal de planta baixa, un pis i golfes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal.

A la planta baixa s'obre una gran porta d'arc de mig punt adovellat i al seu costat una altra porta d'arc rebaixat amb l'intradós motllurat.

Al primer pis hi ha quatre grans finestres allindanades i la que es troba a sobre de la porta d'arc de mig punt està decorada amb un guardapols motllurat; a sobre de cada finestra hi ha un escut, dos de Santes Creus i dos de l'abat Jeroni Contijoch.

A les golfes s'obren tres petites finestres quadrangulars i la que segueix el mateix eix que la porta principal té la llinda decorada amb un arc conopial. El ràfec de la teulada està decorat amb tres fileres de dents de serra.[2]

A la sala que s'obre a la planta baixa hi ha una sèrie d'arcades i al primer pis la gran sala menjador té teginat de bigues i motllures al sostre i festejadors a les finestres. També hi ha un oratori.[2]

HistòriaModifica

La primera notícia documental del castell de Conesa és de l'any 1123, quan Berenguer Sendred el llega al seu fill Arnau. L'any 1178 el rei Alfons cedeix en comanda el castell a Ramon de Cervera i el 1210 el rei Pere cedeix el castell i el lloc a Guillem de Guardialada. Anys més tard el castell passà a mans de l'orde de l'Hospital i cap al 1285 al monestir de Santes Creus.[2]

On es trobava l'antic castell, l'any 1569 fra Jeroni Contijoch, abat de Santes Creus, va fer construir una nova residència pels monjos que és l'edifici que es pot veure actualment.[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Conesa
  1. «Castell de Conesa». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 «Castell de Conesa». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 31 maig 2012].