Castell de Foixà

El castell de Foixà és un edifici del municipi del mateix nom (Baix Empordà), declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula edifici Castell de Foixà
Dades
Tipus	Castell
Característiques
Estil arquitectònic	arquitectura del Renaixement
Altitud	2 m
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Foixà (Baix Empordà)
Lloc	Barri de la Vila
42° 02′ 10″ N, 3° 00′ 03″ E
Bé cultural d'interès nacional
Tipus	monument històric
Codi BCIN	338-MH
Codi BIC	RI-51-0005902
Id. IPAC	381

Història

El castell de Foixà fou centre de la baronia, dita varvassoria, que els Foixà posseïren en feu pels comtes d'Empúries. Guillem de Foixà, és el primer personatge documentat d'aquest llinatge a mitjans del segle xii. Fou continuat pels seus fills Bernat I i Arnau I de Foixà. En el «'Liber feudorum maior hi ha diversos documents on figura la signatura d'Arnau I de Foixà (Arnaldi de Fuxano), els anys 1192, 1199 i 1200. Aquest senyor apareix tant al costat dels monarques catalano-aragonesos Alfons I i Pere I, com fent de marmessor del vescomte Jofre de Rocabertí l'any 1212. En canvi, foren greus els seus enfrontaments amb el comte d'Empúries, Ponç V. El 1259, Bernat II de Foixà tenia el delme del castell de Foixà així com el de Gaüses i Viladasens.

Les primeres referències al castell apareixen en les «Rationes decimarum» dels anys 1279 i 1280 on se cita. pro capella castri de Fuxano. El 1323, un Pere de Foixà participà en l'expedició a Sardenya al costat de l'Infant Alfons. El 1325, Bernat Guillem era senyor del castell. Sembla que era partidari del rei de Mallorca, aquesta vegada contra els interessos de Pere III, rei de Catalunya-Aragó. El 1383, Bernat Alemany de Foixà, casat amb Caterina d'Orriols i d'Albons fou atacat pel comte Joan I d'Empúries. El rei Pere el Cerimoniós intervingué a favor del senyor de Foixà -cosí de la muller del rei- i el comte d'Empúries se sotmeté i hagué de satisfer Bernat Alemany pels danys que l'hi havia causat. El 1383, el comte Joan, al·legant que aquell no li complia l'obligació feudal, atacà el castell, desoïnt els requeriments de les corts, que havien imposat una treva entre els combatents. .El setge, segons Santiago Sobrequés, fou molt dur, ja que fins i tot es feu ús de bombardes, que projectaven bales de pedra, de bastides mòbils i d'altres ginys de guerra.

Al final del segle xiv i durant el segle xv, els senyors de Foixà participaren en bandositats contra la família Savellaneda i contra d'altres personatges, especialment relacionats amb la ciutat de Girona. Durant la Guerra Civil catalana, el castell canvià de propietari, fou novament assetjat i també fou centre d'operacions de bandidatge. Caps 1450, el castell passa a poder de Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles. Al segle xvii, els Foixà eren encara senyors de la baronia que formava el poble de Foixà juntament amb el de la Sala.

El llinatge dels Foixà restà en poder de la varvassoria fins Narcís II de Foixà-Boixadors i de Miquel (1816-1910), que també era varvassor de Boixadors i senyor d'Ultramort i la Fortesa, entre d'altres, i el 1866 rebé el títol de comte de Foixà de mans d'Isabel II, que actualment ostenta és Neus de Foixà i Larrañaga.

A finals del segle xix, la capella i el palau van ser reformats per Francesc de Foixà. Durant el segle xx es va anar deteriorant, fins que el 1972 va ser adquirit per l'interiorista Antoni Bonamusa, que el va restaurar completament.

Arquitectura

La població de Foixà està dividida per la riera de Foixà en dos nuclis principals. En un d'ells hi ha l'església, i a l'altre, el castell al cim d'un turó allargat artificialment cap al nord, des d'on es dominen gran part de les terres de l'antic comtat d'Empúries.

Les parts més antigues del recinte, construïdes al segle xiii, són una capella dedicada a sant Marc, en l'angle sud-est una torre semicircular que en la seva part inferior es converteix en l'absis de la capella, un talús, i la muralla del recinte, que encercla el barri de la Vila. A l'interior de la capella, uns grans esvorancs assenyalen el lloc on hi havia uns sepulcres gòtics: una làpida de Bernat Guillem de Foixà, mort el 1362, amb la figura jacent del cavaller, i un sarcòfag de Guillem de Foixà, mort el 1459 i el seu fill fra Alemany (†1476). Aquests sepulcres es troben avui a l'església de Nostra Senyora de l'Esperança a S'Agaró.

També dins del recinte es dreça un palau format per dos cossos en forma de «T». La façana principal del palau té una portada adovellada amb l'escut dels Foixà (del segle xix). A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de canó, que hom anomena la Presó. També són notables les cavallerisses, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina és de forma de palmera.

Vegeu també

• Llistat de varvassors de Foixà

Bibliografia

• Catalunya Romànica, vol.VIII L'Empordà I. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1989, p. 58. ISBN 84-7739-098-3. 

Enllaços externs

• «Castell de Foixà». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Castell de Foixà / Baix Empordà». Catalunya Medieval.
• «Castell de Foixà» (PDF). Castells Catalans.