Castell de Merlès

castell termenat de Santa Maria de Merlès

El castell de Merlès és un castell termenat de Santa Maria de Merlès (Berguedà) declarat bé cultural d'interès nacional.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Merlès
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura romànica Modifica el valor a Wikidata
Altitud588 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaSanta Maria de Merlès (Berguedà) Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 59′ 55″ N, 1° 59′ 02″ E / 41.998639°N,1.983892°E / 41.998639; 1.983892
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1860-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0005700 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC2211 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC11770 Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

És situat dalt d'un penyal a la riba esquerra de la riera de Merlès, sobre la parròquia de Santa Maria de Merlès. Resta només un gros pany de paret, dalt d'un penyal. La paret és de filades força regulars, de carreus no gaire grans i assentada damunt la roca. Al centre del mur s'obre un finestral espitllerat.[1]

Història modifica

El castell és documentat l'any 893 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Merlès on es llegeix «com les aigües vessen a la vall amb el castell de Merlès tal com en temps antic fou construït amb totes les viles i vilars que hi ha dins del seu terme». Aquesta notícia permet afirmar que el castell és anterior a la repoblació del comte Guifré si bé no es pot dilucidar si la seva construcció es deu a la repoblació del comte Borrell de Cerdanya (798) o es tracta d'un castell del baix imperi romà o d'època hispano-visigòtica.

El seu terme comprenia els dos vessants de la vall de l'actual riera de Merlès i inicialment estava adscrit al territori berguedà i, més tard, al comtat de Berga. A mitjans del segle x, abans de 955, el terme es dividí pel mig del riu, passant el marge esquerre al comtat d'Osona-Manresa i el dret restava en el comtat de Berga. Per tant, el castell tenia el seu terme dividit en dos comtats. El domini eminent del castell era en mans dels comtes de Barcelona per la part del comtat d'Osona i als comtes de Cerdanya la part de Berga. Aquesta dualitat de dominis es refongué a principis del segle xii, quan el patrimoni dels comtes de Cerdanya s'incorporà al dels comtes de Barcelona.

El domini feudal del castell de Merlès anà unit sempre al de Lluçà i formà part de la baronia de Lluçà. La família de vicaris comtals del castell de Merlès es cognomenà Lluçà, mentre que la família Merlès fou la castlana.

L'any 1256, Elisenda de Lluçà es casà amb Bernat de Portella, d'aquesta manera el domini del castell passà a mans de la família Portella o Saportella. Després d'un segle, els béns de la família passaren a Pere de Fenollet, vescomte d'Illa en un moment anterior a 1350. La baronia, al llarg del temps va passar per diverses famílies fins que, l'any 1611, la família Agulló la va vendre al rei, incorporant-se definitivament a la corona.[2]

Arquitectura modifica

Resta només un gros pany de paret, fonamentat sobre el rocam i encarat a tramuntana. Al centre del mur hi ha obert un finestral espitllerat. El mur té uns 6,80 m de llarg, 5 m d'alçada en el punt més alt i un gruix de 70 cm. L'aparell constructiu, d'aspecte molt endreçat, és de carreus no gaire grans ben escantonats en dues filades, una externa i una altra interna. Aquests carreus es disposen en filades horitzontals i a trencajunts lligats amb un morter de color grisenc molt compacte, compost de sorra molt fina barrejada amb calç i grava.

Al cim del bancal on es drecen les ruïnes del castell, hi ha diversos vestigis (forats rodons, encaixos, etc.)que podrien correspondre a infraestructures per a sostenir construccions de fusta.[2]

Referències modifica

  1. «Castell de Merlès». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 setembre 2015].
  2. 2,0 2,1 Benet i Clarà, Albert [et alt]. «Castell de Terçà». A: El Berguedà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1985, p. 484-485 (Catalunya Romànica, XII). ISBN 84-8519-469-1. 

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Merlès