Castell de Montclar (Pontils)

a Pontils

El castell de Montclar és un edifici de Pontils declarat bé cultural d'interès nacional. Es troba a prop del cim de la serra del Montclar (948 m).

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Montclar
Imatge
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud946 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaPontils (Conca de Barberà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióSerra de Montclar Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 28′ N, 1° 21′ E / 41.47°N,1.35°E / 41.47; 1.35
Bé cultural d'interès nacional
Tipusmonument històric
Codi BCIN1435-MH Modifica el valor a Wikidata
Codi BICRI-51-0006722 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAC1622 Modifica el valor a Wikidata

Està en ruïnes. Té restes de murs de la torre rodona i l'església romànica de Sant Miquel, on en dates assenyalades es puja a fer romiatge.[1] Des de dalt es té una vista panoràmica, i es diu que en els dies de bona visibilitat es veu el mar amb uns binocles.[2]

Història modifica

La primera referència al castell de Montclar es remunta a 1013, quan el bisbe Borrell de Vic i el seu nebot Sal·la assignen el castell de Barberà dins el seu terme jurisdiccional. En morir Borrell i Sal·la, el castell passa a mans del fill d'aquest darrer, de nom Guillem, que el posseeix fins al 14 de maig de 1030.[3]

Aquest dia, l'adquireix Arnau d'Odó, que el ven a Bernat Sendred el 1033.[4] El fill d'aquest, anomenat Bernat Oliver, el cedeix a Ramon Arnau el 1057, juntament amb el castell de Biure. En aquest document de compravenda, s'especifica les obres de condicionament de la torre que haurà de realitzar Ramon Arnau.[5]Durant el segle XII, el castell passa a dependre de la família Cervelló, que el 1145 posseeixen el feu en representació dels comtes de Barcelona. Durant la segona meitat de la centúria, també senyoregen el castell els Queralt, els Montagut i els Clariana. No obstant això, segons Francesca Español, els descendents de Bernat Sendred encara en conservaven els drets i compartin la titularitat del castell amb els successius Senyors. El 1184, Arnau de Benviure, net de Bernat Oliver, va retornar la potestat dels castells a Alfons el Cast.[6] [4]

El 1200, Pere el Catòlic va cedir els castells de Pontils, Montagut i Montclar a Berenguera de Querol amb la condició que no prestés ajuda al seu fill, Ramon Alamany I, que mantenia un conflicte amb el monarca.[7] El 1245, Gueraula de Querol va vendre el castell de Valldosera (dins el terme del castell de Montclar) a la comanda templera de Barberà.[7]

Referències modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montclar
  1. «Castell de Montclar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
  2. El castell de Montclar dins de Els castells catalans. Vol. 5. Barcelona, 1973. Ed. Rafael Dalmau. ISBN 84-232-0289-5
  3. Poblet Romeu, Marcel Joan. Entre el Temple i l'Hospital: arquitectura i formes de vida al castell del Temple de Barberà. Valls: Cossetània Edicios, 2005, p. 21. ISBN 84-9791-153-9. 
  4. 4,0 4,1 Español, Francesca. L'arquitectura religiosa romànica a la Conca de Barberà i Segarra tarragonina. 1991: Centre d'Estudis de la Conca de Barberà, 1991, p. 195 i 196. ISBN 84-604-0615-6. 
  5. Español, 1991, p. 196-197.
  6. Español, 1991, p. 198-199.
  7. 7,0 7,1 Català, Pere. Els castells catalans, v.4. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor., 1973, p. 325. ISBN 8423202895. 

Enllaços externs modifica