Obre el menú principal
Per a altres significats, vegeu «Castell de Mur (castell)».

Castell de Mur és un municipi de la comarca del Pallars Jussà, amb capital a la vila de Guàrdia de Noguera o de Tremp. Es formà el 1972 per agrupació de dos antics municipis: Guàrdia de Tremp i Mur. L'origen del topònim amb què es coneix el municipi actual és Castell de Mur, antic poble castral nascut a redós del castell de Mur. Es conegué aquest castell amb un nom prou simple: mur vol dir, senzillament, «paret, muralla». La situació en què està aquest castell el fa, encara avui dia, molt espectacular: són les parets més altes construïdes per l'ésser humà, en un lloc enlairat[cal citació]. No es fa difícil d'entendre per què se'l va conèixer, simplement, com a Mur. La importància històrica i paisatgística d'aquest castell justifiquen també fàcilment per què el terme sencer en duu el nom, malgrat que, pròpiament, a Castell de Mur ja no hi visqui ningú. Es tracta, doncs, d'un topònim plenament romànic, medieval. És com si se'n digués el castell de la muralla.

Infotaula de geografia políticaCastell de Mur
Escut de Castell de Mur
Escut de Castell de Mur
Talarn. Camí de Puigmaçana 1.jpg

Localització
Localització de Castell de Mur respecte del Pallars Jussà.svg
 42° 05′ 31″ N, 0° 52′ 38″ E / 42.091989°N,0.877124°E / 42.091989; 0.877124
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaAlt Pirineu i Aran
ComarcaPallars Jussà
Població
Total 165 (2018)
• Densitat 2,64 hab/km²
Llar 38 (1553)
Geografia
Superfície 62,4 km²
Altitud 532 m
Limita amb
Partit judicial Tremp
Organització política
• Alcalde Josep Castells Farré
Identificador descriptiu
Codi postal 25632
Fus horari
Codi de municipi INE 25904
Codi territorial IDESCAT 259046
Altres

Lloc web Lloc web
Modifica les dades a Wikidata

En la proposta derivada per l'informe[1] popularment denominat Informe Roca, Castell de Mur havia de passar a formar part d'un nou terme municipal, amb el nom de Montsec, integrat també pels termes municipals de Llimiana i Sant Esteve de la Sarga, a més de la Vall de Barcedana, amb els pobles de Sant Cristòfol de la Vall, Sant Martí de Barcedana i Sant Miquel de la Vall, encara actualment pertanyents a Gavet de la Conca. El nou municipi de Montsec, a més, entrava a formar d'una de les quatre agrupacions municipals del Pallars Jussà, integrada per Tremp, Talarn i Montsec.

En el seu extrem sud, arriba al Montsec d'Ares, mentre que la major part del terme comprèn les serres de la dreta de la Noguera Pallaresa, al sud-oest de Tremp, entre les quals destaca la que acull el castell de Mur, la col·legiata de Santa Maria de Mur, el poble de Collmorter i el castell de Guàrdia.

GeografiaModifica

Com ja s'ha dit, aquest terme municipal es formà per la unió de dos antics termes municipals: el de Guàrdia de Tremp i el de Mur.

Termes municipals limítrofs:

Tremp i Talarn Gavet de la Conca
Tremp   Llimiana
Sant Esteve de la Sarga Àger (Noguera)

Es tracta, bàsicament, d'un terme municipal prou gran, estès a la dreta de la Noguera Pallaresa, en el sistema muntanyós que formen els contraforts nord-orientals del Montsec d'Ares. Pel sud, a l'antic terme de la Guàrdia de Tremp, el terme arriba fins a la mateixa carena del Montsec. Pel sud-oest, en canvi, no hi arriba atès que entre l'antic terme de Mur i el Montsec d'Ares s'interposa el terme municipal de Sant Esteve de la Sarga.

El límit de llevant és també molt clar i precís: la Noguera Pallaresa, i la resta de termenals, amb Tremp sobretot, i també un tros amb Talarn no es poden definir en una ratlla, i són explicats amb més detall a l'article corresponent de l'antic municipi.

ComunicacionsModifica

El terme de Castell de Mur és dels més ben comunicats de la comarca; almenys, al mateix nivell que les altres poblacions a l'eix de la Noguera Pallaresa.

Travessa el terme de nord a sud, seguint de forma paral·lela el riu que vertebra la comarca, la carretera C-13 (Lleida - Esterri d'Àneu, que relliga Castell de Mur amb Camarasa, Balaguer i Lleida, cap al sud, i amb Tremp, la Pobla de Segur, Sort i Esterri d'Àneu cap al nord. Per aquesta carretera circula la línia de transport públic ordinari de Lleida a Esterri d'Àneu, que ofereix, al seu pas per la Guàrdia de Noguera i per Cellers un sol servei en direcció a Lleida, que passa una mica abans de les 7 del matí per la vila i uns minuts després per Cellers, i un altre a la inversa, que passa al voltant de les 6 de la tarda.

Paral·lelament a la C-13 discorre el ferrocarril de la línia Lleida - la Pobla de Segur, dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que té dues estacions dins del terme de Castell de Mur: més al sud, la de Cellers-Llimiana, i més al nord, la de Guàrdia de Tremp. Aquesta darrera es considera parada facultativa, és a dir, que només s'hi atura el tren si hi ha passatgers esperant o bé si el personal del tren ha estat avisat que algun passatger hi vol baixar. La freqüència de trens és de tres al dia en cada sentit, repartits proporcionalment al llarg del dia.

A part de la C-13, una altra carretera discorre per l'interior de Castell de Mur i uneix alguns dels seus nuclis de població: la LV-9124 (C-13, a Castell de Mur - Moror), que en 7 quilòmetres mena al poble de Moror, del veí terme de Sant Esteve de la Sarga. Del punt quilomètric 4 d'aquesta carretera arrenca cap al nord la pista rural asfaltada que mena a Santa Llúcia de Mur en poc menys de 2 quilòmetres. Aquesta mateixa pista, sempre en bon estat, és la que mena a Collmorter en 3 quilòmetres des de Santa Llúcia de Mur, i al castell de Mur en poc més d'un quilòmetre i mig des de Collmorter. Continuant per la mateixa pista, en quasi 4 quilòmetres més s'arriba a Vilamolat de Mur, i encara es pot continuar cap al nord per sortir per Puigverd a la carretera C-1311 (El Pont de Montanyana - Tremp), prop de Fígols de Tremp.

El Meüll, el Mas d'Eloi i el Mas de l'Hereu constitueixen l'únic sector del municipi que no està directament connectat a través de la pista rural asfaltada anteriorment esmentada. Són accessibles des del punt quilomètric 15 de la carretera C-1311, també prop de Fígols de Tremp, per una altra pista rural, aquesta més curta, ja que mor al Meüll en uns 4,5 quilòmetres, i que va aproximadament paral·lela, pel costat de ponent, de l'anterior.

De tota manera, l'interior del municipi està prou comunicat per un bon nombre de camins i pistes locals que, si bé no totes són practicables ni tot l'any ni per tota mena de vehicles, sí que ho solen ser per als vehicles d'ús agrícola i per als tot terreny. Entre aquests camins i pistes hi ha:

Antic municipi de Guàrdia de Tremp

Antic municipi de Mur

Comuns als dos antics municipis

Nuclis de poblacióModifica

Entitat de població Habitants
Cellers 29
Collmorter 6
Guàrdia de Noguera 110
Meüll, el 0
Puigmaçana 0
Santa Llúcia de Mur 4
Vilamolat de Mur 12
Font: Idescat
Pobles del terme de Castell de Mur
     
El poble de Cellers El poble de Collmorter La caseria de les Esplugues
     
La vila de Guàrdia de Noguera El poble del Meüll La caseria de Miravet
     
El poble de Puigmaçana El poble de Santa Llúcia de Mur El poble de Vilamolat de Mur

A l'actual terme de Castell de Mur hi ha les entitats de població següent:

Com es pot veure al quadre del costat, només cinc són habitats, actualment. Cal tenir en compte que les Cases de l'Estació és, de fet, un barri de Cellers.

EspeleologiaModifica

Tot i que Castell de Mur no és dels més rics de la comarca en nombre de cavitats subterrànies, shi ha les següents, totes elles explorades:

HistòriaModifica

Atesa l'amplitud de l'apartat d'història de cadascun dels dos grans termes que componen aquest municipi, corresponent als antics castells de Guàrdia i de Mur, cadascun té el seu article específic.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 40 38 388 781 1.153 1.021 983 832 793

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
711 735 665 628 488 277 200 144 145 151

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
157 149 149 151 167 163 177 - 173 163

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034
175 165 - - - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

El primer cens és del 1975 després de la unió de la Guàrdia de Noguera i Mur. Les dades anteriors són la suma dels antics municipis.

Composició de l'AjuntamentModifica

AlcaldesModifica

Des de les primeres eleccions municipals democràtiques, Castell de Mur ha tingut els alcaldes següents:

  • Joaquim Mullol i Gaset (19.4.1979 - 7.5.1983)
  • Josep Vila i Chauri (23.5.1983 - 26.5.2007)
  • Josep Castells i Farré (16.6.2007 - actualitat)

RegidorsModifica

A més, un total de 20 persones han exercit el càrrec de regidor d'aquest ajuntament del 1979 ençà. Sense detallar a quines legislatures pertanyen, són: Martí Barcons Pinós; Josep Belart i Roca; Joaquim Burguesa i Mitjana; Antoni Castells i Escoll; Josep Castells i Farré; Josep Castells i Serra; Josep Colomé i Miret; Antoni Corts i Prats; Jordi Elies i Fàbrega; Concepció Esteva i de Moner; Joan Josep Farré i Mora; Josep Felip i Jordana; Gabriel Fillat i Mir; Francesc Mirabet i Ardanuy; Joaquim Mullol i Gaset; Ramon Salsé i Guàrdia; Maria Alba Serra i Fillat; Josep Maria Torm i Boix, Joan Vila i Chauri i Josep Vila i Chauri.[2]

Legislatura 2011-2015
Resultats electorals - Castell de Mur, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors % Vots
APCdM-E-AM Josep Castells Farré 42 2 33,87
CiU Joan Farré Mora 39 2 31,45
IxCM-Progrés Municipal Josep Maria Torm Boix[3] 53 1 42,74
PP Eduard Pérez Díaz 0 0 0
Total 125 5
  • Josep Castells Farré (APCdM-E-AM), alcalde. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Joaquim Burguesa i Mitjana (APCdM-E-AM), regidor
  • Joan Farré Mora (CiU), regidor
  • Martí Barcons Pinós (CiU), regidor
  • Ramon Salse i Férriz (CiU), regidor, en el lloc d'un dels dos anteriors. Representant del municipi en el Consell Comarcal
  • Josep Maria Torm Boix (IxCM-PM), regidor.

Llocs d'interèsModifica

HistòricModifica

PaisatgísticModifica

  • Vistes sobre la major part del Pallars Jussà des dels castells de Mur i Guàrdia, i el poble de Collmorter

Activitat econòmicaModifica

L'activitat econòmica del terme de Castell de Mur és la mateixa que la resta del Pallars Jussà: agricultura, sobretot vi, oli, gra, llegums, verdures i fruites, antigament, de la qual avui dia ha desaparegut el raïm, però amb prou vitalitat per a tenir un molí fariner i dos trulls, o molins d'oli.

El bosc és una de les riqueses naturals del terme: tot el vessant del Montsec és un immens bosc, que dóna fruit al terme de Castell de Mur.

En l'actualitat, en tot el terme més de 1.000 hectàrees són dedicades a l'agricultura; més de la quarta part a cereals, i més d'una altra quarta part a farratges.

Quasi 2.000 hectàrees del terme són de bosc; sobretot la part oriental del Montsec d'Ares, que és la que pertany a Castell de Mur, i també a les partides de Coscó, Serra Carboner i la Ribera de la Noguera.

La ramaderia ovina és molt present a Castell de Mur, i també la porcina, que va en augment.

Possiblement a causa del seu emplaçament i de l'atractiu turístic desenvolupat per un costat per l'Embassament dels Terradets i per l'altre pels castells del terme, Castell de Mur és un dels municipis pallaresos amb més serveis de cara al turisme.

Així, cal parlar d'un Hotel rural - Restaurant, un Alberg de la Fundació Pere Tarrés, per a col·lectius com escoles, grups d'esplai, entitats o grups diversos, i dues cases rurals (Casa Perdiu i Casa Vila) a Guàrdia de Noguera; l'Hotel Terradets a ran de pantà, un Alberg-refugi a l'antiga estació de Cellers-Llimiana, i una casa rural (Casa Cotet), a Cellers, i una casa rural, Cal Soldat, a Collmorter.

També hi ha un Servei d'Informació Montsec-Mur a Guàrdia de Noguera.

Festes i tradicionsModifica

Cada any, tot i que no s'especifica bé la data, es celebra una festa al castell de Mur per representar la unió de tots els pobles que actualment estan sota l'autoritat de mur. Es una festivitat on es va a missa, es fa una passejada amb les banderes de tots els pobles i es fa una menjada.


ReferènciesModifica

  1. Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya.
  2. Departament de Governació i Administracions Públiques. Dades electorals de totes les convocatòries
  3. Tot i que proporcionalment li correspondrien dos regidors, en la llista de candidats només figurava el cap de llista.

BibliografiaModifica

  • BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Jussà, II. Lleida: Pagès Editors, 1997 (Fets, costums i llegendes, 32). ISBN 84-7935-406-2
  • PAGÈS, M. «Guàrdia de Noguera». A: El Pallars, la Ribagorça i la Llitera. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1984 (Gran geografia comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica