Castell de Pontils
El castell de Pontils és un Bé Cultural d’Interès Nacional inclòs en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 637 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Pontils (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Al turó del Castellot | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1427-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006723 | |||
| Id. IPAC | 1614 | |||
| Id. IPAPC | 12251 | |||
Descripció modifica
Actualment només en queden restes. La construcció original era de planta rectangular (32 x 35 metres aprox.), delimitada per una muralla. Al bell mig d’aquest espai s’hi alçava una torre circular. A l’extrem sud del recinte es conserven les restes d’un edifici; segons Marina Miquel, Josep Santesmases i Dolors Saumell, es tracta d’una antiga església. De la façana principal en van ser robades una finestra i les dovelles de l’art de mig punt de la porta d’accés. Enfront d’aquesta façana va identificar-se una necròpoli.[1]
Història modifica
La primera referència documental del castell de Pontils es remunta a 976, quan consta com a terme limítrof del castell de Queralt. No torna a referenciar-se fins als documents de venda del castell de Montclar (1030 i 1033). A mitjans del segle XI pertanyia als comtes de Barcelona. Ermessenda, vídua del comte Ramon Borrell, ven el castell al seu net Ramon Berenguer I i Almodis (1057). Els Castelló, convertits en feudataris el 1062, es mantenen lligats a la fortificació durant tota la baixa edat mitjana.[1]
El 1344, Pere III el Cerimoniós reclama als castlans de Pontils que li prestin homenatge, en el marc de la guerra que mantenia contra el reu Jaume de Mallorca-Rosselló.[1]
A l'edat moderna, la jurisdicció va passar a mans dels comtes de Savallà, i posteriorment dels marquesos d'Aitona, que en mantingueren la possessió fins a la desamortització de Mendizábal.[2][3][4] El 1648, en el marc de la Guerra dels Segadors, les tropes castellanes van malmetre el castell.[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Pontils |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Miquel, Marina; Santesmases, Josep; Saumell, Dolors. Els castells del Gaià. Valls: Cossetània Edicions, Institut d'Estudis Vallencs i Centre d'Estudis del Gaià, 1999, p. 83-85. ISBN 84-89890-37-4.
- ↑ Serra Masdeu, Anna Isabel «De l’esplendor arquitectònic a l’abandonament: el cas de l’església parroquial de Santa Perpètua de Gaià (inici segle XIX)». Aplec de Treballs, n.38, 2020, pàg. 231.
- ↑ «Castell de Pontils». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6 juny 2012].
- ↑ «Castell de Pontils - Pontils». Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà. [Consulta: 3 novembre 2022].
- ↑ Planas de Martí, Ignasi. L'Alt Gaià, entre la Segarra i el Camp. Valls: Cossetània Edicions, 1999, p. 52. ISBN 84-89890-40-4.