Castell de Talamanca
El Castell de Talamanca és un castell romànic situat al nucli antic de Talamanca (Bages). Talamanca és una vila situada a Sant Llorenç del Munt, entre el Bages i el Vallès Occidental. Aquest castell, datat al segle x, constitueix un element de referència de la zona. És una obra declarada bé cultural d'interès nacional.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | Medieval, XVIII | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Talamanca (Bages) | |||
| Localització | C. del Castell 12. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 22 abril 1949 | |||
| Codi BCIN | 1590-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005729 | |||
| Id. IPAC | 1793 | |||
Descripció modifica
De l'antic castell de Talamanca en resten sols un tros de torre molt restaurada i modificada i algunes restes de murs arrapats al penyal on s'alça la torre. Aquesta presenta una forma circular coronada amb merlets que respon a l'estructura antiga.[1]
Sota la torre i el penyal s'aixeca un edifici conegut amb el nom del castell, fortament emmurallat. L'edifici del castell va ser construït pels marquesos de Castellbell al segle xviii. Per alçar-lo s'aprofitaren materials dels murs i finestres que restaven de l'antic castell, que havia quedat destruït a la Guerra de Successió.[1]
Mirador de la batalla modifica
El mirador de Talamanca, situat als peus del castell, hi ha una visió panoràmica completa dels terrenys on es va produir la batalla pròxim a la riera de Talamanca. Les vistes són magnífiques i permeten distingir perfectament les zones que ocupaven cada un dels exèrcits, a banda i banda de la riera de Talamanca. Més enllà, estenent-se fins a dos quilòmetres en una franja de terreny muntanyós, hi ha l'espai on tingueren lloc la majoria dels combats i on es troba la casa de Mussarra, lloc en el qual es van instal·lar les tropes borbòniques. Al mirador mateix hi ha un monument en memòria a l'exèrcit català que lluità en la batalla de Talamanca i panells informatius amb informació sobre la fets.[2]
Història modifica
Edat mitjana modifica
Del castell de Talamanca en tenim notícies ja l'any 967 quan el comte Sala, fundador del Monestir de Sant Benet de Bages va donar terres i edificacions al terme Castell Talamanca. En el testament sacramental de Ramon Folc, vescomte de Cardona, apareix l'any 1086, el castell de Talamanca com a propietat familiar, que Folc va deixar a Ermessenda de Cardona i al seu germà el vescomte Folc II. Formava part de la xarxa de castells adreçats a la defensa dels colons que repoblaren les terres conquerides als sarraïns.[1]
Al segle xii, l'amenaça sarraïna s'esvaí però el procés de feudalització ocasionà disputes entre castlans pel control del castell, succeint-se diverses sagues: els Cardona, els Talamanca, els Castellbell. Ens consta en diversos documents l'existència de la família Talamanca, castlana del territori. Sembla que un tal Guillem de Talamanca es casà amb Dolça de Santa Coloma, inserint-se així aquest darrer cognom. El 1288, Berenguer de Talamanca era senyor del castell.[1] De l'època dels Talamanca com amos del castell només se’n conserva la torre rodona amb merlets restaurada i modificada i restes de muralla que envolten l'edifici principal restaurat després de ser destruït el segle xviii, al llarg de les represàlies de Felip V contra els que participaren en la Guerra de Successió a Catalunya.[3]
En els fogatges que van de 1365 a 1370 hi apareix el "Castell de Talamancha, d'en Ramon de Talamanca, XXX focs". En aquesta època entrà en el seu patrimoni el castell i la baronia de Calders.[4] El 1406 Andrea de Talamanca es casà amb Joan Aymerich. En el mateix segle s'introdueix també per casament el cognom de Planella. El 1668 Maria Francesca es casà amb Joan d'Amat i Despalau, senyor de Castellbell, del matrimoni nasqué el fill que esdevingué el primer marquès de Castellbell.[1]
Edat Moderna modifica
El Castell de Talamanca va ser protagonista d'un dels episodis rellevant de la Guerra de Successió a Catalunya. El 1714 les tropes austriacistes de l'exèrcit català de l'interior, capitanejades pel Marquès de Poal feren servir en diverses avinenteses el castell com a base d'operacions. El 13 d'agost de 1714 un gran exèrcit borbònic d'aproximadament 3500 efectius, i sota les ordres del mariscal de camp comte de Montemar, van arribar als peus del Castell de Talamanca lloc en el qual s'hi trobava Antoni Desvalls i de Vergós, marquès de Poal, i el seu exèrcit.
La casa Mussarra va ser el lloc escollit per a instal·lar el campament dels borbònics. L'exèrcit borbònic que encapçalava el mariscal de camp José Carrillo de Albornoz y Montiel, comte de Montemar va dirigir-se direcció a la riera de Talamanca lloc en el qual es va lliurar una dura batalla entre l'exèrcit català i borbònic a la riera de Talamanca. D'aquesta batalla en van resultar vencedor l'exèrcit català. Seguidament, els catalans van perseguir la tropa borbònica en retirada la qual fugia en direcció Sant Llorenç Savall. La retirada no va ser fàcil, ja que l'exèrcit borbònic va ser atacat pels les tropes espanyoles van ser atacades i tirotejades pels fusellers de muntanya de Poal.
Les tropes borbòniques van arribar a Sabadell i van tenir aproximadament 650 baixes, entre morts i ferits, enfront de les 10 baixes dels catalans.[5] La batalla de Talamanca va ser la darrera guanyada per l'exèrcit català enfront l'exèrcit borbònic.[6] Talamanca, era una zona estratègica per la seva localització, es trobava en una zona enlairada i les seves vistes eren molt favorables per copsar els enemics. A més a més, era una zona ben comunicada amb altres poblacions. L'exèrcit del marquès de Poal tenia la seva base a Cardona. El marquès comptava amb 2.500 combatents, mentre que els seus enemics sobrepassaven els 3.500. A conseqüència de l'aferrissada i salvatge lluita van deixar 680 baixes, entre ferits i morts. L'exèrcit borbònic no oblidaria fàcilment la derrota de Talamanca.
El castell fou desmantellat gairebé del tot, en compliment de les ordres d'enderrocament contra tots els castells i cases fortes catalanes dictades per Felip V com a represàlia per la Guerra de Successió. Fou reconstruït en part al segle xviii, encara que les seves pedres serviren per edificar el casal conegut com El castell o El castell del Marquès (per al·lusió a la família marquesal dels Castellbell), i serví de masoveria per al conreu de les terres del castell.[5]
Edat Contemporània modifica
Felip V, en els Decrets de Nova Planta, va ordenar que tota una sèrie de castells, els quals havien mostrat resistència pro-austriacista fossin enderrocats. El Castell de Talamanca s'inclogué a la llista. Per aquest motiu, al segle xviii el castell va ser gairebé reconstruït. Del castell originari només se’n conserva la torre i una part de la muralla.
Les excavacions que es van fer l'any 2008 van permetre recuperar dades i corroborar els fets històrics del 1714. Moltes de les troballes es poden veure al Centre d'Interpretació del Castell.[4]
Vegeu també modifica
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Castell de Talamanca». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 novembre 2015].
- ↑ «Mirador de batalla», 2014. Arxivat de l'original el 2016-02-03. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ «Castell i batalla de Talamanca», 2014. Arxivat de l'original el 2016-02-03. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ 4,0 4,1 «http://www.castelldetalamanca.cat/web/guest/el-castell», 2014. Arxivat de l'original el 2017-04-24. [Consulta: 5 juliol 2014].
- ↑ 5,0 5,1 Hernàndez, F.X. Talamanca 1714. Arqueologia d'una batalla. 1a edició. Barcelona: Llibres de matrícula, Novembre 2009, p. 171. ISBN 978-84-937111-3-9.[Enllaç no actiu]
- ↑ Serra i Sellarrés, Francesc. «Talamanca», 2014. Arxivat de l'original el 2016-10-22. [Consulta: 5 juliol 2014].
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Talamanca |