Obre el menú principal

Castell de Vernet (Artesa de Segre)

El castell de Vernet és un castell del municipi d'Artesa de Segre inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Infotaula d'edifici
Castell de Vernet
CASTELL DE VERNET - P1090192.JPG
Dades
Tipus castell
Primera menció escrita 1048
Característiques
Estat d'ús Força bon estat de conservació
Altitud 333 msnm
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPonent
ComarcaNoguera
MunicipiArtesa de Segre
 41° 54′ 18″ N, 1° 02′ 26″ E / 41.9049027778°N,1.04050277778°E / 41.9049027778; 1.04050277778
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Identificador 22044
Modifica les dades a Wikidata

Vernet i el seu castell és situat al cim d'un turó que s'alça a la riba dreta del Segre. La torre del castell resta envoltada per habitatges fets en època moderna.

HistòriaModifica

La primera referència del castell apareix en les afrontacions del castell de Malagastre l'any 1048. Sanahuja el situa entre els castells conquerits en 1015-16 pel comte Ramon Borrell de Barcelona quan era tutor del comte Ermengol II d'Urgell.

Formà part dels castells del vescomtat d'Àger i al principi en foren feudataris els Bernat, de la nissaga d'Arsenda, muller d'Arnau Mir de Tost. Ramon Bernat, en el testament del 1172, el llegà al seu fill Ponç. El 1196 consta com a posseïdor Ponç de Seró. Lladonosa inclou entre els repobladors de Lleida els castlans d'aquest castell, que cognomenaven Vernet.

Al principi del segle XIII figura encara com a patrimoni vescomtal; el 1204, el vescomte Guerau Ponç IV de Cabrera Instituí un cens de les rendes que rebia de dita castell, el qual poc després pervingué als Cervera. Així consta que Ramon de Cervera, en testament atorgat l'any 1227, llegà aquesta fortalesa al seu fill Jaume. El 1311 Dolça de Cervera el donà, juntament amb els altres castells de la família, al seu fill Pere II d'Ayerbe. Posteriorment, a partir de l'any 1543 va ser inclòs dins la jurisdicció del Marquesat de Camarasa.[1]

Des de l’any 1015, data de la que es té la primera referència, el Castell de Vernet ha estat senyorejat de forma gairebé ininterrompuda per diferents llinatges, molts d’ells  rellevants en la història de Catalunya. Segons  la documentación històrica disponible,  es pot constatar la següent successió cronològica:

S. XI   [1] [2]


S. XII [1] [3]

  • Ramon Bernat, Vescomte d'Àger
  • Ponç Bernat, fill de Ramon
  • Guillem de Camarasa  l’any 1172 fa donació de part del castell a l’Orde del Temple
  • Ponç de Seró, 1196   
  • Ponzet de Seró, fill de Ponç


S. XIII [1]


S. XIV  [1] [4]

  • Pere II d’Ayerbe, 1311. Fill de Dolça de Cervera
  • Joan de Cardona l'any 1396 fou defensor del castell durant la guerra del comte de Foix


S. XV  [5][6]

  • Jaume Piquer. L’any 1426 el compra a Jaume II d'Urgell.
  • Joan Ferrer
  • Francí de Gaver
  • Isabel Ferrer. Li és restituit per Francí de Gaver el 1462 i encomana la guàrdia del castell al donzell Dalmau de Sant Martí


S. XVI  [7][8][9][10][11]

  • Maria Àngela d’Almenar, Senyora de Vernet
  • Baltasar de Pardina i Castillo. Fill de Garcia de la  Pardina (Mestre i escriva de   Lleida) i  Isabel Castillo. Natural de Lleida. Esdevé  Senyor de Vernet en casar-se amb Maria Àngela d’Almenar, Senyora de Vernet. Assisteix a les  Corts de Montsó (1533), presidides pel Rei Carles I. Elevat a la categoria de Cavaller de l'Orde de l'Esperó d'or pel mateix rei. Mercader de Barcelona matriculat el 16-4-1573. Nomenat Cavaller i Senyor de Vassalls pel Rei Felip II l’any 1580. Obté el Privilegi militar del Rei Felip II el 19-8-1580. Durant aquest període d’esplendor polític i econòmic familiar,  inicia la construcció de l’actual edifici adosat a la façana nord de la torre de defensa romànica
  • Miquel Baltasar de Pardina i d’Almenar. Cavaller. Es casa amb Anna Fiveller. L’any 1592 consta com a Mestre racional i receptor de les rendes reials del Batlle general de Catalunya. Assisteix a les Corts de Barcelona (1599), presidides pel rei Felip II d’Aragó. A partir de l’any 1595 exercí de Procurador de treta de moneda de la firma del banquer genovès Ottavio Centurione a Barcelona. Centurione va adquirir una gran importància en les operacions financeres de la corona hispànica.


S. XVII  [11] [12][13][14]

  • Francesc de Pardina i de Fiveller. Cavaller i Senyor de Vernet. Donzell. És insaculat com a oïdor militar el 15-5-1628. Matrimonia amb Joana Erill  Salbà, filla de Francesc d'Erill i de Sentmenat, canciller de Catalunya. Assisteix a les Corts de Barcelona (1626). Succeeix el seu pare Miquel Baltasar Pardina en el càrrec de Mestre racional de la Cort reial i que havia ocupat durant trenta anys. El Mestre racional era el funcionari reial encarregat de dur els comptes que s’havien recaptat en nom del rei. Rebia semenestralment els comptes del tresorer i dels escrivans de ració, subordinats seus, i els registrava en el Llibre de Definicions, consingnant-hi els pagaments i ingressos. Així mateix, el mestre racional s’encarregava de la persecució de la falsificació de moneda. Per motius que desconeixem i estant a Barcelona, Francesc Pardina va ser detingut pel tribunal de la Inquisió tal i com consta als dietaris de la Generalitat dels anys 1623-1642 : "Jesús, Maria. En lo fet consultat per los senyors deputats y oÿdors de comptes del present principat de Cathalunya, acerca la captura de Francesch Pardina, donzell, en la present ciutat domiciliat, per los senyors inquisidors del present Principat feta y detensió de aquell. Los assessors, advocat fiscal y doctors aplicats devall scrits, són de vot y parer que, attès dit Pardina és persona layca y secular y persona militar, que no pot ésser capturat sens instància de part, comforme lo privilegi al estament militar concedit in corpore juris insertat. Y los dits senyors inquisidors tenen la jurisdicció limitada, y fins vuy no consta de alguna qualitat tribuint jurisdicció a dits senyors inquisidors. Per ço és dita captura y detenció contra las generals constitucions de Cathalunya y, per consegüent, tenen obligació los senyors deputats oposar-se per rahó de sos officis a la dita contrafacció, y ab scriptura y altrament procurar lo reparo de dita contrafacció." [15]
  • Elisabet Pardina i Erill. És l'última hereva del llinatge dels Pardina de la que es tingui constància. Matrimonià amb Joaquim Terré esdevenint Elisabet Terré i Pardina pero enviudà relativament jove. És retirà a viure en un convent carmelità en condició de Tercer Orde del Carmel [16][17]


S. XVIII  [18][19]

  • Baró de Vernet. Citat  per Lluís de Peguera l’any 1701 com a personalitat amb dret a assistir a Corts.
  • Anton Borges. Casat amb Teresa Ventura. Militar carlí
  • Anton Borges i Ventura. Nat a Vernet 1780. Coronel Carlí. Participà a la Guerra del Francès i a la Guerra de la Regència d'Urgell de 1822 en les files absolutistes. Més tard arribaria a ser un dels cabdills carlins més destacats de Catalunya. Fou empresonat durant la revolta dels Malcontents de 1827  i executat a Cervera


S. XIX [20]

  • Josep Borges i Granollers. Nat al castell de Vernet l'any 1813. Fill d'Anton Borges Ventura i Antònia Granollers Pijoan. Militar Carlí.

ArquitecturaModifica

 
Detall d'una finestra

L'element més important del castell de Vernet és una gran torre de planta rectangular. Els costats llargs, el sud i el nord, fan prop de 8 m de llargària. Els costats curts, uns 5,5 m. L'alçària de l'edifici és d'uns 10 m. Sembla que tota la construcció era feta amb carreus de mida mitjana (25 cm X 40 cm), ben col·locats en filades i units amb morter. Al cim de l'edifici s'hi veu una espitllera a l'est i una altra al nord, aquesta darrera just damunt de la torre del segle XVI i una finestra a la banda sud. En alguna d'aquestes parets hi hauria la porta d'entrada, situada a uns 5 m del sòl exterior. Algunes de les edificacions annexes com la de la façana nord i construïda el 1589 presenten obertures a la torre central del segle XI l'ús de les quals es desconeix però s'especula que podrien ser per guanyar espai.

Segurament, quan es féu aquesta fortificació es degueren bastir altres construccions i potser un recinte més ampli. D'acord amb el que es pot veure, el castell es dataria a la segona meitat del segle XI. És un edifici notable, no tan sols pel bon estat de conservació sinó perquè té una planta rectangular en un moment en què, a les terres de frontera, eren predominants les torres de planta circular.

Al segle XVI s'inicià la construcció de cases al voltant.[1]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Bolòs i Masclans, Jordi; Gabriel i Forn, Manuel. «Castell de Vernet». A: La Noguera. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1994, p. 176 (Catalunya Romànica, XVII). ISBN 84-7739-811-9. 
  2. LLADONOSA, Josep. Història d’Artesa de Segre i la seva comarca. Ed. Ajuntament d’Artesa de Segre. 1990.
  3. MIRET Y SANS, Joaquín.. Les cases de Templers y Hospitalers en Catalunya; aplech de noves y documents històrichs., Imprenta de la Casa Provincial de Caritat. Barcelona 1910, p. 226. 
  4. MONFAR SORS, Diego. Documentos inéditos del Archivo de la Corona de Aragón: Historia de los condes de Urgel. Tomos 9 y 10, Volum 10 1853 p. 237. 
  5. MONTFORT, J E. Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, Volum 10. 1876, p. 638. 
  6. SOBREQUÉS I CALLICÓ, Jaume Catálogo de la cancillería de Enrique IV de Castilla, señor del principado de Cataluña: (lugartenencia de Juan de Beaumont, 1462-1464) Editorial CSIC - CSIC 1975 p.14,15.
  7. MORALES ROCA, Francisco José. Proceres habilitados en las cortes al principado de Cataluña. Siglo XVII. Ediciones Hidalguia 1983 p.25.
  8. MORALES ROCA, Francisco José Prelados, abades mitrados, dignidades capitulares y caballeros de las órdenes militares habilitados por el brazo eclesiástico en las cortes del principado de Cataluña: dinastias de Trastamara y de Austria : siglos XV y XVI (1410-1599) Ediciones Hidalguia, 1999 p.46.
  9. MORALES ROCA, Francisco José. Caballeros de la espuela dorada del principado de Cataluña. Dinastia Trastámara, Ediciones Hidalguia, 1988 p.142.
  10. ROCA I ALBERT, Joan. La formación del cinturó industrial de Barcelona. Institut Municipal d'Història de Barcelona, 1997 p. 33.
  11. 11,0 11,1 «Fons de l’ Ajuntament de Granollers. Catàleg de la documentació de la Universitat de Granollers (1252-1876) Unitat 3368. Sèrie 469, Núm.201 . Any 1592». .
  12. SERRA I PUIG, Eva.. Llibres de l’anima de la Diputació del General de Catalunya, 1493-1714. Institut d’Estudis Catalans 2015, p. 315. 
  13. MASSOT, Joseph. Compendio Historial de los Hermitaños de nuestro Padre San Agustin del Principado de Cataluña desde los años de 394 que empezó S Paulino a plantar monasterios en dicho Principado… hasta los años de 1699. Imprenta de Juan Jolis 1699 p.129. 
  14. GENÍS MAS, Daniel. Rafael Cervera (1563/64-1633): entre la monarquia hispànica i les institucions catalanes. Manuscrits. Revista d’Història Moderna 31, 2013. p.100.
  15. SANTS I TRAVÉ, Josep Maria. DIETARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA Volum V Anys 1623 a 1644, p. 170. 
  16. FARGAS PEÑARROCHA, Mariela. Hacia la autoridad contestada: Conflictividad por la dote y familia en Barcelona (ss. XVI-XVII) INVESTIGACIONES HISTÓRICAS 30 (2010) p.116. 
  17. VELASCO BAYON, Balbino. Historia del Carmelo español: Provincias de Cataluña y Aragón y Valencia, 1563-1835, p. 311. 
  18. DE PEGUERA, Lluis. Practica, forma y stil de celebrar Corts generals en Cathalunya y materias incidents en aquellas: dividida en tres parts 1701 p. 137. 
  19. GALLART FERNÁNDEZ, Felip. LLADONOSA GIRÓ, Vicent. El comandant Capell de Torregrossa (1785-1840) Centre de recerques del Pla d’Urgell. Mascança. Anuari 6 • 2015 p.131.
  20. SÁNCHEZ AGUSTÍ, Ferran .. Carlins amb armes en temps de pau: altres efemèrides d'interès (1840-1842) Pagès Editors, 1996 p.84. 

Enllaços externsModifica