Castell de Vila-seca
El Castell de Vila-seca o Castell de Solcina és a tocar de l'estació de Vila-seca, vila i municipi de la comarca del Tarragonès, dins d'un extens terreny clos. És un castell neomedievalista declarat bé cultural d'interès nacional des de l'any 1989. La casa senyorial de Solcina, documentada des de 1437,[1] fou construïda al marge de la torre però està comunicada amb ella per un pas elevat.[1]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | segle XV | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 45 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Vila-seca (Tarragonès) | |||
| Localització | Camí del Castell | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 1800-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0006788 | |||
| Id. IPAC | 2017 | |||
| Id. IPAPC | 7137 | |||
| Lloc web | castellvila-seca.cat | |||
El castell fou venut per l'arquebisbe de Tarragona al cònsol holandès Joan Kies Helmont el 1680.[2] La seva família el va vendre el 1899 a Isidre de Sicart i Torrens, el qual el va transformar sota projecte i direcció de l'arquitecte Enric Fatjó i Torras, que li donarà l'actual aspecte neogòtic, amb influències estilístiques del centre i del nord d'Europa.[1] A partir d'aleshores passà a identificar-se com el castell del comte de Sicart. Des de 2005, el castell i el jardí adjacent és propietat de l'Ajuntament de Vila-seca, que l'ha restaurat per dedicar-lo a espai expositiu.
Arquitectura modifica
El castell de Vila-seca de Solcina és un edifici singular que té poc a veure amb el que devia ser l'antic castell d'època romànica. A partir de la unió de les dues Vila-seques, els senyors abandonaren la fortalesa per tal de construir un habitatge més semblant a un palau, edificat al marge de la torre castell d'origen. A finals del segle xvii el castell va ser comprat a l'arquebisbe pel cònsol holandès Joan Kies Helmont que va transformar l'edifici en una casa rural d'estil holandès. Només se'n salvà la torre mestra. Però la transformació en l'actual palau neogòtic va ser duta a terme per Isidre de Sicart i Torrents, comte de Sicart, que l'havia adquirit l'any 1899 i encarregà el projecte a l'arquitecte Enric Fatjó i Torras.
És un edifici neomedievalista, inusual al país.[1] El castell de Solcina fou construït a les darreries del segle xix en el lloc ocupat per una antiga masia del segle xvi. És una construcció rectangular, de planta i dos pisos. La planta baixa incorpora les cotxeres i dependències per als estris de llaurar. Aquesta planta presenta una escala central que comunica amb el pis noble i que està situada en el vestíbul. El primer pis és la zona noble de la casa i la part superior presenta una filera de finestres a manera de llotja. També cal destacar els petits torricons d'influència nòrdica característics de l'arquitectura historicista del segle xix.[1]
El terrat presenta matacà i merlets.[1] La torre del castell és una construcció de carreu sorprenentment poderosa. Fa un perímetre interior de 5,10 per 4,25 metres, amb murs de quasi 2 metres. La part més ben conservada és la planta baixa. L'espai és quasi cúbic, es tanca amb una volta lleugerament apuntada de llombarda, el cim de la qual s'enlaira a 6,20 metres del terra enllosat. Hi ha restes d'un portelló a la part superior. Té accés directe per una porta de llinda al nord. La seva obertura va quedar interceptada per un dels pilars que apuntalaven el pont de comunicació amb la casa per la qual cosa, fou lateralment esquinçat per permetre l'entrada. Hi donen llum dues espitlleres a l'est i a l'oest; aquestes s'han convertit en petites finestres neogòtiques.[1]
El pis principal és una àmplia sala, la terrassa s'enlaira més que la construcció primitiva, tot deixant un espai sense servei.[1] Abans de la transformació, es podien veure les façanes de pedra encoixinada. Aquesta construcció era realment singular, tant per les seves dimensions, com per algunes de les seves característiques.[1]
Història modifica
El lloc de Vila-seca («Villa sicca») fou infeudat al cavaller Ramon d'Olzina, entre el 1162 i 1168 per Alfons I de Aragó i Navarra, l'arquebisbe Bernat Tort i per Guillem d'Aguiló, tots tres senyors del Camp de Tarragona. Encara que no es menciona cap castell, ni en aquest document ni en l'escriptura de confirmació feta pel rei Pere el 1208 als fills de Ramon d'Olzina, se suposa que el primer donatari degué bastir-hi un castell. Al final del segle Vila-seca està dividida en dues jurisdiccions: Vila-seca del Comú, que ocupava el cor de la vila i pertanyia a la seu de Tarragona i Vila-seca de Solcina, nucli veí que depenia dels Olzina.
Ambdues senyories mantenen fortes lluites (1340), encapçalades per Bernat d'Olzinelles (Vila-seca del Comú), castlà de Reus, i Bernat d'Olzina (Vila-seca de Solcina). L'any 1378 consta que «Vila Secha dels Ulzina» i «Vila Secha del Comú» eren de feu eclesiàstic. El 1390, el rei Joan I vengué els seus drets damunt d'aquests llocs a l'arquebisbe de Tarragona Ènnec de Vallterra. Els Olzinelles anaren adquirint els drets sobre la senyoria de Vila-seca de Solcina.
Si bé els béns del darrer castlà de Reus, Joan d'Olzinelles, foren subhastats i adquirits per Pere de Luna (Benet XIII d'Avinyó), continuava essent baró de Vila-seca de Solcina. En un document de 1417 es menciona el personatge, «Joannes de Ulsinelles» i també el castell «miles dominus castri Villaesiccae de Solcina». L'any 1437 n'era senyor Bernat de Saportella que estigué al costat de Joan II en la Guerra civil catalana del segle xv.
El 1520 tenien encara la jurisdicció els Saportella. El 1525, l'arquebisbe Pere de Cardona, senyor de Vila-seca del Comú comprà a Tadeu de Saportella el domini jurisdiccional de Vila-seca de Solcina amb el seu castell. El prelat feu unir les dues Vila-seques sota el nom de Vila-seca de Solcina. En aquest segle, la vila fou emmurallada a causa dels continus atacs de corsaris barbarescs.
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 1,8 «Castell de Solcina». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 abril 2013].
- ↑ Fàbregas Roig, Josep «Joan Kies: un comerciant en el trànsit dels segles xvii al xviii». Estudis d'història agrària, 26, 2014, pàg. 48.
Bibliografia modifica
- Catalunya Romànica, vol. XXI El Tarragonès El Baix Camp L'Alt Camp El Priorat La Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1995, p. 41. ISBN 84-412-2512-5.
Enllaços externs modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Vila-seca |
- «Castell de Solcina». Mapa de recursos culturals. Diputació de Tarragona.
- «Castell de Solcina». Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.