Castell de la Clusa

Restes de fortificacions de la Clusa d'Amunt
(S'ha redirigit des de: Castell de la Clusa d'Amunt)

El Castell de la Clusa és un conjunt de vestigis històrics del terme comunal de les Cluses, a la comarca nord-catalana del Vallespir.

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Castell de la Clusa
Imatge
Restes del mur del Castell de la Clusa
Dades
TipusCastell
ConstruccióSegle V a XI
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativales Cluses (Vallespir) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCatalunya Catalunya Nord: Les Cluses (Vallespir)
Map
 42° 28′ 56″ N, 2° 50′ 27″ E / 42.4821°N,2.8408°E / 42.4821; 2.8408
MH
IdentificadorMH: PA00103994

Estan situats[1] a banda i banda de la Roma, en el punt més estret de la vall, cosa que motiva el mateix nom de la comuna, com es veurà tot seguit. La meitat nord-oriental, a la dreta de la Roma, és al mateix poble de la Clusa d'Amunt, a l'entorn de l'església de Santa Maria, o Sant Nazari. La sud-occidental, coneguda popularment com a Castell dels Moros és davant per davant, a l'esquerra de la Roma.

Una part dels vestigis són considerats de l'Antiguitat tardana. Es tracta de les restes de dos antics forts o castells i els de l'antiga porta que tancava el pas per la Via Domícia, en una situació estratègica[2] per al control de les comunicacions.

Història

modifica

Encara que els orígens de la fortificació serien molt més antics, la primera menció a la documentació conservada és de l'any 673, com ja s'ha dit. Es tracta d'un text llatí que empra la forma castrum clausuras per indicar el lloc. Segons alguns estudiosos[3] Castrum significaria un lloc fortificat i clausuras es referiria a un passatge estret, protegit pel castrum. Al segle ix, el mot clausuras amb la interferència del verb cludere (tancar) haurien donat lloc a Clusas, quasi com el nom actual.

Les fortaleses militars foren pròpies[4] de la fi de l'Imperi Romà d'Occident, cap al segle v. En temps del rei visigot Vamba (segle VII), i possiblement per la guerra que tingué amb el seu antic dux Paulus, aquesta fortificació tenia una guarnició permanent. La desaparició de la Via romana, emportada per les riuades de la Roma, hauria causat a l'edat mitjana[5] la pèrdua de valor de les fortificacions.

El conjunt format pel fort de la Clusa d'Amunt i el Castell dels Moros, a la riba esquerre, la Porta de la Clusa, sobre l'antiga Via Domiciana, i el sòl de les parcel·les cadastrals corresponents, va ser declarat monument històric de França [4] el 18 de març del 2010.

Arquitectura

modifica

Castell de la Clusa

modifica

42° 28′ 56″ N, 2° 50′ 36″ E / 42.48222°N,2.84333°E / 42.48222; 2.84333

 
Restes del mur del Castell de la Clusa

El lloc de l'antic castell, de planta triangular, va ser anivellat en terrasses al segle xviii. En el present, l'indret és ocupat principalment per l'església de Santa Maria, o Sant Nazari, de la Clusa, però encara són observables restes del mur est del castell amb els contraforts que el sostenien.

La matèria constructiva principal van ser blocs d'esquist recoberts per morter de calç, per bé que també hi apareixen grans blocs de pedra sorrenca, sembla que reaprofitats del Trofeu de Pompeu del coll de Panissars, i rebliments[4] medievals i moderns.

Castell dels Moros

modifica

42° 28′ 56″ N, 2° 50′ 27″ E / 42.48222°N,2.84083°E / 42.48222; 2.84083

 
Restes del Castell dels Moros

El castell del Moros (Château des Maures en francès) és la denominació popular del castell situat a la riba esquerra (oest) de la Roma. Malgrat el nom, no té cap relació amb els moro, sinó que n'indicaria una antiguitat pregona en l'imaginari popular. La construcció és de planta trapezoidal, i fa 80 per 140 metres. Conserva tres torres de base quadrada, al nord, i gran part del mur oest, amb una passarel·la i una poterna. Una torre sud, més alta, és anomenada le Donjon, o torre d'homenatge. La muralla sud té una mena de compartiment, com a post de sentinella per vigilar la Via. Diverses excavacions [4] han permès de trobar al castell restes de ceràmica i d'equipament bèl·lic, datades entre finals del segle IV i començaments del V. Se situa en uns cingles per sobre la carretera, cosa que li donava una situació privilegiada.

Porta de la Clusa

modifica
 
La Via Domícia unia Itàlia i Hispània. Des de Ruscino (molt a prop de l'actual Perpinyà), passant pel punt fortificat de les Cluses, anava a trobar la via Augusta al Coll de Panissars (punt fronterer entre la Narbonense i la Tarraconense.

42° 28′ 55.8″ N, 2° 50′ 28.2″ E / 42.482167°N,2.841167°E / 42.482167; 2.841167
En un punt inferior a la vall respecte dels dos castells i al lloc on passava l'antiga Via Domícia, hi ha l'antiga porta fortificada[4] que tancava la via. S'ha indicat [5] que la seva situació estratègica, en un engorjat controlat a banda i banda per dos castells, hauria permès [6] al Portorium (burot) de cobrar el "quarantè de les Gàl·lies" de peatge i impost al tràfic que passés de la Tarraconense a la Gàl·lia Narbonesa.

La Via Domícia passava el Tec a prop de Santa Eugènia de Tresmals (en un punt equidistant dels actuals Elna i Palau del Vidre) i, a una casa de postes (Ad stabulum, de situació incerta) es dividia en dos trencalls paral·lels: un que passava per la costa (per Portus Veneris o Portvendres i el coll de Banyuls), i un altre que passava per l'interior, per Ad centuriones (Sant Martí de Fenollar), Castrum Clausurae (la Clusa) i la Mansio Summum Pyrenaeum (al coll de Panissars, on la Via Domícia s'unia[6] a la Via Augusta).

Bibliografia

modifica
  • Becat, Joan. «41-Les Cluses». A: Atles toponímic de Catalunya Nord. I. Aiguatébia-Montner. Perpinyà: Terra Nostra, 2015 (Biblioteca de Catalunya Nord, XVIII). ISBN ISSN 1243-2032. 
  • Ponsich, Pere; Badia i Homs, Joan; Badia i Puigdevall, Eulàlia. «Les Cluses: Castell de la Clusa». A: El Vallespir. El Capcir. El Donasà. La Fenolleda. El Perapertusès. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1996 (Catalunya romànica, XXV). ISBN 84-412-2514-1. 
  • Ponsich, Pere; Lloret, Teresa; Gual, Raimon. «Les Cluses». A: Vallespir, Conflent, Capcir, Baixa Cerdanya, Alta Cerdanya. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana, 1985 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 15). ISBN 84-85194-60-8. 

Referències

modifica
  1. El Castell de la Clusa en els ortofotomapes de l'IGN
  2. «La balade patrimoine de la vallée de la Rome». L'Indépendant, 20-01-2012.
  3. Basseda, Lluís. Toponymie historique de Catalunya Nord, t. 1. Prades: Terra Nostra, 1990, p. 796. 
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Fitxa i foto a la base de dades Merimée
  5. 5,0 5,1 «Castell de la Clusa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. 6,0 6,1 «L'Abbaye de Saint-Genis-des-Fontaines et l'ASVAC» (en francès). [Consulta: 1r setembre 2014].[Enllaç no actiu]