Obre el menú principal

Castelltort

disseminat de Guixers
(S'ha redirigit des de: Castelltort (Guixers))
Aquest article tracta sobre l'entitat de població de Guixers. Vegeu-ne altres significats a «Castelltort (desambiguació)».

Castelltort[1] és una de les set entitats de població del municipi de Guixers a la comarca del Solsonès. Es troba a la part meridional del municipi en el sector comprès entre el límit amb el terme municipal de Navès i l'enclavament de Valielles (Montmajor) al sud i el curs de l'Aigua de Valls al nord.

Infotaula de geografia políticaCastelltort
Parròquia nova de Castelltort 01.JPG
La nova parròquia de Castelltort

Localització
 42° 07′ 52″ N, 1° 38′ 07″ E / 42.131209°N,1.635233°E / 42.131209; 1.635233
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaCatalunya Central
ComarcaSolsonès
MunicipiGuixers
Població
Idioma castellà (predomini lingüístic)
Geografia
Altitud 842 m
Història i celebracions
Dia festiu
Festa major Festivitat de Sant Climent (23 de novembre)
Modifica les dades a Wikidata
Mapa del municipi amb les seves entitats de població i els municipis limítrofs.

Com totes les entitats de població de Guixers, el seu origen cal buscar-lo en l'antiga divisió eclesiàstica en parròquies. La de Castelltort (Sant Climent de Castelltort) continua tenint aquesta categoria.[2] Antigament, però, la parròquia s'aixecava al costat del castell del mateix nom que es trobaven enclavats a la banda sud de l'Aigua de Valls, a la falda meridional del turó que s'aixeca davant de l'actual parròquia, a l'altra banda de l'embassament i que és el més alçarós dels tres que conformen la serra d'Aiguadevalls. D'aquestes antigues edificacions actualment només en queden les runes que, d'altra banda, tan sols són accessibles quan el nivell de l'embassament és prou baix com per a poder utilitzar l'antic camí d'accés.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
Any Nucli urbà Poblament dispers Total
Homes Dones Total Homes Dones Total
20000003477
20010003588
20020004599
2003000671313
2004000461010
2005000461010
20060004599
2007000551010
20080002244
Font: INE


HistòriaModifica

En el capbreu de l'església d'Urgell (any 984) hi consta Castro Torto i des de la meitat del segle XI el topònim apareix citat amb més freqüència. Això significa que ens trobem davant la referència documental més antiga pel que fa a castell situats a la Vall de Lord.

Els senyors de Castelltort foren de la nissaga dels Calders.

Segons el fogatge de l'any 1553, moltes cases de l'entorn de Sant Llorenç i de Guixers consten en la declaració dels representants de Castelltort i la parròquia de Guixers tal com succeeix actualment, ja era sufragània de la de Castelltort.

El Consell del Poble es reunia a la Codina.[3]

Castelltort al MadozModifica

A la pàgina 165 del Volum VI del Diccionario de Pascual Madoz publicat a Madrid el 1847,[4] s'hi troba el següent text, traduït literalment del castellà i del qual s'han conservat les formes tipogràfiques i la transcripció literal dels topònims i antropònims locals que s'hi citen que queden escrits en cursiva:

« CASTELLTORT: parròquia de la província de Lleida, partit judicial i diòcesi de Solsona, terme jurisdiccional de Guixes; es troba SITUADA a l’extrem NE del terme, a la banda esquerra del riu Cardaner: la componen diverses CASES disseminades, anomenades en el país masies. Antigament l'església i la casa del capellà estaven situadas en dalt d'un tossal en direcció a l’est, on encara es conserven els edificis mig arruïnats, havent-se traslladat a lloc que ara ocupen a finals del segle XVIII. Depèn en tots conceptes de Guixes amb el qual paga la contribució. »

PoblamentModifica

Format íntegrament per masies, és un poblament totalment dispers, sense cap nucli urbà. Aquestes masies es van anar despoblant començant per les que es trobaven més allunyades de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys i al cens de 2005 comptava únicament amb 10 habitants.[5]

Sense cap pretensió de ser exhaustiu, la llista que segueix a continuació és una relació de les cases o masies de les quals se'n troba referència als arxius parroquials. Entre parèntesis, la cronologia de la primera referència històrica que s'ha trobat.[3]

Notes i referènciesModifica

  1. Aquest topònim figura al Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya
  2. Web del bisbat de Solsona
  3. 3,0 3,1 Masies del Solsonès - Antoni Bach - Consell Comarcal del Solsonès, 1995
  4. Madoz, Pascual. Diccionario Geográfico-Estadístico-Històrico de España y sus posesiones de ultramar (en castellà). Madrid: La Ilustración, 1845-1849 (Vol. I (ABA-ALICANTE) Vol. II (ALICANTÍ-ARZUELA) Vol. IX (TORO-VILLAVICENCIO) Vol. XI (MADRID - MOSTOLES) Vol. XIII (PHORNACIS-SAZUNS) ). 
  5. MUNICAT