Castalla

municipi del País Valencià
(S'ha redirigit des de: Castellut)

Castalla és una població del País Valencià situada a la comarca de l'Alcoià.

Plantilla:Infotaula geografia políticaCastalla
Imatge

Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 38° 35′ 48″ N, 0° 40′ 15″ O / 38.596666666667°N,0.67083333333333°O / 38.596666666667; -0.67083333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Valencià
Provínciaprovíncia d'Alacant
Comarcal'Alcoià Modifica el valor a Wikidata
CapitalCastalla Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població11.365 (2023) Modifica el valor a Wikidata (99,17 hab./km²)
Gentilicicastelluda, castellut Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície114,6 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud675 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialIbi
Dades històriques
Dia de mercatdimarts i dissabte
Festa patronalMoros i Cristians
De l'1 al 4 de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJesús López Blanco Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal03420 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE03053 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis03053 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webcastalla.org Modifica el valor a Wikidata
Facebook: AyuntamientoCastalla Twitter (X): AytoCastalla Modifica el valor a Wikidata

Geografia modifica

El seu terme té 114,6 km², que s'estén per les serres de l'Arguenya (1.228 m), de Castalla (1.175 m) i del Maigmó (1.296 m) on trobem infinitat de camins per a senderistes i paratges com el Xorret de Catí, el Clot de les Manyes, el Pantanet o l'Avaiol.

Castalla és la capital històrica de la Foia de Castalla, una ampla vall en forma de T orientat cap al sud-est i encaixonat entre diverses formacions muntanyoses. Castalla ocupa la part oest i sud-oest de la Foia on s'enclaven serres com el Maigmó (1296 m), Catí (1260 m) o Argenya (1230 m).

El clima de la zona es pot enclavar dins d'un clima mediterrani de muntanya mitjana. La temperatura mitjana anual està al voltant dels 13 graus. Les pluges no són abundants, al voltant de 400 mm anuals, si bé els massissos muntanyosos afavoreixen la formació de nuvolositat i de precipitacions locals, les quals augmenten amb l'altitud. Les nevades són freqüents en els dies hivernals dels mesos de gener i febrer.

Es comunica amb Alacant i València per l'autovia A-7.

Onil
Banyeres de Mariola
Biar
Petrer
Villena
Saix
  Ibi
Tibi
Xixona
Tibi
Agost

Història modifica

Al castell s'han trobat restes del neolític, del Bronze, dels ibers, dels romans, que l'anomenaren Castra Alta ("fortalesa alta"), i dels àrabs. La població estigué inclosa en la taifa d'Almizra, en la zona de conquesta corresponent al regne aragonès; Jaume I va obtenir la cessió d'aquesta plaça, que era en poder de Ximén Pérez d'Arenós, gendre d'Abu Zayd, antic governador almohade de València, a canvi de les de Xest i Vilamarxant. Fou repoblada amb cristians a causa de la importància estratègica del seu castell, el qual es trobava en una zona fronterera. L'any 1362 Pere II va crear la baronia de Castalla i hom l'atorgà a Raimon Vilanova i Lladró, pertanyent a la família de Maça de Liçana. Finalment, el senyoriu restà vinculat al Marquesat de Dosaigües.

Durant la guerra del Francés fou escenari de dues importants batalles: en la primera, la imperícia del general José O'Donnell y Anhetan, germà del regent Enrique O'Donnell, provocà la desfeta de la tropa espanyola, superior en nombre i armes a la del general Suchet; la seua conseqüència fou la presa de Castalla pels francesos en el mes de juliol del 1812. En la segona batalla, que tingué lloc el 13 d'abril del 1813, la victòria va correspondre a les forces espanyoles dirigides pel general Francisco Javier de Elío, i marcà el principi de la retirada francesa de terres valencianes.

Demografia modifica

La població, des del 1950 ha anat augmentant constantment. El 1970 tenia 5.799 habitants (castalluts o castelluts); en el 2003, 7.940; i en 2005, 9200.

Darrerament l'urbanisme ha crescut amb la construcció d'habitatges de segona residència, i la seua població s'està incrementant notablement amb residents comunitaris, principalment britànics, i de fora de la UE (magribins i sud-americans).

Evolució demogràfica de Castalla[1]
1857 1887 1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 2006 2007 2008 2009
Població 2.944 4.127 4.285 4.308 4.113 3.972 4.202 4.514 4.102 5.799 6.594 7.205 7.735 9.331 9.673 10.021 10.327

Economia modifica

Com a la resta de la Foia i de l'comarca hi ha una economia consolidada en diferents sectors industrials, com ara la construcció, el moble, l'hostaleria, el tèxtil i, sobretot, la fabricació de joguines. Quant a l'agricultura, gran part del terme està dedicat al secà, ametla, olivera i vinya.

Política i govern modifica

Composició de la Corporació Municipal modifica

El Ple de l'Ajuntament està format des de 2019 per 13 regidors, 4 menys que en 2015, a causa de la pèrdua de població. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs), 3 d'Esquerra Unida per Castalla (Compromís+EUPV), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 2 del Partit Popular (PP).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castalla

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Ciutadans - Partit de la Ciutadania   Antonio Bernabeu Bernabeu 2.214 42,11% 6 ( +1)
Esquerra Unida per Castalla[a] Luz Monllor Mollà 1.255 23,87% 3 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Teresa Gimeno Piña 794 15,10% 2 ( -2)
Partit Popular   María Magdalena Berenguer Berbegal 674 12,82% 2 ( -2)
Altres candidatures[b]   244 4,64% 0
Vots en blanc   77 1,46%
Total vots vàlids i regidors 5.258 100 % 13 ( -4)
Vots nuls 107 1,99%
Participació (vots vàlids més nuls) 5.365 67,37%**
Abstenció 2.599* 32,63%**
Total cens electoral 7.964* 100 %**
Alcalde: Antonio Bernabeu Bernabeu (Cs) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors (8 vots: 6 de Cs i 2 de PP[2])
Fonts: Ministeri de l'Interior,[3] Junta Electoral de Zona de Villena.[4] Periòdic Ara.[5]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes modifica

Des de 2015 l'alcalde de Castalla és Antonio Bernabeu Bernabeu de Cs.[6][7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Berbegal Pérez UCD 19/04/1979 --
1983–1987 José Vicente Ripoll González PSPV-PSOE 28/05/1983 --
1987–1991 Juan Rico Rico AP 30/06/1987 --
1991–1995 Juan Rico Rico PP 15/06/1991 --
1995–1999 Juan Rico Rico PP 17/06/1995 --
1999–2003 Juan Rico Rico PP 03/07/1999 --
2003–2007 Juan Rico Rico PP 14/06/2003 --
2007–2011 José Luis Prats Hernández PP 16/06/2007 --
2011–2015 Maite Gimeno Piña
Juan Antonio Candela Rico
PSPV-PSOE
PP
11/06/2011
22/05/2013
Moció de censura
-
2015–2019 Antonio Bernabeu Bernabeu C's 13/06/2015 --
2019-2023 Antonio Bernabeu Bernabeu Cs 15/06/2019 --
Des de 2023 n/d n/d 17/06/2023 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

Edificis d'interés modifica

 
Església, ermita i castell de Castalla.

El poble conserva el traçat de carrers estrets i costeruts, com el de les Tronetes o el Major, plens de casalots nobiliaris dels segles xvii, xviii i xix. Els monuments més rellevants són:

  • Castell: construït entre els segles xi i xvi. Actualment es troba restaurat. Del castell cal destacar l'enorme mola que forma l'anomenada "'Torre Grossa" o Torre de l'Homenatge, conservada de forma acceptable. Del pati d'armes destaquen la seua gran extensió, restes de muralles emmerletades, cos de guàrdia, etc. Amb tot, el més espectacular fou el conjunt anomenat "Palau", que conté edificis que van d'ençà el segle xiii fins al xv d'entre els quals destaca l'anomenada "Torre Prima" i l'enorme sala voltada rectangular.
  • Església de l'Assumpció. Bastida en 1572, en estil gòtic valencià, amb una única i enorme volta central.
  • Ajuntament: És un edifici d'estil renaixentista, amb les característiques pròpies de les construccions civils de l'època a València: façana de pedra picada, planta baixa amb tres arcs de mig punt que servien de llotja, planta superior amb deu finestres d'arc de mig punt, etc. La cronologia de la seua construcció cal situar-la a mitjans del segle xvii.
  • Convent dels Franciscans: De 1810, d'estil neoclàssic. El claustre fou derruït arran de la desamortització de Mendizábal.
  • Ermita de la Sang: edifici religiós d'estil gòtic primitiu, de la segona meitat del segle xiii. Consta d'una única nau central formada per enormes arcs ogivals, formers i capelles laterals emplaçades entre contraforts. El sostre és d'enteixinat. Va ser l'església de Castalla fins al segle xvi, quan es va construir l'actual església i va passar a ser seu de la Confraria de la Sang i dipositària de la imatge de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la localitat.
  • Ermita de Sant Pasqual.
  • Museu del Fester.
  • D'entre els diversos casals blasonats de la ciutat esmentem la Casa Reial on diu la tradició que es va allotjar Jaume I.

Festes modifica

 
Monument a la Pilota Valenciana.

D'entre les moltes festes que s'hi celebren destaca la de Moros i Cristians que es fa a principis de setembre.

L'agost, sobre el dia 16, corre la vaqueta pels carrers del poble, festa que se celebra en honor de Sant Roc, patró de la localitat.

A més es realitzen una sèrie de festes populars com són les fogueres de Sant Francesc, també Sant Pascual i el Bouet de la Sang

Gastronomia modifica

Castalla és el bressol del gaspatxo que es degusta arreu de la Foia i de totes les comarques del sud, però també cal parar esment en la borreta de bacallà, l'arròs amb conill, el putxero de fassedures o l'arròs de la muntanya, adobats tots ells amb l'oli que s'hi produeix i regat amb el vi Castillo de Castalla de producció local.

Persones il·lustres modifica

És la ciutat natalícia d'una de les més insignes figures de les lletres catalanes del segle xx: Enric Valor, qui va morir el 13 de gener de 2000.

Notes modifica

  1. En les eleccions de 2015 Compromís per Castalla (Compromís) obtingué 3 regidors i Acord Ciutadà (EUPV-ERPV) n'obtingué 1. En les eleccions de 2019 Esquerra Unida per Castalla (Compromís+EUPV) n'obtingué 3.
  2. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Contigo Somos Democracia (Contigo) (244 vots, 4,64%).

Referències modifica

  1. Font: Població de fet segons l'Instituto Nacional de Estadística de España, on s'inclou tota l'època estadística. Alteracions dels municipis als Censos de Població des de 1842, Arxivat 2009-03-11 a Wayback Machine. Sèries de població dels municipis d'Espanya des de 1996. Arxivat 2010-04-18 a Wayback Machine.
  2. Simón, N «El PP respalda a Ciudadanos y Antonio Bernabeu revalida la alcaldía de Castalla». Información, 15-06-2019 [Consulta: 27 abril 2020].
  3. Ministeri de l'Interior. Govern d'Espanya. «Resultats provisionals - Eleccions locals 2019». Arxivat de l'original el 25 de juny 2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  4. Junta Electoral de Zona de Villena «Proclamación de candidaturas para las elecciones Locales de 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província d'Alacant. Diputació Provincial d'Alacant [Alacant], 82, 30-04-2019, pàg. 11-15. 4532/2019 [Consulta: 26 abril 2020].
  5. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castalla», 26-05-2019. [Consulta: 26 abril 2020].
  6. Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. «Informació de regidors 2015 (informació provisional)». [Consulta: 6 juliol 2015].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castalla. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs modifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castalla
  A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Castalla