Castielfabib

municipi del País Valencià

Castielfabib, de vegades en català també Castellfabib, és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca del Racó. Limita amb Ademús, Torre Baixa i Vallanca (a la mateixa comarca); amb Salvacañete (a la província de Conca, Castella-la Manxa); i amb Tormón, Veguillas de la Sierra, El Cuervo, Tramacastiel i Libros (a la província de Terol, Aragó).

Infotaula de geografia políticaCastielfabib
Escut d'armes
Escut d'armes
Castielfabib.JPG
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Castellfabib respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 40° 07′ 49″ N, 1° 18′ 15″ O / 40.1304°N,1.3041°O / 40.1304; -1.3041Coord.: 40° 07′ 49″ N, 1° 18′ 15″ O / 40.1304°N,1.3041°O / 40.1304; -1.3041
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
Provínciaprovíncia de València
ComarquesRacó d'Ademús Modifica el valor a Wikidata

CapitalCastielfabib Modifica el valor a Wikidata
Població
Total308 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat2,9 hab/km²
GentiliciCastieler, castielera Modifica el valor a Wikidata
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Superfície106,3 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud927 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialLlíria
Dades històriques
PatrociniGuillem I de Tolosa i Mare de Déu de Gràcia Modifica el valor a Wikidata
Festa patronalSetmana Santa i Pasqua
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataEduardo Aguilar Villalba Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal46141 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE46092 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis46092 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcastielfabib.es Modifica el valor a Wikidata

GeografiaModifica

Anomenat afectuosament "el petit Albarrasí", és un petit municipi que es troba dalt d'un tossal, en el marge dret del riu Ebrón. Situat en l'extrem nord-oest del Racó, la superfície del terme és muntanyenca; amb altures compreses entre els 800 i 1.550 m. Les altures més importants són: Muela del Arroyo (1.338 m), Peña de Águila (1.112 m), Peral (.1481 m) i els vèrtexs geodèsics de tercer ordre d'El Cabezo (1.442 m), Macarrón (1.222 m), Umbría de la Muela (1.068 m) i la Creu dels Tres Regnes (1.552 m), conegut així perquè en el seu cim confluïxen els antics regnes d'Aragó, Castella i València.

El riu Túria penetra en el terme pel nord, servint de límit amb Terol. Li afluïx per l'est la rambla de Riodeva, que limita amb Torre Baixa. El riu Ebrón travessa el territori de nord-oest a sud-est, afluint també al Túria; la rambla de la Palomareja corre pel nord i rep el barranc de la Canaleja. El clima és continental; els vents dominants són el cerç i el llevant; sent el vent de l'est el que provoca les pluges a l'abril.

NuclisModifica

  • Arroyo Cerezo. Nucli rural situat a 18 km a l'oest de la Vila de Castielfabib i a 1.330 m d'altitud, en el qual viuen 33 persones. S'hi accedix seguint la carretera N-420 en direcció a Conca i agafant el desviament que hi ha a uns 10 km del desviament de Castielfabib. Va ser fundat a finals del segle xvi. El "Royo", com és conegut popularment, està compost per tres barris: el de Dalt (de arriba), el de Baix (de abajo) i el del Mig (de en-medio).
  • Cuesta del Rato. Es troba a 3 km al nord-est de Castielfabib i a 912 m. d'altitud. Podem arribar-hi seguint la carretera que va des de Castielfabib fins a El Cuervo i desviant-nos a 2 km a la dreta. Trobarem una petita població acarassolada on actualment viuen 54 persones.
  • Los Santos. Es troba a 6 km a l'est de Castielfabib i a 784 m d'altitud. S'hi accedix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 a uns 100 m, seguint direcció a Terol. Es tracta del major nucli del municipi, ja que l'habiten 192 persones.
  • Mas de Jacinto. Nucli de població situat a 14 km a l'est de la Vila i a 770 m d'altitud, on viuen 59 persones. S'hi accedix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol, es passa per Torre Baixa i s'hi arriba al cap de 6 km.
  • Mas de los Mudos. Nucli de població situat a l'est de la Vila i a 740 m d'altitud. S'hi accedix des de l'entroncament de la N-420 amb la N-330 i seguint direcció a Terol es passa per Torre Baixa i després de recórrer tot just 2 km s'arriba al que és sens dubte el més petit dels nuclis que té el municipi, ja que està habitat per només 8 persones.

HistòriaModifica

En la Solana del Soreico, existeixen restes de l'edat del bronze, potser d'un poblat de la cultura del Bronze Valencià, sobre el qual es va aixecar, ja en l'Edat del Ferro, altre establiment ibèric.

Restes romanes apareixen en el Castell de Fabro, a l'oest de la vila. En el Castillejo, en la partida de los Santos, es va trobar en 1971 un fragment de làpida romana que es conserva en el Museu de Prehistòria de València.

El 974 una disposició del califa Al-Hakam II permetia al senyor d'Albarrasí repartir entre els seus fills les fortaleses frontereres que defensaven el seu extens territori, entre elles les de Castielfabib i Al-Dāmūs[1]

La població va ser conquerida en 1210 per Pere II d'Aragó, sent recuperada pels musulmans novament. En ser conquistada definitivament per Jaume el Conqueridor va quedar com lloc de la Corona, cedint-se els delmes al Temple. En 1304, va ser obstinada per Jaume el Just a Gil Roís de Lihori, en garantia d'un préstec. En 1319 en ser dissolta l'Orde del Temple, els seus drets van passar a la de Montesa, que va constituir la baronia de Castielfabib, formada pel territori del Racó. El 1363 fou presa per Pere el Cruel durant la guerra dels Dos Peres durant el Setge de Terol.[2]

En 1390, va haver una disputa entre l'orde de Montesa i el bisbat per la intervenció religiosa en la vila, sent necessària la intervenció del Papa per a solucionar-la. Tenia vot en les Corts Valencianes. Durant la guerra de la Independència va ser ocupat pels francesos.

A partir de la divisió provincial realitzada per Javier de Burgos en 1833, es va dur a més la creació dels partits judicials. Segons el Decret Reial del 21 d'abril 1834, Castielfavit (segons text original) passa a formar part del Partit Judicial d'Alpont, juntament amb els llogarets de Rato ó Cuesta del Rato, Royo Cerezo i Santos amb la capital a Xelva.[3]

Els carlistes van entrar en 1835 i reedificaren el castell, sent demolit novament en ser guanyat per les forces governamentals.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2011
741 645 645 561 536 519 508 284 256 232 374 342

EconomiaModifica

Basada tradicionalment en l'agricultura i la ramaderia. En les riberes dels rius hi ha terrens de regadius que produïxen pomes, peres, hortalisses i cereals. En la zona de secà se sembren cereals i també es conrea vinya. El bestiar llanar és el de major importància; li segueixen el porcí i el caprí. Hi ha un gran nombre de ruscs.

Política i governModifica

Composició de la Corporació MunicipalModifica

El Ple de l'Ajuntament està format per 7 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 5 regidors del Partit Popular (PP) i 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE).

 
Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - Castielfabib

Candidatura Cap de llista Vots Regidors
Partit Popular   Eduardo Aguilar Villalba 129 59,45% 5 ( -1)
Partit Socialista del País Valencià-PSOE   Adolfo Lagunas Murciano 59 27,19% 2 ( +1)
Altres candidatures[a]   23 10,60% 0
Vots en blanc   6 2,76%
Total vots vàlids i regidors 217 100 % 7
Vots nuls 6 2,69%
Participació (vots vàlids més nuls) 223 84,15%**
Abstenció 42* 15,85%**
Total cens electoral 265* 100 %**
Alcalde: Eduardo Aguilar Villalba (PP) (15/06/2019)
Per majoria absoluta dels vots dels regidors
Fonts: JEC,[4] JEZ Llíria,[5] Periòdic Ara.[6]
(* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

AlcaldiaModifica

Des de 2011 l'alcalde de Castielfabib és Eduardo Aguilar Villalba del Partit Popular (PP).[7]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Emilio Martínez Báguena UCD 19/04/1979 --
1983–1987 Diego Bautista Moya
Carmen Vilajeliu Serra
PSPV-PSOE
PSPV-PSOE
28/05/1983
n/d
??
--
1987–1991 Angel Jarque Castro AIC[b] 30/06/1987 --
1991–1995 Emilio Martínez Báguena PP 15/06/1991 --
1995–1999 Vicente Esteban Bueno PP 17/06/1995 --
1999–2003 Vicente Esteban Bueno PP 03/07/1999 --
2003–2007 Vicente Esteban Bueno PP 14/06/2003 --
2007–2011 María Luisa Martínez Calvo PP 16/06/2007 --
2011–2015 Eduardo Aguilar Villalba PP 11/06/2011 --
2015–2019 Eduardo Aguilar Villalba PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Eduardo Aguilar Villalba PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[7]

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

 
Església fortalesa de Nostra Senyora dels Àngels

Monuments civilsModifica

  • Castell de Castellfabib . Dominen la població les restes d'un castell musulmà de fonaments considerats d'època romana. Varen ser excavades per l'arqueòleg Juan José Barragán.
  • Restes de les muralles. Restes de la muralla que envoltava la Vila de Castielfabib i que eren part del castell, amb restes d'algunes torrasses.
  • Casa de la Vila. Casa comunal en període de restauració, amb un important cassetonat de fusta en la planta noble. Encara s'hi aprecien els arcs d'una lògia en la planta baixa.
  • Jaciments arqueològics:
    • Poblat ibèric de la Villa Vieja (al costat de l'Església-Fortalesa de Castielfabib).
    • Poblat ibèric de la Nava (necròpolis de la Morrita de la Nava).
    • En el paratge de la Torrecilla ( a uns 1.500 m d'Arroyo-Cerezo ) es troben les restes d'unes edificacions que sembla que són d'origen àrab.

Llocs d'interésModifica

  • Creu dels Tres Regnes i Muela de Arroyo Cerezo . Situat a 1.560 metres d'altitud, és un dels punts més elevats del Racó d'Ademús. Es diu així perquè en eixe punt convergixen els antics regnes de Castella, Aragó i València . Conta la llegenda que aquell era el lloc on, cada cert temps, es reunien els tres reis per a dirimir les seues diferències sense haver d'eixir del propi regne.

Festes i celebracionsModifica

  • Fogueres de Sant Antoni. El 16 de gener es cremen les tradicionals fogueres a tots els llogarets de Castielfabib.
  • Festes de Sant Sebastià en Mas de Jacinto. Se celebren el 20 de gener en honor del patró del llogaret, amb fogueres i rostits populars.
  • Festes de Sant Guillem en la vila. Se celebren el 10 de febrer en honor del patró de la vila, amb ball i rostits populars.
  • Setmana Santa i Pasqua en la vila. Són les festes més tradicionals, en les quals destaquen la portada de dos xops (Divendres Sant) que es planten en la plaça (Dissabte Sant), el ball popular del dissabte a la nit, el cant de la "Aurora" als "Mayorales" i "Mayoralesas" en la nit del dissabte i les "Cortesias" del matí de Pasqua amb els "voltejos humans" de campanes.
  • Festes de Sant Marc en Los Santos . Se celebren el 25 d'abril en honor del patró del llogaret, amb processó i balls populars.
  • Festes d'estiu de Cuesta del Rato . Tenen lloc el primer cap de setmana d'agost i inclouen una revetla.
  • Festes patronals de Arroyo-Cerezo. Se celebren del 18 al 20 d'agost en honor de Sant Joaquim, Santa Bàrbara i Sant Roc, amb misses i processons.
  • Festes del Turista en la vila. Se celebren el tercer o quart cap de setmana d'agost, amb gran quantitat d'actes lúdics i esportius i revetles.
  • Festes de la Verge de Gràcia en la vila. Se celebren el 8 i el 9 de setembre en honor de la patrona de la vila, amb processons, voltejos, rostits i revetles populars.
  • Foguera de la Inmaculada Concepció a la vila. El 8 de desembre es fa una foguera amb rostit popular.
  • Festa de Santa Llúcia en Los Santos . Se celebra el 13 de desembre en honor de la patrona del llogaret.

Personalitats destacàdesModifica

Associacions CulturalsModifica

Des del mes de març de 2011, Castielfabib compta amb una Associació Astronòmica, creada per l'astrònom amateur Carlos García Villalba del "Circolo Astrofili Bergamaschi" (Itàlia), amb l'objectiu de divulgar esta ciència a tots els públics aprofitant les condicions excepcionals amb què compta el cel de la zona.

NotesModifica

  1. També participaren a les eleccions municipals de 2019: Rincón es Futuro - Castielfabib / Compromiso Municipal (23 vots, 10,60%).
  2. AIC són les sigles d'Agrupación Independiente Castielfabib.

ReferènciesModifica

  1. (castellà) tucasaenvalencia Historia de Ademuz [Enllaç no actiu]
  2. Cuesta, José. Las glorias nacionales: grande historia universal de todos los reinos, provincias, islas y colonias de la monarquía española, desde los tiempos primitivos hasta el año de 1852 (en castellà). José Cuesta, 1852, p. vol.3 p.306. 
  3. «Subdivisión en partidos judiciales de la nueva división territorial, de la península e islas adyacentes aprobada por S.M. En el Real Decreto de 21 de Abril de 1834» (en castellà). Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2006. [Consulta: 5 maig 2018].
  4. Junta Electoral Central «Resolución de 17 de septiembre de 2019, de la Presidencia de la Junta Electoral Central, por la que se procede a la publicación del resumen de los resultados de las elecciones locales convocadas por Real Decreto 209/2019, de 1 de abril, y celebradas el 26 de mayo de 2019, según los datos que figuran en las actas de proclamación remitidas por cada una de las Juntas Electorales de Zona. Provincias: Toledo, Valencia, Valladolid, Zamora, Zaragoza, Ceuta y Melilla». Butlletí Oficial de l'Estat, 235, 30-09-2019, pàg. 107.459 [Consulta: 29 abril 2020].
  5. Junta Electoral de Zona de Llíria «Edicto de la Junta Electoral de Zona de Llíria sobre proclamación de candidaturas a las elecciones Locales convocadas el 26 de mayo de 2019» (pdf) (en castellà). Butlletí Oficial de la Província de València. Diputació Provincial de València [València], 82, 30-04-2019, pàg. 42 [Consulta: 31 març 2020].
  6. Ara. «Eleccions municipals 2019. Resultats a Castielfabib», 26-05-2019. [Consulta: 31 març 2020].
  7. 7,0 7,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Castielfabib. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 2 desembre 2020].
  8. Decret 20/2008 de 29 de febrer
  9. (castellà) Noticias del Rincón, 2 d'agost de 2008, La iglesia gótica de Castielfabib reabre al culto el sábado tras 25 años cerrada
  10. Raúl Eslava Blasco, Escritores de los siglos XVII y XVIII en el Rincón de Ademuz Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
  11. [enllaç sense format] http://parroquiagraovalencia.es/adt/biblio.html Arxivat 2012-06-20 a Wayback Machine.
  12. Alfredo Sánchez Garzón. Don Antonio Díaz Tortajada, sacerdote, escritor y periodista
    « Lo primero que empecé a escribir y publicar fueron poemas… Mi primer libro se publicó en Málaga (Nosotros, los enfermos, 1968), por un tal Ángel Camarena, jefe del Servicio de Recaudación del Trigo, que tenía una editorial en Alicante, se interesó por el trabajo y lo publicó. También me publicaron algunos poemas en una revista mensual fundada y dirigida por Camilo José Cela, “Papeles de son Armadans” (1956-79). Después me publicaron otro libro en Barcelona (Hablando a los hombres, 1968), otro en Niza (El mundo de hoy no cree en nada, 1970), otro en Palencia (Poemas perdidos, 1974), y así una larga lista... »

BibliografiaModifica

  • Eslava Blasco, Raúl: Castielfabib y su patrimonio histórico-artístico. Edició de l'Ajuntament de Castielfabib. 286 p. ISBN 978-84-606-4689-1. Castielfabib, 2014.
  • Eslava Blasco, Raúl: Una mirada al patrimoni (Vol. I): “El Racó d'Ademús”. Pp. 50-79. ISBN 978-84-7795-757-7. València, 2016. En La Diputació Provincial de València i el patrimoni cultural. Quinze anys d'història (1999-2014). Edició de la Diputació de València y la Cátedra UNESCO Forum Universitat i Patrimoni de la Universitat Politècnica de València. Dos volums. València, 2016. ISBN 978-84-7795-756-0
  • Eslava Blasco, Raúl: Reliquias y religiosidad popular en el Rincón de Ademuz (I): el cuerpo de san Guillén de Castielfabib, a la revista ABABOL, nº 30. p. 15-25. ISSN 1578-6978. Ademús, 2002.
  • Montesinos, J. i Poyato, C. (Ed.): Actas del Primer Simposio de La Cruz de los Tres Reinos. Espacio y tiempo en un territorio de frontera. Simposio Interregional Interuniversitario, celebrat a Ademús el 25, 26 i 27 de juliol de 2008. Edició de la Universitat de València i de la Universidad de Castilla-La Mancha. Conca, 2011. ISBN 978-84-842-7773-6.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castielfabib