Castina és un fundent calcari constituït per carbonat de calci impur, que conté, almenys, d'un 50 a un 56% d'òxid de calci, emprat en els cubilots quan el mineral a fondre és àcid (és a dir, conté argila),[1][2] o en altres forns a calç, com aquests utilitzats en les sucreries. A temperatures elevades, la castina es descompon en diòxid de carboni i calç, que forma l'escòria que en baixar porta les impureses contingudes en les primeres matèries, absorbeix el sofre del coc i facilita la fusió.[3] En la foneria, la castina només s'utilitza als cubilots. Als forns elèctrics s'empra calç viva.

Referències modifica

  1. Lafont, Antonio «La foneria de ferro-colat a Espanya» (pdf). Ciència, Vol. 3, Núm. 24, 1928, pàg. 493. «Actes del Primer Congrés Internacional de la Foneria»
  2. «Castina». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. Haeghen, Georges; Ledent, L. Traité pratique de la fonderie de fer (en francès). Liège: Charles Desoer, 1905, p. 361.