Casto Sampedro y Folgar

Casto Sampedro y Folgar (Redondela, (Pontevedra), 15 de novembre, 1848 - Pontevedra, 8 d'abril, 1937), fou un compositor i musicòleg gallec.[1][2][3]

Infotaula de personaCasto Sampedro y Folgar
Casto Sampedro Folgar.jpg
Biografia
Naixement15 novembre 1848
Redondela (Pontevedra)
Mort8 abril 1937 (88 anys)
Pontevedra (Galícia)
Dades personals
FormacióUniversitat de Santiago de Compostel·la
Activitat
OcupacióHeraldista, compositor i musicòleg
Modifica les dades a Wikidata

Descendent d'una nodrida família de lletrats, militars i gentilhomes asturians, va ser orientat en un primer moment cap a la carrera eclesiàstica, la va abandonar després d'un breu pas pels seminaris de Tui, Orense i Santiago. Es va matricular llavors a la Facultat de Dret de la Universitat de Santiago de Compostel·la, obtenint la llicenciatura en aquesta disciplina en l'any 1872. El que se sap de la seva activitat professional com a advocat és que en un principi va exercir aquesta professió a la seva ciutat natal, després de la qual que va obrir un bufet a Pontevedra. Va ser representant legal de grans empreses del moment, com el Banc d'Espanya, la companyia del tramvia a vapor Pontevedra-Marín i la "West Galícia Railway Company Limited".

I si per alguna cosa va transcendir la figura de Casto Sampedro és per la seva inestimable paper en la recerca, conservació, estudi i difusió de les fonts històriques, tant d'interès local com regional, i en la recuperació d'un gran volum de material sobre el folklore gallec, que en aquell moment patia una perillosa tendència a l'oblit. Per a això es va valer de la seva àmplia formació humanística, en llengües clàssiques, epigrafia, paleografia i música, canalitzant tota la seva activitat a través de la Societat Arqueològica de Pontevedra, de la que va ser fundador i president.

La Societat Arqueològica de Pontevedra va néixer el 1894 amb l'alè de destacats membres de la vida de Pontevedra. A la primera junta es trobaven el metge José Casal i Lois, els escriptors Rogelio Lois o Luis de la Rega i el lletrat Carmel Castiñeira. Al voltant de la institució es va anar teixint una densa xarxa de col·laboradors i corresponsals dispersos per tota la regió gallega i units pel mateix interès en la recuperació de la memòria històrica i cultural de Galícia.

Dibuixants i fotògrafs, dels quals són exemple significatiu Enrique Camp, Federico Alcoverro, Francisco Zagala o Lorenzo Novás, complementaven amb la seva obra gràfica les troballes arqueològiques, els monuments més destacables, les llaures heràldiques de les famílies nobles i tot el que objecte pogués suscitar l'atenció dels components de la societat. Gràcies a ells és possible reconstruir, per exemple, la memòria visual de Pontevedra en un moment de profunda transformació urbana que va fer desaparèixer molts edificis emblemàtics de la ciutat.

Precisament un d'aquests edificis sentenciats a una lenta mort al llarg del segle XIX i salvat en l'últim moment de la seva enderroc total per l'afany de Sampedro i altres col·laboradors van ser les Ruïnes de Sant Domingo, que es va convertir d'aquesta manera en el "vaixell insígnia" de la Arqueològica, tant pel seu valor històric-artístic com per ser el nucli on es concentraven i exposaven les col·leccions d'objectes que la Societat aconseguia rescatar de l'oblit.

A més de l'exposició de peces en les Ruïnes, la difusió dels treballs de la Arqueològica es va fer per mitjà de publicacions. El caràcter reservat de Cast Sampedro va fer que fos reticent a signar els seus articles, però el seu treball està darrere d'obres tan significatives com els tres toms de Documents, Inscripcions, Monuments... per a la història de Pontevedra, publicats entre 1896 i 1904, o el "Cancionero musical de Galícia", que no veuria la llum fins a 1942. Aquest últim va ser el producte d'una llarga recopilació del folklore popular gallec iniciada pel mateix Sampedro, qui després va passar a coordinar les tasques de músics i musicòlegs com Ramon Arana, Víctor Said Armesto o Santiago Tafall Abad. El que va néixer primer com una simple recollida de materials per part dels col·laboradors, va passar a prendre part, a iniciativa de Víctor Said, al concurs convocat el 1909 per la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando sota el títol de "Coleccion de cantos i bailes populares de una província española". El Butlletí d'aquesta Acadèmia va publicar la resolució del jurat el 31 de març de 1911 atorgant el primer premi a aquest treball, que no s'editaria fins a trenta anys més tard.

Casto Sampedro es va veure recompensat amb càrrecs honorífics com a premi a la prestigiosa tasca en pro de la investigació històrica del moment: Cronista de la província, soci numerari fundador de la Real Academia Galega, soci corresponent de la Real Acadèmia de la Història i president de la Comissió Provincial de Monuments.

L'activitat de la Societat Arqueològica es va anar debilitant amb el pas del temps a mesura que van anar desapareixent molts dels seus col·laboradors més actius. No obstant això el seu esperit es va mantenir fins que el 1927 es van aprofitar els seus fonaments per fundar el Museu Provincial de Pontevedra, del qual Casto Sampedro va ser el seu primer director. Amb una nova generació d'historiadors i benefactors encapçalats pel jove Xosé Fernando Filgueira Valverde, el Museu va néixer ja amb una completíssima col·lecció de peces heretades de la vella Societat i amb l'experiència adquirida durant tres dècades.

ReferènciesModifica

  1. «Casto Sampedro Folgar». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 24 octubre 2019].
  2. «Sampedro Folgar, Casto (1848-1937)». Fons de Música Tradicional de la Institució Milà i Fontanals [Consulta: 24 octubre 2019].
  3. «Casto Sampedro y Folgar». Museo de Pontevedra [Consulta: 24 octubre 2019].