Castrojeriz
Castrojeriz és un poble de la província de Burgos. Es troba a uns 50 km de la capital. El sector agrícola n'és l'activitat econòmica principal. Està situat al costat del riu Odra.
![]() | |||||
---|---|---|---|---|---|
|
|||||
![]() ![]() | |||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Autonomia | Castella i Lleó | ||||
Província | Burgos ![]() | ||||
Població | |||||
Total | 767 (2022) ![]() | ||||
• Densitat | 5,64 hab./km² | ||||
Geografia | |||||
Part de | Mancomunitat «Peña Amaya» ![]() | ||||
Superfície | 136 km² ![]() | ||||
Altitud | 795 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa ![]() | María Beatriz Francés Pérez ![]() | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 09110 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 947 ![]() | ||||
Codi INE | 09091 ![]() | ||||
Altres | |||||
Lloc web | castrojeriz.com ![]() |

Era l'antiga Castrum Sigerici. Segons el Dr. Rafael Lapesa, aquesta regió va servir de refugi als visigots. El nom està format per un nom comú llatí i un nom propi visigot.
El poble està situat al peu d'un castell del segle ix, agafa la forma del peu de l'elevació i forma un llarg carrer principal considerat el més llarg "carrer camí" del camí de sant Jaume.
Els dos albergs per a pelegrins són un punt de parada quasi imprescindible per als qui van cap a Santiago de Compostel·la.
L'any 974 el comte García Fernández va donar els primers furs (fueros de Castilla a la villa de Castro Xeriz) que igualaven els cristians i els jueus; qualsevol pagès que disposés d'un cavall, se'l considerava "infanzón".
El poble té un gran patrimoni artístic:
- Església de San Juan. Gòtica. Segle XIII. Té aspecte de fortalesa i ha estat el mausoleu de les famílies nobles. Recentment se n'ha restaurat el claustre gòtic, petit i molt interessant.
- Colegiata de Nuestra Señora del Manzano. Gòtica del segle xiii. Fundada per Berenguela, mare de Fernando el Santo. A l'interior hi ha obres de Mengs. La Virgen del Manzano apareix citada a les Cántigas.
- Convent de Santa Clara. Segle XIV. Amb monges de clausura; són molt populars les seves galetes i pastissos que venen des d'un antic torn.
- Hospital de San Antón. Gòtic, segle xii. Situat als afores del poble, actualment en ruïnes.
- Creuer TAU, marca del camí de sant Jaume.
- Casa de Gutiérrez Barona, del segle xiv.
Les festes majors són per sant Joan (juny) i santa Caterina (novembre). El mes de juliol celebren la Fiesta del ajo, molt concorreguda aquests últims anys.
ReferènciesModifica
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castrojeriz |