Catalina Erauso
Catalina Erauso (Sant Sebastià, 10 de febrer de 1592 - Cotaxtla, c. 1650) va ser una aventurera, militar i escriptora basca, coneguda com la Monja Alférez.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Catalina de Herausa y Galarraga 10 febrer 1592 Sant Sebastià |
| Mort | c. 1650 (57/58 anys) Cotaxtla |
| Dades personals | |
| Altres noms | Alonso Díaz Alonso Ramírez Díaz de Guzmán Antonio de Erauso |
| Activitat | |
| Ocupació | explorador, monja, militar, memorialista |
| Carrera militar | |
| Conflicte | Guerra d'Arauco |
 | |
Biografia modifica
La seva família la va fer ingressar en un convent en la seva joventut però posteriorment va escapar-ne[1] i viatjà per Espanya i Amèrica vestida d'home, exercint diversos oficis, entre els quals el de soldat. L'any 1615 aproximadament va creuar l'atlàntic i es va traslladar a Perú on va participar per primer cop en una batalla. Posteriorment s'enrolaria en un regiment amb destinació a Xile amb el nom d'Alonso Díaz Ramírez de Guzmán[2] que,per motius que es desconeixen, va haver d'abandonar obligada temps després.[1]
Va escriure Historia de la Monja Alférez Doña Catalina de Erauso, escrita por ella misma, que alguns consideren apòcrifa.[3] Segons la seva autobiografia va ser condemnada a mort en diverses ocasions i va escapar, per poc, en tantes altres. En una d'aquestes, en la que creia que estava a punt de morir, va demanar entrevistar-se amb el bisbe Agustín de Carbajal per confessar els seus pecats i d'aquesta manera va esdevenir la primera persona en conèixer la seva veritable identitat.[2]
Ja de tornada a Espanya com a Antonio de Erauso, va sol·licitar una pensió militar per la seva participació a diverses batalles, que li va ser concedida pel mateix rei Felip IV amb la demanda que es vestís «com Déu mana». Ella es va negar donant com a motiu que portava molt temps vestint-se i comportant-se com un home perquè, a tots els efectes, era un soldat. Amb aquest raonament se li va permetre seguir sent Antonio, conservar els seus galons i fer créixer la seva fama. Posteriorment fins i tot aniria a Itàlia a entrevistar-se amb el Papa Urbà VIII, qui la va autoritzar a portar vestits masculins de per vida.[2]
Es tracta d'un dels personatges més populars i controvertits del Segle d'or espanyol, i ha estat objecte de gran quantitat d'estudis i mites sobre la seva vida..
Cultura popular modifica
L'any 1629, el dramaturg Juan Pérez de Montalbán va escriure La monja alférez, que va tenir molt d'èxit.[2]
S'han fet dues pel·lícules sobre la seva vida:
- La monja alférez (1944), dirigida per Emilio Gómez Muriel.[4]
- La monja alférez (1987), dirigida per Javier Aguirre.[5]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Catalina Erauso |
- ↑ 1,0 1,1 Lapierre, Alexandra. Grandes aventureras 1850-1950 (en castellà). 1a ed. Barcelona: Art Blume, 2008, p. 10-12. ISBN 978-84-9801-162-3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Manzanera López, Laura,. Insumisas : mujeres que se vistieron de hombre en busca de la igualdad (en castellà). Primera edición. Barcelona: Principal de los libros, març de 2021, p. 34, 37, 38. ISBN 978-84-18216-14-5.
- ↑ «Catalina Erauso». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «La monja alférez (1944)» (en anglès). IMDB. [Consulta: 16 febrer 2020].
- ↑ «La monja alférez (1987)» (en anglès). IMDB. [Consulta: 16 febrer 2020].