Catamita
En el seu ús modern de la paraula, catamita o catamite es refereix a un nen o a un jove que assumeix el paper de parella sexual passiva-receptiva en el coit anal amb un home.[1]
En el seu antic ús, un catamita (en llatí catamitus) era un nen que quan arribava a l'edat de la pubertat es convertia en company íntim d'un home jove, en l'antiga Grècia i l'antiga Roma, generalment dins d'una relació que implicava també pederàstia.[2] També s'emprava la paraula com un insult quan es dirigia contra un adult, com a sinònim d' «homosexual passiu».[3]
Típicament, però, era un terme d'afecte i literalment indica el nom de Ganímedes. De fet, la paraula ve del nom pròpi Catamitus, la forma llatinitzada de Ganímedes, el bell príncep adolescent dels troians segrestat per Zeus, convertit en àguila, per fer-lo la seva parella, així com coper dels déus de l'Olimp.[Nota 1]
La forma Catmite de la llengua etrusca derivava d'aquesta forma alternativa del nom de Ganímedes.[5][6]
Referències en la literatura modifica
Plató, en el seu diàleg Gòrgies (494 aC) utilitza a Sòcrates per a utilitzar aquesta paraula amb la conversa amb Calicles.
La paraula apareix àmpliament, encara que no amb extrema freqüència, en l'antiga literatura llatina des de Plaute fins a Ausoni; a vegades és sinònim de «puer delicatus» (noi delicat). Plaute utilitza el terme a «Els bessons» d'aquesta manera:[7]
No has vist tu mai un fresc a la paret, on figura que l'àguila rapta a Catamitus o Venus a Adonis?
Posteriorment es pot trobar a Luci Apuleu usant-la de la mateixa manera, malgrat que el seu ús no es va generalitzar si no és amb escriptors de l'edat tardana, tant pagans com cristians.[8] Entre aquests, Lactanci que en el Llibre I de les «Institutiones divinae» (Institucions divines) al·ludia a les estàtues de Ganímedes en companyia de l'àguila, corroborant el que diuen d'ell els poetes:[9]
...perquè quin altre significat té el fet que la imatge de catamita i la efígie de l'àguila estigui davant dels peus de Júpiter i siguin adorats amb ell, sinó que romangui per sempre el record del seu nefand crim i del seu estupre?— Lactanci, Institutiones divinae
Ciceró empra el terme com un insult.[3] Amb el temps aquesta paraula es va convertir en un terme genèric per a indicar a un nen efeminat i molt bell que practicava la prostitució masculina, o que en qualsevol era utilitzat amb fins sexuals.
Al manual de sexe àrab «El jardí perfumat» hi ha tot un capítol dedicat als catamites; les nombroses referències als mateixos durant l'apogeu de la literatura eròtica de l'Orient Mitjà indiquen que durant el segle x i segle xi, eren una forma de sofisticació sexual entre les classes altes de la societat islàmica.
En el Barroc, Francisco de Quevedo va dedicar un sonet «A una dama bella, i tiradora del vol, que va matar a una Àguila amb un tir»:
¿Castigas en la águila el delito / Castigues en la àguila el delicte
De los zelos de Juno vengadora, / De la gelosia de Juno venjadora,
Porque en velocidad alta y sonora / Perquè en velocitat alta i sonora
Llevó a Jove robado el Catamito? / Va dur a Jove robat el Catamite?— Francisco de Quevedo, El Parnaso español, XXI.
Com a una forma de nombrar a Ganímedes es troba també en la «Fàbula de Proserpina» d'Anastasio Pantaleón de Ribera, publicada amb les seves restant Obras per José Pellicer:
Rieto a tu mesa redonda / Repto a la teva taula rodona
quanto néctar, quanto vino / quant nèctar, quant vi
en tartesios Venecianos / en tartessis Venecians
te sirve tu Catamite. / et serveix el teu catamita.— Anastasio Pantaleón, Fàbula de Proserpina.
Fent esment d'aquests últims versos, el «Diccionario de la lengua castellana» editat per la Real Academia Española en 1729, definia catamito: «El pacient en el pecat de sodomia. És una veu purament llatina i de rar ús. Lat. Catamitus, id est Puer meritorius».[10]
James Joyce fa que Stephen Dedalus utilitzi la paraula en Ulisses, quan parla de les acusacions fetes contra William Shakespeare en relació amb la possibilitat que podria haver estat un pederasta.
C. S. Lewis (autor de «Les cròniques de Nàrnia» i amic i col·lega de J. R. R. Tolkien), en la seva autobiografia parcial «Surprised by Joy: The Shape of My Early Life» (Captivat per l'alegria: La formació del meus primers anys de vida) (1955)[11] descriu els rols socials existents en el moment de la seva estada al Col·legi Wyvern com a intern:
...entre d'altres, també es va incloure el paper del pastís, és a dir, un noi d'aspecte agradable efeminat que serveix com catamita d'un o més dels seus companys més veterans, observant per altra banda que la pederàstia no estava seriosament desaprovada en aquell tipus d'institució educativa i que molts adolescents vagaven pel prat que envolta l'escola amb l'abric descordat fins i tot a l'hivern.— C. S. Lewis, Surprised by Joy: The Shape of My Early Life
Anthony Burgess, en la novel·la «Els instruments de la foscor» (1980), fa servir la paraula en l'íncipit:
Era la tarda del meu vuitantè primer aniversari, i jo estava al llit amb el meu catamita quan Ali va anunciar que el bisbe venia a visitar-me.— Anthony Burgess, Els instruments de la foscor
En el paisatge postapocalíptic de la seva novel·la «La carretera» (2006), Cormac McCarthy[12] fa descriure al narrador:
...un exèrcit a peu en moviment amb les dones, algunes d'elles embarassades, i immediatament després en qualitat de consorts els catamites.
Notes modifica
Referències modifica
- ↑ Oxford English Dictionary 3ª ed. (2003).
- ↑ Williams, 1999, p. 52-55, 75.
- ↑ 3,0 3,1 Ciceró, frg. B29 en un dels seus discursos de Filípiques 2.77; Bertocchi i Maraldi, "Menaechmus quidam," p. 95.
- ↑ Blanshard, 2010, p. 131.
- ↑ Bonfante, 2002, p. 110.
- ↑ Bonfante, 2006, p. 73.
- ↑ Plaute, Comèdies II, Madrid, Biblioteca Clásica Gredos, 1996, ISBN 84-249-1801-0
- ↑ Apuleu, L'ase d'or
- ↑ Sánchez, 1986, p. 115.
- ↑ Diccionario de la lengua castellana, segon volum, que conté la lletra C., paraula «Catamito».
- ↑ Lewis, 1966, p. 83-84.
- ↑ McCarthy, 2006, p. 99.
Bibliografia modifica
- Blanshard, Alastair J.L. Sex: Vice and Love from Antiquity to Modernity (en anglès). Wiley-Blackwell, 2010. ISBN 978-1405122917.
- Bonfante, Larissa; Bonfante, Giuliano. The Etruscan Language. An Introduction (en anglès). Manchester University Press, 2002. ISBN 0719055407.
- Bonfante, Larissa; Swaddling, Judith. Etruscan Myths (en anglès). University of Texas Press, 2006. ISBN 978-0292706064.
- Lewis, C.S. Surprised by Joy: The Shape of My Early Life (en anglès). Harcourt, 1966. ISBN 978-0156870115.
- McCarthy, Cormac. The Road (en anglès). Vintage International, 2006. ISBN 978-0-307-38789-9.
- Sánchez, Eustaquio. Polémica entre cristianos y paganos (en castellà). Madrid: Akal, 1986. ISBN 8476001002.
- Williams, Craig A. Roman Homosexuality. Ideologies of Masculinity in Classical Antiquity (en anglès). Oxford University Press, 2010. ISBN 978-0195125054.