Catedral de Córdoba (Argentina)

Aquest article tracta sobre la catedral argentina. Si cerqueu la catedral espanyola, vegeu «Mesquita de Còrdova». Si cerqueu la catedral mexicana, vegeu «Catedral de Córdoba (Mèxic)»

La catedral de Córdoba és l'església mare de la ciutat argentina de Córdoba, capital de la província homònima.

Infotaula d'edifici
Catedral de Córdoba
Imatge
Dades
TipusCatedral Modifica el valor a Wikidata
Construcció1706 Modifica el valor a Wikidata
Dedicat aAssumpció de Maria Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura barroca Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica
Entitat territorial administrativaCórdoba (Argentina) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióIndependencia 76 Modifica el valor a Wikidata
 31° 25′ 00″ S, 64° 11′ 05″ O / 31.4167°S,64.1847°O / -31.4167; -64.1847Coord.: 31° 25′ 00″ S, 64° 11′ 05″ O / 31.4167°S,64.1847°O / -31.4167; -64.1847
Monument Històric Nacional d'Argentina
Data14 maig 1941
Activitat
DiòcesiArquebisbat de Córdoba Modifica el valor a Wikidata
Religiócatolicisme Modifica el valor a Wikidata

És considerada com la "Quarta meravella de Córdoba", segons la iniciativa del diari La voz del interior.[1]

UbicacióModifica

La catedral de la ciutat de Córdoba es troba al nucli històric de la ciutat, que coincideix pràcticament amb el centre geogràfic de la ciutat. El seu angle sud-est, que és el que es pren com a referència de direcció, dona a la cantonada dels carrers Independencia i 27 de abril.

 
Pasaje Santa Catalina.

Ocupa l'àmplia illa que es troba davant del costat oest de la Plaça Sant Martí; al costat nord l'església es troba separada del Cabildo per un carreró anomenat "Santa Catalina"; la part posterior del temple dona al carrer Rivera Idarte. La façana principal està orientada cap a est-sud-est, la qual cosa es singular en les esglésies de la seva època, car havien de tenir l'altar orientat cap a Jerusalem (en aquest cas al nord-est).

Al nord, davant la part posterior de la catedral es troba la placeta del Fundador, amb una escultura en bronze patinat que representa a Jerónimo Luis de Cabrera[2] dempeus.

HistòriaModifica

 
Vista aèria.
 
Façana durant la nit.

L'edificació pròpiament dita va ser iniciada l'any 1582 amb el nom de "Església de l'Assumpció de la Mare de Déu". El 1598 el mestre major d'obres Gregorio Ferreira i el pedrer Juan Rodríguez començaren la construcció de l'edifici amb materials prou sòlids (pedra, maó i cal). El 1601 el fuster Mateo Domínguez realitzà una armadura de llistons i bigues per a la teulada mentre que Hernando Álvarez va ser comissionat perquè supervisés la fabricació de 30.000 teules «musleres»,[n. 1] la direcció de l'obra passà poc després a mans de l'arquitecte granadí Ricardo González Merguete, qui efectuà diversos plànols; les obres van tenir un gran impuls gràcies als arquitectes jesuïtes. Juan Bautista Prímoli dissenyà el plànol principal de la planta (una creu llatina de tipus basilical), seguint el model de la gairebé coetània església jesuïta del Gesù de Roma.

Va ser oficialment consagrada el 1706.

Posteriorment, el franciscà fra Vicente Muñoz dissenyà i dirigí la construcció de la gran cúpula amb cimbori. Durant els dos primers segles de la seva edificació van treballar-hi molts aborígens procedents de les reduccions jesuïtes. Diversos d'aquests aborígens eren extraordinaris artesans i van deixar la seva petjada a molts detalls barrocs.

La façana va ser dissenyada i conclosa per Andrés Blanqui el 1729.[3]

El 18 de maig de 1758 l'edificació ja estava pràcticament finalitzada, amb les naus, el nàrtex, la cúpula, els creuers i el gran pòrtic de tipus neoclàssic, precedit per una àmplia escalinata i tancat per un portal de ferro forjat, treball exquisit de ferreria on es poden observar les siluetes de sant Pere i sant Pau. Les dues torres-campanar van ser finalitzades el 1787.
La porta d'entrada, igual que el cadirat del cor al voltant de l'altar major són obres jesuïtes tallades en cedre missioner. El rellotge de la torre és un regal que va fer el ferrocarril anglès a finals del segle XIX.

El 1901 s'afegí l'estàtua de Crist Redemptor al capdamunt de la façana.

NotesModifica

  1. S'anomena "teula muslera" a la teula -gairebé sempre cuita com la terracota – la producció de la qual és tan artesanal que el "motllo" sobre la qual ha estat feta és la mateixa cuixa d'una de les cames de l'artesà fabricant.

ReferènciesModifica

  1. «LAVOZ.com.ar | Córdoba tiene sus 7 Maravillas Naturales | Página» (en castellà). [Consulta: 17 agost 2017].
  2. Verónica Suppo (Día a día, 5-7-2013): Mostrarán a la primera Virgen de Córdoba (La Virgen de la Peña de Francia, la imagen que trajo Jerónimo Luis de Cabrera para la fundación, será por primera vez exhibida en la Catedral).
  3. Waisman, Marina. Córdoba Argentina, guía de arquitectura : 15 recorridos por la ciudad. Municipalidad de Córdoba y Junta de Andalucía, 1996. ISBN 9788480950916. OCLC 36663459.