Catedral de Pitsunda

La Catedral de Pitsunda[1] o el Gran Temple de Pitsunda,[2] també coneguda com la Catedral de Sant Andreu Apòstol, (en georgià:ბიჭვინთის ტაძარი) és un edifici religiós de l'església Ortodoxa de Geòrgia a Pitsunda, al districte de Gagra de la República independent de facto d'Abkhàzia, reconeguda per altres estats com a part de Geòrgia. Construida al segle IV pels romans com un temple cristià.[1] Va ser reconstruïda posteriorment al segle VI i a començaments del segle X, a la cúspide del regne d'Abkhàzia. La catedral restaurada i conservada fins avui data de finals del segle IX o principis del segle X. El temple de Pitsunta no està actiu, s'utilitza com a sala de concerts. Actualment ocupat per Rússia.[3]

Infotaula d'edifici
Catedral de Pitsunda
2014 Picunda, Sobór św. Andrzeja (07).jpg
EpònimAndreu apòstol
Dades
Tipuscatedral ortodoxa
Primera menció escritasegle X
Creaciósegle X (Gregorià)
Ubicació geogràfica
Estat amb reconeixement limitatRepública d'Abkhàzia
CiutatPitsunda (en) Tradueix
LocalitzacióПицунда
 43° 10′ 00″ N, 40° 20′ 00″ E / 43.166667°N,40.333333°E / 43.166667; 40.333333
Monument Cultural destacat de Geòrgia
Activitat
Religiócristianisme ortodox
Lloc webLloc web
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Al segle IV, en el territori de la fortalesa construïda pels romans dos segles abans a l'antiga Pitsunda, que va servir com l'avançada de l'imperi Romà en aquesta regió, es va construir una antiga església de basílica cristiana, on va servir el bisbe Stratophil, que va participar en el Concili Ecumènic de Nicea del 325. A la fi del segle V i principis del segle VI, el pis d'aquest temple amb una àrea de 60 metres quadrats estava decorat amb un ric mosaic, una obra mestra de l'art antic d'importància mundial. Aquest és un dels pisos de mosaic més antics del Caucas i estava fet de cubs de roques locals de dotze colors. El mosaic també tenia una inscripció en llengua grega antiga.[1]

 
Dibuix de 1847.
 
Orgue de 1975.

L'emperador romà d'Orient Justinià I, sota el regnat del qual va estar Pitsunda en el segle VI, va considerar a Pitsunda la fortalesa estratègica més important de la costa caucàsica de la Mar Negra. En aquest segle ja existia una fortalesa en un lloc dilapidat d'un temple del segle IV, presumiblement sota el seu mandat es va erigir un nou temple majestuós.[4] L'any 541 hi havia un bisbat en ell, on va tenir lloc el primer baptisme dels abkhazos. Amb la formació del regne d'Abkhàzia i l'adquisició de l'autocefàlia per l'església d'Abkhàzia en el segle VIII, l'església de Pitsunda es converteix en el temple del tron d'Abkhàzia.

El nou temple voltat, construït en l'apogeu del regne abkhaz als segles IX-X, va ser realitzat amb l'ús de maons. És el temple medieval més antic d'Abkhàzia. La catedral de Pitsunda a mitjan segle X es va convertir en la catedral dels catòlics abkhazos. Les eleccions dels Patriarques Catòlics d'Abkhàzia i l'ordenació dels bisbes van tenir lloc aquí.

Als segles XI-XV la catedral va ser renovada repetidament. Al segle XVII, sota l'amenaça de l'atac dels turcs, la catedral dels catòlics d'Abkhàzia es va traslladar al monestir de Gelati (Geòrgia), i la catedral de Pitsunda va ser abandonada. A la segona meitat del segle XIX, la catedral va ser reconstruïda i consagrada novament en honor a l'Assumpció de la Verge.[5]

La qüestió de traslladar un orgue, establert el 1975 per mestres alemanys, des de l'edifici de la catedral de Pitsunda es va plantejar en 2009.[6] El president d'Abkhàzia, Valery Bganba, el 29 de juliol de 2014 va signar un decret en què va ordenar al Ministeri de Cultura, juntament amb l'administració estatal per a la protecció de la història del patrimoni cultural, trobar la possibilitat de transferir l'orgue de la Catedral de Pitsunda a un altre lloc.[7]

ArquitecturaModifica

 
Plànol de l'èsglèsia de Pitsunda.
 
Fresc a l'interior de la catedral.

L'edifici presenta el tipus de temples amb cúpules en creu, de tres naus i de tres pisos. Les seves dimensions en el plànol són 43.3 × 22.7 metres. Construïda en pedra i maó, es troba un cert ordre en la distribució d'aquests materials. Les parets del temple des del soterrani estan compostes únicament de blocs de pedra, després la maçoneria es mescla: les files de pedra s'alternen amb les capes de maó. Quant més alt, la capa de pedra és més fina i més gruixuda és la de maó. La part superior de les parets, el tambor i la cúpula que es recolzen en ella, els suports interns i els pilars estan fets de maons de diverses mides. A l'absis de l'altar central, hi ha creus alineades amb maons gruixuts fora de les finestres. Les parets llises es cobreixen amb guix, en èpoques anteriors van estar adornades amb pintura al fresc, de la qual únicament es conserva el cinturó de medallons a l'altar.

Dintre de la catedral, a la seva part occidental hi ha un lloc, on hi ha dues tombes, disposades per als apòstols Andreu i Simó el Cananeu, com ho demostren els frescs dels dos apòstols dintre del espai.

ReferènciesModifica