Caudiel

municipi del País Valencià

Caudiel és un municipi del País Valencià que es troba a la comarca de l'Alt Palància.

Infotaula de geografia políticaCaudiel
Bandera de Caudiel Escut de Caudiel
Bandera de Caudiel Escut de Caudiel
VGeneral Caudiel.jpg
Modifica el valor a Wikidata

Localització
Localització de Caudiel respecte del País Valencià.png Modifica el valor a Wikidata
 39° 56′ 50″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.9473°N,0.5684°O / 39.9473; -0.5684Coord.: 39° 56′ 50″ N, 0° 34′ 06″ O / 39.9473°N,0.5684°O / 39.9473; -0.5684
EstatEspanya
AutonomiaPaís Valencià
ProvínciaCastelló
ComarquesAlt Palància Modifica el valor a Wikidata
Població
Total659 (2020) Modifica el valor a Wikidata
• Densitat10,56 hab/km²
Predomini lingüísticCastellà
Geografia
Part deMancomunitat Intermunicipal de l'Alt Palància Modifica el valor a Wikidata
Superfície62,4 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud632 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Partit judicialSogorb
Dades històriques
Dia de mercatDivendres
Festa patronalVerge del Xiquet Perdut
Segona setmana de setembre
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataMiguel Silvestre Urban Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal12440 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi de municipi INE12043 Modifica el valor a Wikidata
Codi ARGOS de municipis12043 Modifica el valor a Wikidata
Altres

Lloc webcaudiel.es Modifica el valor a Wikidata

Limita amb Benafer, La Font de la Reina, Gaibiel, Figueres, Xèrica, Montant, Pavies, Pina i Vilanova de la Reina.

GeografiaModifica

El municipi compta amb elevacions importants, com ara la serra d'Espina, el Pico del Buitre (1.158 m), las Palomas (1.155) o la Tejavana (1.074). Els barrancs de los Majanos, el Moro, los Navarros i altres fan una aportació hídrica important que es reflectix en la gran quantitat de fonts i brolladors que hi ha per tot el municipi (la Fuensanta, la Cuenca, el Collao, el Cerrao, etc.) i que desaigüen al riu Palància. També hi ha força paratges dignes de visitar com ara la Torre del Molino, el parc de la Grieta, el barranc de Juésar o les pedreres de Gullirno en la serra de Caudiel.

HistòriaModifica

Hi ha troballes que evidencien que Caudiel ja estava poblat en l'edat del bronze a les coves de l'Alcabaira, de la Rocha i del Generoso. També hi ha restes iberes a l'Alcabaira i el Castillarejo, així com vestigis dels romans (monedes i una inscripció en la Peña del Letrero) i dels àrabs en el nucli urbà. En 1235 hi arribaren els cristians; el 9 de març de 1255 Jaume I (1208-1276) va crear per a Teresa Gil de Vidaure el senyoriu de Xèrica, el qual va passar el 4 de setembre d'eixe any al seu fill Jaume Pérez (1255?-1285), qui s'atorgà l'apel·latiu de Jaume I de Xèrica; en 1276 el rei conqueridor atorgà el privilegi de protecció a la comunitat àrab que hi quedava; en 1289 el senyoriu passa a Jaume II de Xèrica; arran de la guerra de Castella els mudèjars van ser expulsats i el senyor vigent, Joan Alfons de Xèrica, va repoblar la vila amb cristians vells, amb la consegüent concessió de carta de poblament i creació del municipi de Caudiel el 30 d'agost de 1367.

L'any 1429, juntament amb Viver, fon venuda per Joan de Navarra a Francesc Zarzuela, i en 1500 era son senyor Manel Exarch; en 1526 a instàncies de Jeroni Pérez Arnal, el virrei de València, Ferran d'Aragó, duc de Calàbria, fortificà la població; l'11 de novembre de 1538 el virrei va adquirir-la i a la seua mort la va heretar el monestir de Sant Miquel dels Reis, que va romandre en el seu poder fins a l'extinció dels senyorius el 25 de juny de 1820. Durant les guerres carlines fon la seu de les tropes lliberals.

DemografiaModifica

Evolució demogràfica
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2000 2004 2005 2007 2012
1.768 1.849 1.588 1.417 1.286 1.311 1.103 930 618 666 695 704 701 714 739

EconomiaModifica

L'economia es basa en la pobra agricultura de secà comuna a tot l'Alt Palància: pinedes, oli d'oliva i, sobretot, cirera. Junt amb l'agricultura destaca el sector de la construcció i activitats afins (manyeria, fusteria, entre altres), així com el sector servicis (hostaleria, comerç, etc.), les quals constituïxen les principals fonts d'activitat i ocupació. També s'ubica en el seu terme una petita fàbrica de caragols.

AlcaldiaModifica

Des de 2015 l'alcalde de Caudiel és Antonio Martínez Fernández del Partit Popular (PP).[1]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Alcalde o alcaldessa Partit polític Data de possessió Observacions
1979–1983 Vicente Catalán Palomar GIC[a] 19/04/1979 --
1983–1987 Vicente Catalán Palomar AP-PDP-UL-UV 28/05/1983 --
1987–1991 Manuel Lucas Villanueva AP 30/06/1987 --
1991–1995 Manuel Lucas Villanueva PP 15/06/1991 --
1995–1999 José Manuel Moliner Rivelles PP 17/06/1995 --
1999–2003 José Manuel Moliner Rivelles PP 03/07/1999 --
2003–2007 Isidro Esteban Pérez PSPV-PSOE 14/06/2003 --
2007–2011 Miguel Silvestre Urban PP 16/06/2007 --
2011–2015 Miguel Silvestre Urban PP 11/06/2011 --
2015–2019 Antonio Martínez Fernández PP 13/06/2015 --
Des de 2019 Antonio Martínez Fernández PP 15/06/2019 --
Fonts: Generalitat Valenciana[1]

MonumentsModifica

Monuments religiososModifica

  • Convent de Carmelites Descalces. Del segle xvii.

Convent barroc, envoltat per un llarg i imponent mur. Exemple del barroc valencià amb un altar tallat en fusta.

Com que és un monestir de clausura, l'interior no pot visitar-se excepte l'església i el cor baix, que està situat al costat del presbisteri, on es pot apreciar la magnífica pavimentació en rajola valenciana del segle xvii. El llegat artírtic del convent és notable, destacant una imatge de la Immaculada, policromada, atribuïda al cercle d'Esteve Bonet, diversa iconografia murillesca i un Ecce Homo vinculat a Joan de Joanes.

  • Ermita del Socós o de Sant Roc. Del segle xv.

Compta amb una sola nau de planta rectangular. Va ser construït mitjançant el sistema d'arcs diafragmàtics i sostre de fusta. Els arcs són de pedra sostinguts mitjançant pilastres i mènsules motlurades, sent el primer d'ells apuntat i el segon de mig punt. Al principi se li va donar el nom de Sant Abdó i Senent; posteriorment del Socós, i ha arribat ha els nostres dies amb el nom de Sant Roc. En ella es van instal·lar ordes religiosos com els dels Agustins i les Carmelites en els segles XV i XVII.

  • Església de Sant Joan Baptista i Santuari de la Verge del Xiquet Perdut. Del segle xvii. Exemple de barroc valencià.

L'església és una àmplia nau en forma de creu amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitjana taronja, tot això d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'ordre compost. La capella de la Verge és una volta de canó amb un gran arc atrompetat i una cúpula en el centre de l'estança.

El retaule de l'altar té una decoració molt recarregada; catorze llenços completen l'estança. El Camarí de la Verge destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada. Sobreïx de manera fastuosa el retaule, tot decorat en or. És destacable el sòcol revestit de rajola alcorina, més set llenços, obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt possiblement el millor exponent del barroc valencià.

És de destacar la petita imatge de la Verge del Xiquet Perdut, coneguda popularment com la Verge del Colmillo, coneguda així per estar llaurada en un ullal d'elefant. Data del segle xv, és de petita factura, 27 centímetres, i el seu valor és incalculable. Diu la tradició que Sant Vicent Ferrer va dur esta imatge amb ell en les seues missions d'apostolat i predicació. Va arribar a Caudiel de mans dels Agustins en 1627.

Monuments civilsModifica

 
Torre d'Anníbal

Coneguda també com la Torre del Molí. El nom popular que se li atorga de Torre d'Anníbal es deu a una llegenda que conta que este militar cartaginés va viure per la zona durant dos anys mentre preparava l'atac i la destrucció de Sagunt. Va ser utilitzada en el període de dominació musulmana i en els primers temps de la reconquesta cristiana. En aquella època fon una torre defensiva vinculada a la frontera del castell de Xèrica.

Té forma troncònica, està coberta per una cúpula revestida de teules rogenques, encara que originalment va ser una coberta plana i emmerletada. L'interior està estructurat en tres altures. La planta baixa va ser utilitzada com a aljub. El material emprat és un conglomerat de pedra i calç que unix els blocs de pedres regulars. En la torre s'han trobat tombes i monedes. Els aspectes ornamentals no es conserven. En la frontera s'observa una fornícula que va poder correspondre a una finestra. Possiblement el buit d'accés a la torre no correspon a l'entrada original que hagué d'efectuar-se per un buit obert a major altura i que hui dia es troba encegat.

Les restes tot just perceptibles de les antigues muralles mostren que degueren ser derrocades en els primers temps de la reconquesta. Actualment es troben integrades en diverses cases de la localitat.

Llocs d'interésModifica

Festes i celebracionsModifica

  • Festa de les cireres. Se celebra el primer cap de setmana de juny; s'hi oferix la degustació de cireres i s'organitza un mercadet popular. A més, la nit s'amenitza amb una revetla popular.
  • Festes patronals. Se celebren al voltant del 7 de setembre en honor de la Verge del Xiquet Perdut.
  • Sant Antoni. Té lloc el 17 de gener.
  • Santa Úrsula. Romiatge al manantial el 21 d'octubre.

NotesModifica

  1. GIC són les sigles de Grupo Independiente de Caudiel.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Direcció d'Anàlisi i Polítiques Públiques de la Presidència. Generalitat Valenciana. «Banc de Dades Municipal. Xulilla. Històric de Govern Local». Portal d'informació ARGOS. [Consulta: 29 novembre 2020].

Enllaços externsModifica