Cavallerissa

Una cavallerissa o quadra és un estable destinat als cavalls, i de vegades altres animals de càrrega,[1] on es tanquen, descansen i alimenten així com els cotxes i carrosses. Antigament s'hi trobava també l'estatge del cavallerís, dels mossos de quadra, cotxers i altres dependents.[2]

Cavallerissa del Castell de Figueres
Cavallerissa del Castell de Schwerin

Tant com el cavall tenia un paper per al transport, les cavallerisses eren ineludibles als castells, les masies, les casernes, les postes dels albergs i altres llocs estratègics, tant a les ciutats com a l'entorn rural. Segons les necessitats se'n feien de l'estable més senzill, una galeria columnada oberta fins a veritables palaus. De fet, quan els castells van perdre la seva funció defensiva per quedar sobretot edificis representatius, el parc i la cavallerissa, elements que els convidats veien des del castell, havien d'impressionar com proves del poder del castlà.[3] Arquitectònicament van arribar a ser un component de disseny des de mitjans del segle xviii.

A les corts el cavallerís reial (anomenat cavallerís major a la cort de Castella) era una de les funcions més importants i en l'ordre protocol·lari sovint el segon o el tercer després del príncep o comte.[4] Era el cap de tota una sèrie d'equips d'oficials i els seus servents: sots-cavallerís, ensinistrador, carrosser, cotxer, mestre seller, ferrador, farratger, palafrener, veterinari, pintor, secretari...[3] La qualitat de l'allotjament de tota aquesta plantilla a la cavallerissa seguia la jerarquia: d'un palauet per al cavallerís en cap a la planta noble damunt l'entrada principal fins a la mera pallissa per als criats.

Unes cavallerisses monumentals destacadesModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavallerissa
  1. «Cavallerissa». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. «Cavallerissa». Gran Diccionari de la Llengua Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. 3,0 3,1 von Moser, Friedrich Carl. «Von andern zur Pracht, Bequemlichkeit und Oeconomie des Hofs gehörigen Gebäuden: Erste Abteilung: von dem Marstal.». A: Knoch und Eßlinger. Teutsches Hof-Recht (en alemany), 1761, p. 315 ss..  (Dret alemany de la cort «Sobre els altres edificis de la cort, necessaris per la seva esplendor, comoditat i economia» primer paràgraf: «Sobre la cavallerissa»)
  4. «cavallerís reial». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. «Cavallerisses i l'antic pati | Palau Güell». www.palauguell.cat. [Consulta: 11 gener 2017].
  6. «10. Marstall - Stadt Aurich» (en alemany). Ajuntament d'Aurcih, s.d. [Consulta: 11 gener 2017].
  7. «Kulturzentrum Marstall Ahrensburg» (en alemany). www.ahrensburg.de, s.d. [Consulta: 11 gener 2017].