El cavilat, el cabilac o la cullereta[2] (Cottus gobio) és una espècie de peix pertanyent a la família dels còtids.

Infotaula d'ésser viuCavilat
Cottus gobio Modifica el valor a Wikidata
Cottus gobio (in situ).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN5445 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdrePerciformes
FamíliaCottidae
GènereCottus
EspècieCottus gobio Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims
  • Cottus affinis (Heckel, 1837)
  • Cottus ferrugineus (Heckel & Kner, 1858)
  • Cottus gobio gobio (Linnaeus, 1758)
  • Cottus gobio pellegrini (Bacescu & Bacescu -Mester, 1964)
  • Cottus gobio roseus (Odenwall, 1927)[1]
Distribució
RangemapofCottusgobio.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Cavilat
Un cavilat, de cara

DescripcióModifica

  • Fa 18 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10).
  • Cos en forma de maça i sense escates.
  • Cap ample i pla.
  • Aleta caudal amb 13-14 radis.
  • Nombre de vèrtebres: 31-34.
  • Color gris olivaci marró, amb taques irregulars, més fosques al dors i als costats, amb les aletes dorsals, les pectorals i la cua amb taquetes blanques que alternen amb altres de fosques segons el fons en què viu, ja que és molt mimètic.[3][4][5]

ReproduccióModifica

Els ous, de color rosa o groc, es troben agrupats i adherits a la part inferior de pedres grosses.[6][7]

AlimentacióModifica

Menja petits invertebrats bentònics, sobretot insectes i crustacis.[3][8]

DepredadorsModifica

A la Gran Bretanya és depredat pel lluç de riu (Esox lucius), a Finlàndia per la lota (Lota lota), a Rússia per Coregonus peled i a Polònia per la llúdria comuna (Lutra lutra).[9][10]

HàbitatModifica

És un peix d'aigua dolça, demersal i de clima subtropical (1 °C-16 °C; 70°N-40°N, 6°W-60°E) que habita els rius de corrent ràpid i altres aigües dolces oxigenades.[3][11][12]

Distribució geogràficaModifica

Es troba a Euràsia.[3]

LongevitatModifica

La seua esperança de vida és de 10 anys.[13]

ObservacionsModifica

És inofensiu per als humans.[3]

ReferènciesModifica

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. TERMCAT (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 FishBase (anglès)
  4. Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
  5. «cavilat». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria, la Gran Bretanya. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.
  7. Fox, P.J., 1978. Preliminary observations on different reproductive strategies in the bullhead (Cottus gobio L.) in northern and southern England. J. Fish Biol. 12:5-11.
  8. Andreasson, S., 1971. Feeding habits of a sculpin (Cottus gobio L. Pisces) population. Inst. Freshwater Res., Drottningholm, Suècia, Rep. Núm. 51
  9. FishBase (anglès)
  10. Brzezinski, M, J. Romanowski, L. Kopczynski i E. Kurowicka, 2006. Habitat and seasonal variations in diet of otters, Lutra lutra in eastern Poland. Folia Zool. 55(4):337-348.
  11. Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  12. Adamicka, P., 1991. Schicksal einer durchschnittlichen Koppe (Cottus gobio L.) im Lunzer Seebach. Österreichs Fischerei 44: 162-164.
  13. Seppälä, T., J.C. Chubb, E. Niemelä i E.T. Valtonen, 2007. Introduced bullheads Cottus gobio and infection with plerocercoids of Schistocephalus cotti in the Utsjoki, an Arctic river in Finland. J. Fish. Biol. 70:1865-1876.

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cavilat