Viquipèdia

Boca

part del tracte digestiu
(S'ha redirigit des de: Cavitat oral)
L'article necessita algunes millores en la redacció de la introducció.
La secció d'introducció ha de definir el tema i resumir els punts més importants de l'article.

La boca, també coneguda com a cavitat bucal o cavitat oral, és l'orifici per on ingerim l'aliment. Generalment està ubicada al cap i constitueix la primera part del sistema digestiu i del tub digestiu dels organismes pluricel·lulars.[1] La boca s'obre a un espai previ a la faringe anomenat cavitat oral o cavitat bucal.[2]

Infotaula anatomiaBoca
Tall sagital de la boca
Boca humana
Detalls
Llatícavitas oris
Part decap Modifica el valor a Wikidata
SistemaDigestiu
Identificadors
MeSH[1]
TAA05.1.00.001 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 49184 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
EB Onlinescience/mouth-anatomy Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La boca humana està coberta per un llavi superior i un inferior, i desenvolupa funcions importants en diverses activitats com el llenguatge i les expressions facials, com el somriure.[3] L'obertura bucal màxima varia en funció del gènere, l'edat, l'alçada de la persona, el pes, l'índex de massa corporal i l'existència de trastorns de l'articulació temporomandibular (ATM) o no. S'ha calculat que en els adults sans es correspon, aproximadament, amb el gruix de tres dits de la seva mà.[4] Les anomalies de l'ATM provoquen amb freqüència dolor i alteracions de la funcionalitat bucal.[5]

La boca és un gran indicador de la salut de l'individu. La mucosa, per exemple, es pot veure més clara, groga,[6] pàl·lida o amb taques blanques, les quals sovint estan relacionades amb proliferacions epitelials premalignes.[7] Ocasionalment, la causa d'aquestes taques és una estomatitis aftosa,[8] una candidosi oral hiperplàstica crònica[9] o la presència de grans de Fordyce.[10] La microbiota bucal és dinàmica, té abundants bacteris anaeròbics i el seu desequilibri està implicat en la patogènesi de diverses malalties locals i sistèmiques.[11]

L'actinomicosi oral és una entitat infecciosa peculiar d'etiologia bacteriana i que pot originar abscessos, masses invasives de teixit tou, lesions ulcerades i fístules a l'interior de la boca.[12]

Un dels defectes més prevalents de l'embriogènesi orofacial és el llavi leporí, amb fenedura palatina o sense.[13] La macrostomia bilateral aïllada congènita és una malformació molt inusual pertanyent al grup de les neurocristopaties[14] i que pot aparèixer de manera aïllada o formant part d'una síndrome específica.[15] La fusió maxil·lomandibular és una rara anomalía òssia i/o, eventualment, el resultat d'adherències fibroses de la mucosa oral que no permet l'obertura de la boca.[16] Els hemangiomes bucals poder ser congènits o d'inici infantil i molts d'ells involucionen per si sols amb el temps.[17] Les malformacions arteriovenoses en aquesta zona anatòmica no són gaire corrents. Algunes despareixen per trombosi espontània del component venós[18] i altres es tracten amb embolització quirúrgica.[19] El lipoma oral, tant del teixit tou com l'intraossi, és una tumoració no invasiva poc comuna d'origen mesenquimàtic que s'acostuma a veure en individus de mitjana edat.[20] Rares vegades, una epúlide congenita (tumor hiperplàstic benigne de la mucosa gingival) provoca l'obstrucció de la boca del nounat.[21] El melanoma de la cavitat oral és una neoplàsia maligna infreqüent i de mal pronòstic.[22] Els limfomes que sorgeixen a la boca poden ser de Hodgkin,[23] no hodgkinians,[24] de Burkitt,[25] o del teixit limfoide associat a la mucosa.[26]

Existeixen tres tipus de mucosa oral:[27]

  • Simple de revestiment: Formada per epiteli de tipus no queratinitzat, amb una làmina pròpia poc densa i una submucosa de teixit conjuntiu lax ben definida.
  • Masticatòria: Amb probable absència de submucosa, queratinitzada o paraqueratinitzada i en contacte directe amb el teixit ossi.
  • Especialitzada: Es presenta en certes regions de la llengua. Es refereix a la mucosa relacionada amb els receptors del gust.[28]

Funcions de la bocaModifica

  • Mastegar: Amb els moviments de la mandíbula i la pressió de les dents es produeix un tractament mecànic que trenca el menjar en trossos petits fàcilment digeribles.[29] Aixó no seria possible sense la intensa dinàmica bucal[30] generada per la complexa activitat neuromuscular del sistema estomatognàtic.[31]
  • Salivar: Gràcies a la desembocadura dels conductes de les glàndules salivals,[32] es produeix el primer suc digestiu (saliva), que realitza una degradació química dels aliments.[33] En el cas dels carbohidrats ho fa a través de l'amilasa salival, que s'encarrega de destruir els enllaços alfa-1,4 que estan presents en els polisacàrids, i després segueixen degradant-se a nivell intestinal.[34]
  • Sentit del gust: A la boca trobem els receptors sensorials del gust, sobretot a les papil·les gustatives de la llengua.[35]
  • Parla: A la boca trobem gran part de les estructures que modifiquen el so laríngic i produeixen la veu articulada gràcies a les seves cavitats especials.[36] Una de les causes de problemes logopèdics és l'anquiloglòssia (tel de la llengua curt),[37] si els nens amb aquest trastorn congènit oral no reben el tractament adequat.[38]
  • Deglució: Es divideix en dues parts:[39]
    • Fase voluntària: La llengua s'eleva fins al sostre de la cavitat bucal, impulsant el bol alimentari perquè entri a la faringe i baixi fins a l'estómac. En la fase oral voluntària de la deglució la informació es transmet al còrtex a través de les vies aferents dels nervis trigemin, facial i glossofaringi; permetent així al cervell activar la part motora d'aquests nervis, els quals actuen juntament amb l'hipoglòs.[40]
    • Fase involuntària: L'epiglotis va cap enrere i tanca l'orifici superior de la laringe. Com a causa d'aquest reflex, la faringe queda convertida només en una via digestiva transitòria, impedint així l'ingrés de trossos d'aliment a la via aèria (tràquea).[41]

Parts de la cavitat oralModifica

La boca es pot considerar una cambra amb sis parets:[42]

  • Paret anterior: Està formada pels llavis.
  • Parets laterals: Estan formades per les galtes.[43] El seu enfonsament és una de les característiques del síndrome d'anorèxia-caquèxia.[44]
  • Paret inferior: Formada en gran manera per la llengua i per sota d'aquesta una regió anomenada sòl de la boca.[45]
  • Paret superior: Formada pel paladar, que separa la cavitat oral de la cavitat nasal.[46] Els defectes palatins són freqüents en la síndrome de Simpson-Golabi-Behmel tipus 1 i 2.[47] S'ha descrit algun cas excepcional de síndrome de Nager[48] amb agènesi del paladar tou.[49]
  • Paret posterior: És l'istme de la gola, un orifici irregular que comunica la boca amb la faringe.

Els annexos de la boca són les dents, les genives i les amígdales. L'amelogènesi imperfecta és una condició patològica singular que afecta l'estructura i l'aparença de l'esmalt dental, alterant la normal oclusió anterior de la boca.[50]

La boca a la culturaModifica

La boca s'usa com a sinècdoque o símbol de la parla, de la llengua. Per aquest motiu hi ha diverses boques que són oracles, com la Boca de la Veritat a Roma,[51] per exemple. Una boca ratllada és un dibuix per significar la censura.

La part que s'intenta realçar per transmetre bellesa són els llavis,[52] que per aquest motiu es pinten i s'adornen amb joies, especialment entre les dones. Els llavis vermells deixen petons als còmics i dibuixos animats. Com que és un petó d'amor, algunes prostitutes no l'ofereixen entre els seus serveis.

La deessa romana Fama tenia centenars d'ulls per veure què feia la gent i centenars de boques per escampar-ho, usant els poetes com a mitjancers.[53] La boca amb la llengua fora és també un logotip dels Rolling Stones.

ReferènciesModifica

  1. ↑ Chen, J; Jacox, LA; Saldanha, F; Sive, H «Mouth development» (en anglès). Wiley Interdiscip Rev Dev Biol, 2017 Set; 6 (5), pp: e275. DOI: 10.1002/wdev.275. PMC: 5574021. PMID: 28514120 [Consulta: 26 novembre 2022].
  2. ↑ Yousem, DM; Chalian, AA «Oral cavity and pharynx» (en anglès). Radiol Clin North Am, 1998 Set 1; 36 (5), pp: 967-981. DOI: 10.1016/s0033-8389(05)70071-3. ISSN: 1557-8275. PMID: 9747196 [Consulta: 27 gener 2023].
  3. ↑ Sriphadungporn, C; Chamnannidiadha, N «Perception of smile esthetics by laypeople of different ages» (en anglès). Prog Orthod, 2017 Des; 18 (1), pp: 8. DOI: 10.1186/s40510-017-0162-4. PMC: 5357618. PMID: 28317085 [Consulta: 27 gener 2023].
  4. ↑ Zawawi, KH; Al-Badawi, EA; Lobo Lobo, S; Melis, M; Mehta, NR «An index for the measurement of normal maximum mouth opening» (en anglès). J Can Dent Assoc, 2003 Des; 69 (11), pp: 737-741. ISSN: 1488-2159. PMID: 14653940 [Consulta: 4 gener 2023].
  5. ↑ Murphy, MK; MacBarb, RF; Wong, ME; Athanasiou, KA «Temporomandibular disorders: a review of etiology, clinical management, and tissue engineering strategies» (en anglès). Int J Oral Maxillofac Implants, 2013 Nov-Des; 28 (6), pp: e393-e414. DOI: 10.11607/jomi.te20. PMC: 4349514. PMID: 24278954 [Consulta: 13 gener 2023].
  6. ↑ Schafer, DR; Glass, SH «A Guide to Yellow Oral Mucosal Entities: Etiology and Pathology» (en anglès). Head Neck Pathol, 2019 Mar; 13 (1), pp: 33-46. DOI: 10.1007/s12105-018-0977-4. PMC: 6405798. PMID: 30693453 [Consulta: 7 desembre 2022].
  7. ↑ Palmerín-Donoso, A; Cantero-Macedo, AM; Tejero-Mas, M «Leucoplasia oral» (en castellà). Aten Primaria, 2020 Gen; 52 (1), pp: 59-60. DOI: 10.1016/j.aprim.2019.02.008. PMC: 6938989. PMID: 31029457 [Consulta: 25 novembre 2022].
  8. ↑ Aksu Arica, D; Ferhatosmanoglu, A «Approach to the aphthous lesions of the oral mucosa» (en anglès). Mucosa, 2021 Mar 31; 4 (1), pp: 1-9. DOI: 10.33204/mucosa.889503. ISSN: 2651-2750 [Consulta: 1r desembre 2022].
  9. ↑ Lorenzo-Pouso, AI; Pérez-Jardón, A; Caponio, VCA; Spirito, F; Chamorro-Petronacci, CM; Álvarez Calderón-Iglesias, Ó; et al «Oral Chronic Hyperplastic Candidiasis and Its Potential Risk of Malignant Transformation: A Systematic Review and Prevalence Meta-Analysis» (en anglès). J Fungi (Basel), 2022 Oct 17; 8 (10), pp: 1093. DOI: 10.3390/jof8101093. PMC: 9604758. PMID: 36294658 [Consulta: 26 novembre 2022].
  10. ↑ Ohta, K; Yoshimura, H «Asymptomatic granules on the buccal mucosa» (en anglès). Cleve Clin J Med, 2022 Des 1; 89 (12), pp: 676-677. DOI: 10.3949/ccjm.89a.22025. ISSN: 1939-2869. PMID: 36455973 [Consulta: 3 febrer 2023].
  11. ↑ Giordano-Kelhoffer, B; Lorca, C; March Llanes, J; Rábano, A; Del Ser, T; et al «Oral Microbiota, Its Equilibrium and Implications in the Pathophysiology of Human Diseases: A Systematic Review» (en anglès). Biomedicines, 2022 Jul 27; 10 (8), pp: 1803. DOI: 10.3390/biomedicines10081803. PMC: 9405223. PMID: 36009350 [Consulta: 21 gener 2023].
  12. ↑ Davood Yadegarynia, D; Merza, MA; Sali, S; Firuzkuhi, AG «A rare case presentation of oral actinomycosis» (en anglès). Int J Mycobacteriol, 2013 Set; 2 (3), pp: 187–189. DOI: 10.1016/j.ijmyco.2013.06.002. ISSN: 2212-5531. PMID: 24124047 [Consulta: 8 febrer 2022].
  13. ↑ Leslie, EJ; Marazita, ML «Genetics of cleft lip and cleft palate» (en anglès). Am J Med Genet C Semin Med Genet, 2013 Nov; 163C (4), pp: 246-258. DOI: 10.1002/ajmg.c.31381. PMC: 3925974. PMID: 24124047 [Consulta: 18 desembre 2022].
  14. ↑ Lasa, O; Navajas, B; Acebo, E; Gardeazabal, J; Díaz-Pérez, JL «Neurocristopatía» (en castellà). Actas Dermosifiliogr, 2004 Des; 95 (10), pp: 635-637. ISSN: 1578-2190 [Consulta: 18 desembre 2022].
  15. ↑ Caballero, MA; Díaz, J; Castejón, E; Ymbert, L; et al «Macrostomia bilateral aïllada congènita». Pediatr Catalana, 2010 Mar-Abr; 70 (2), pp: 75-77. ISSN: 1135-8831 [Consulta: 18 desembre 2022].
  16. ↑ Kumar, V; Rattan, V; Rai, S «Congenital Maxillomandibular Syngnathia: Review of Literature and Proposed New Classification System» (en anglès). J Maxillofac Oral Surg, 2021 Mar; 20 (1), pp: 19-36. DOI: 10.1007/s12663-019-01308-8. PMC: 7855147. PMID: 33584038 [Consulta: 23 desembre 2022].
  17. ↑ Lissy, LA; Puckett, Y «Oral Hemangiomas» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK560768 (rev), pàgs: 16. PMID: 32809603 [Consulta: 1r febrer 2023].
  18. ↑ Gavín, MA; Mur, A; Simón, MV; Jariod, UM; Saura, E «Malformación arteriovenosa en cavidad oral: A propósito de un caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Otorrinolaringol Cir Cabeza Cuello, 2017 Mar; 77 (1), pp: 69-72. DOI: 10.4067/S0718-48162017000100010. ISSN: 0716-4084 [Consulta: 4 febrer 2023].
  19. ↑ Hendriks,T; Pollaers, K; Phillips, T; Kuthubutheen, J «Tongue arteriovenous malformation with oral haemorrhage treated by embolisation» (en anglès). BMJ Case Rep, 2020 Jun 16; 13 (6), pp: e235366. DOI: 10.1136/bcr-2020-235366. PMC: 7299050. PMID: 32546556 [Consulta: 4 febrer 2023].
  20. ↑ Dehghani, N; Razmara, F; Padeganeh, T; Mahmoudi, X «Oral lipoma: Case report and review of literature» (en anglès). Clin Case Rep, 2019 Mar 14; 7 (4), pp: 809-815. DOI: 10.1002/ccr3.2099. PMC: 6452461. PMID: 30997091 [Consulta: 31 desembre 2022].
  21. ↑ Gnassingbe, K; Mihluedo-Agbolan, KA; Bissa, H; Amegbor, K; et al «Congenital giant epulis obstructing oral cavity: newborn emergency» (en anglès). Pan Afr Med J, 2014 Mar 13; 17, pp: 195. DOI: 10.11604/pamj.2014.17.195.3023. PMC: 4229004. PMID: 25396021 [Consulta: 9 desembre 2022].
  22. ↑ Aloua, R; Kaouani, A; Kerdoud, Q; Salissou, I; Slimani, F «Melanoma of the oral cavity: A silent killer» (en anglès). Ann Med Surg (Lond), 2021 Gen 18; 62, pp: 182-185. DOI: 10.1016/j.amsu.2021.01.026. PMC: 7829076. PMID: 33532067 [Consulta: 7 desembre 2022].
  23. ↑ Darling, MR; Cuddy, KK; Rizkalla, K «Hodgkin lymphoma of the oral mucosa» (en anglès). Head Neck Pathol, 2012 Des; 6 (4), pp: 507-510. DOI: 10.1007/s12105-012-0380-5. PMC: 3500903. PMID: 22736151 [Consulta: 3 febrer 2023].
  24. ↑ Barone, S; Buffone, C; Ferrillo, M; Pasqua, F; Parrotta, S; et al «Oral Malignant Non-Hodgkin Lymphoma: A Retrospective Single-Center Study» (en anglès). Int J Environ Res Public Health, 2022 Feb 24; 19 (5), pp: 2605. DOI: 10.3390/ijerph19052605. PMC: 8909803. PMID: 35270301 [Consulta: 3 febrer 2023].
  25. ↑ Kulczyk, T;Daktera-Micker, A; Biedziak, B; Wziątek, A; Bednarek-Rajewska, K «The Primary Outbreaks of Burkitt Lymphoma in the Oral Cavity. A Report of Two Cases, Review of the Literature and Dental Implications» (en anglès). Diagnostics (Basel), 2021 Des 14; 11 (12), pp: 2358. DOI: 10.3390/diagnostics11122358. PMC: 8700466. PMID: 34943595 [Consulta: 3 febrer 2023].
  26. ↑ Hafian, H; Schvartz, H; Patey, M; Quinquenel, A «Primary oral mucosa-associated lymphoid tissue (MALT) lymphoma in patient with monoclonale gammopathy: a rare case report» (en anglès). BMC Oral Health, 2021 Nov 23; 21 (1), pp: 597. DOI: 10.1186/s12903-021-01960-y. PMC: 8609828. PMID: 34814897 [Consulta: 3 febrer 2023].
  27. ↑ Brizuela, M; Winters, R «Histology, Oral Mucosa» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Maig 15; NBK572115 (rev), pàgs: 20. PMID: 34283481 [Consulta: 26 novembre 2022].
  28. ↑ Fowler, BE; Ye, J; Humayun, S; Lee, H; Macpherson, LJ «Regional specialization of the tongue revealed by gustatory ganglion imaging» (en anglès). iScience, 2022 Des 1; 25 (12), pp: 105700. DOI: 10.1016/j.isci.2022.105700. PMC: 9792408 [Consulta: 19 febrer 2023].
  29. ↑ Slavicek, G «Human mastication» (en anglès). J Stomat Occ Med, 2010; 3 (1), pp: 29-41. DOI: 10.1007/s12548-010-0044-6. ISSN: 1867-2221 [Consulta: 1r desembre 2022].
  30. ↑ Koolstra, JH «Dynamics of the human masticatory system» (en anglès). Crit Rev Oral Biol Med, 2002; 13 (4), pp: 366-376. DOI: 10.1177/154411130201300406. ISSN: 1045-4411. PMID: 12191962 [Consulta: 13 gener 2022].
  31. ↑ Kaidonis, JA; Ranjitkar, S; Townsend, GC; Koh, KSB; et al «The mature stomatognathic system is a complex adaptive system» (en anglès). Int J of Design & Nature and Ecodynamics, 2016 Oct; 14 (4), pp: 670-675. DOI: 10.2495/DNE-V11-N4-670-675. ISSN: 1755-7445 [Consulta: 13 gener 2022].
  32. ↑ Holmberg, KV; Hoffman, MP «Anatomy, biogenesis and regeneration of salivary glands» (en anglès). Monogr Oral Sci, 2014 Maig 23; 24, pp: 1-13. DOI: 10.1159/000358776. PMC: 4048853. PMID: 24862590 [Consulta: 27 gener 2022].
  33. ↑ Zhang, D; Wang, X; Chen, J «Saliva: Properties and Functions in Food Oral Processing» (en anglès). A: Oral Processing and Consumer Perception: Biophysics, Food Microstructures and Health, Chap. 1 (Books, The Royal Society of Chemistry's; Ed.), 2022, pp: 1-24. ISBN 978-1-83916-062-2. DOI: 10.1039/9781839160622-00001 [Consulta: 1r desembre 2019].
  34. ↑ Peyrot des Gachons, C Breslin, PAS «Salivary Amylase: Digestion and Metabolic Syndrome» (en anglès). Curr Diab Rep, 2016 Oct; 16 (10), pp: 102. DOI: 10.1007/s11892-016-0794-7. PMC: 6825871. PMID: 27640169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  35. ↑ Roper, SD; Chaudhari, N «Taste buds: cells, signals and synapses» (en anglès). Nat Rev Neurosci, 2017 Ag; 18 (8), pp: 485-497. DOI: 10.1038/nrn.2017.68. PMC: 5958546. PMID: 28655883 [Consulta: 26 novembre 2022].
  36. ↑ Siddarth, C; Udupa, S; Ghosh, PK «Watch Me Speak: 2D Visualization of Human Mouth during Speech» (en anglès). A: 23rd Annual Conference of the International Speech Communication Association (Interspeech), 2022; Set 18-22, pp: 3667-3668 [Consulta: 19 febrer 2023].
  37. ↑ Mills, N; Keough, N; Geddes, DT; Pransky, SM; Ali Mirjalili, S «Defining the anatomy of the neonatal lingual frenulum» (en anglès). Clin Anat, 2019 Set; 32 (6), pp: 824-835. DOI: 10.1002/ca.23410. ISSN: 1098-2353. PMID: 31116462 [Consulta: 1r febrer 2023].
  38. ↑ Kupietzky, A; Botzer, E «Ankyloglossia in the infant and young child: clinical suggestions for diagnosis and management» (en anglès). Pediatr Dent, 2005 Gen-Feb; 27 (1), pp: 40-46. ISSN: 1942-5473. PMID: 15839394 [Consulta: 3 desembre 2022].
  39. ↑ Aguiar Cassiani, R; Manfredi Santos, C; Casari Parreira, L; Oliveira Dantas, R «The relationship between the oral and pharyngeal phases of swallowing» (en anglès). Clinics (Sao Paulo), 2011; 66 (8), pp: 1385-1388. DOI: 10.1590/s1807-59322011000800013. PMC: 3161216. PMID: 21915488 [Consulta: 25 novembre 2022].
  40. ↑ Barbosa Costa, MM «Neural control of swallowing» (en anglès). Arq Gastroenterol, 2018 Nov; 55 (Supl 1), pp: 61-75. DOI: 10.1590/S0004-2803.201800000-45. ISSN: 1678-4219. PMID: 30156597 [Consulta: 5 març 2023].
  41. ↑ Nishino, T «The swallowing reflex and its significance as an airway defensive reflex» (en anglès). Front Physiol, 2013 Gen 7; 3, pp: 489. DOI: 10.3389/fphys.2012.00489. PMC: 3539657. PMID: 23316169 [Consulta: 26 novembre 2022].
  42. ↑ Kamrani, P; Sadiq, NM «Anatomy, Head and Neck, Oral Cavity (Mouth)» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK545271 (rev), pàgs: 10. PMID: 31424855 [Consulta: 25 novembre 2022].
  43. ↑ Nguyen, JD; Duong, H «Anatomy, Head and Neck, Cheeks» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Ag 8; NBK546659 (rev), pàgs: 5. PMID: 31536265 [Consulta: 11 març 2023].
  44. ↑ López Aguilar, C; Rivera Herrero, F; López, A; Vega, ME; et al «El síndrome anorexia-caquexia» (en castellà). Psicooncología, 2004; 1 (2-3), pp: 101-106. ISSN: 1696-7240 [Consulta: 11 març 2023].
  45. ↑ La'porte, SJ; Juttla, JK; Lingam, RK «Imaging the floor of the mouth and the sublingual space» (en anglès). Radiographics, 2011 Set-Oct; 31 (5), pp: 1215-1230. DOI: 10.1148/rg.315105062. ISSN: 0271-5333. PMID: 21918039 [Consulta: 25 novembre 2022].
  46. ↑ Helwany, M; Rathee, M «Anatomy, Head and Neck, Palate» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2022 Jun 11; NBK557817 (rev), pàgs: 8. PMID: 32491749 [Consulta: 18 març 2023].
  47. ↑ Tenorio, J; Arias, P; Martínez-Glez, V; Santos, F; et al «Simpson-Golabi-Behmel syndrome types I and II» (en anglès). Orphanet J Rare Dis, 2014 Set 20; 9, pp: 138. DOI: 10.1186/s13023-014-0138-0. PMC: 4254265. PMID: 25238977 [Consulta: 18 març 2023].
  48. ↑ Paladini, D; Tartaglione, A; Lamberti, A; Lapadula, C; Martinelli, P «Prenatal ultrasound diagnosis of Nager syndrome» (en anglès). Ultrasound Obstet Gynecol, 2003 Feb; 21 (2), pp: 195-197. DOI: 10.1002/uog.52. ISSN: 1469-0705. PMID: 12601847 [Consulta: 26 febrer 2023].
  49. ↑ Arosarena, OA; Hemme, T «Management of soft palate agenesis in Nager syndrome with an elongated, superiorly based pharyngeal flap» (en anglès). Ear Nose Throat J, 2014 Oct-Nov; 93 (10-11), pp: E1-E5. ISSN: 0145-5613. PMID: 25397380 [Consulta: 26 febrer 2023].
  50. ↑ Alachioti, XS; Dimopoulou, E; Vlasakidou, A; Athanasiou, AE «Amelogenesis imperfecta and anterior open bite: Etiological, classification, clinical and management interrelationships» (en anglès). J Orthod Sci, 2014 Gen; 3 (1), pp: 1-6. DOI: 10.4103/2278-0203.127547. PMC: 4072389. PMID: 24987656 [Consulta: 6 gener 2023].
  51. ↑ Barry, F «The ‘Mouth of Truth’ and the Forum Boarium: Oceanus, Hercules, and Hadrian» (en anglès). Art Bulletin, 2011 Mar; 93 (1), pp: 7-37. ISSN 0004-3079. DOI: 10.1080/00043079.2011.10785994 [Consulta: 26 novembre 2022].
  52. ↑ Heidekrueger, PI; Szpalski, C; Weichman, K; Juran, S; et al «Lip Attractiveness: A Cross-Cultural Analysis» (en anglès). Aesthet Surg J, 2017 Jul 1; 37 (7), pp: 828-836. ISSN 1527-330X. DOI: 10.1093/asj/sjw168. PMID: 27677824 [Consulta: 12 març 2023].
  53. ↑ Syson, A «Fama's tongues» (en anglès). A: Fama and Fiction in Vergil's Aeneid. The Ohio State University Press, Columbus, 2013; Chapter 2.1, pp: 46-53. ISBN 978-0-8142-1234-9 [Consulta: 12 març 2023].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Boca

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Boca&oldid=31418577»