Cefís de Beòcia

riu de Beòcia, a Grècia

El riu Cefís (grec: Κηφισός, Kifissós; grec antic: Κήφισσος, Kēphissós, llatí: Cephisus) és un riu de la Grècia Central que rega les regions de la Fòcida i Beòcia.

Plantilla:Infotaula indretCefís de Beòcia
Imatge
Tipusriu Modifica el valor a Wikidata
EpònimCefís Modifica el valor a Wikidata
Inici
Entitat territorial administrativaBeòcia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
Final
Entitat territorial administrativaBeòcia (Grècia) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLlac d'Yliki Modifica el valor a Wikidata
Map
 38° 40′ 23″ N, 22° 34′ 47″ E / 38.673°N,22.5796°E / 38.673; 22.5796
38° 25′ 55″ N, 23° 14′ 43″ E / 38.432°N,23.2452°E / 38.432; 23.2452
Afluent
Característiques
Altitud82 m Modifica el valor a Wikidata
Mida60 (longitud) km
Superfície de conca hidrogràfica2.420 km² Modifica el valor a Wikidata
El riu Cefís

En la mitologia grega, el seu nom estava associat al déu-riu Cefís. Neix a Lilea, a la Fòcida, al peu del mont Parnàs. Segueix cap a l'est travessant la plana de Beòcia i passant per les ciutats d'Amficlea, a la Ftiòtida, i Orcomen, i antigament desaiguava a la llacuna Copaida.[1] Pausànies explica una tradició tebana que deia que el riu Cefís fluïa antigament per sota d'una muntanya i arribava fins al mar, i que Hèracles va taponar la sortida i el riu va anar a passar per la plana d'Orcomen. També diu que els habitants de Lilea tenien el costum de llençar al riu en uns dies determinats, pastissos i productes del camp a la font del riu i que aquests pastissos sortien a la font de Castàlia.[2]

La vall del Cefís tenia una gran importància estratègica, perquè connectava el nord de Grècia a través dels passos del mont Eta i el mont Cal·lídrom, incloent les Termòpiles, amb la part sud del país i el golf de Corint.[3]

El 13 de març del 1311 va ser escenari de la batalla del Cefís, guanyada pels almogàvers.

A l'edat mitjana fou anomenat Mavroneri o Mavropótamos (grec: μαυρονέρι, μαυροπόταμος, però posteriorment es recuperà el nom antic.

Referències

modifica
  1. Pausànies. Descripció de Grècia, IX, 24,1
  2. Pausànies. Descripció de Grècia, IX, 38,7
  3. Pausànies. Descripció de Grècia, X, 8,1