Cel·lulasa

La cel·lulasa és un enzim complex especialitzat a descompondre cel·lulosa en glucosa. És sintetitzat majoritàriament per bacteris de l'estómac dels herbívors remugants. Més enllà dels remugants, la majoria dels animals (incloent l'home) no produeixen cel·lulasa i per tant no són capaços d'usar la major part de l'energia continguda en les plantes.

Infotaula d'enzimCel·lulasa
Identificadors
Número EC3.2.1.4 Modifica el valor a Wikidata
Número CAS9012-54-8 Modifica el valor a Wikidata
Bases de dades
IntEnzIntEnz view Modifica el valor a Wikidata
BRENDABRENDA entry Modifica el valor a Wikidata
ExPASyNiceZyme view Modifica el valor a Wikidata
KEGGKEGG entry Modifica el valor a Wikidata
MetaCycmetabolic pathway Modifica el valor a Wikidata
PRIAMprofile Modifica el valor a Wikidata
Estructures PDBRCSB PDB
PDBe
PDBsum Modifica el valor a Wikidata
Model d'una cel·lulasa, sintetitzat per T. fusca, basat en PDB estructura 1JS4.

Només es coneixen dos animals capaços de produir cel·lulasa, el peixet d'argent i la broma, un mol·lusc bivalve que es nodreix de fusta. També se'l troba als fongs que descomponen la fusta com Eutypa lata o Eutypa armeniacae.

Les condicions òptimes d'acció d'aquest enzim són un pH entre 6,5 i 7 a més d'una temperatura entre 39 i 40 °C.

Mecanisme de la cel·lulòlisiModifica

 
Fotografia de Stereum gausapatum, un fong xilòfag.

La hidròlisi de la cel·lulosa intacta es compleix millor quan aquests tres enzims operen alhora, com ocorre en el cel·lulosoma de Clostridium thermocellum que es troba entre la cèl·lula i el substrat al qual hidrolitza. El cel·lulosoma està constituït per nou llocs polipeptídics d'adhesió a la molècula de cel·lulosa, units a segments duplicats que al seu torn s'uneixen a un altre polipeptid que sobresurt de la capa S en la paret cel·lular.

 
Els tres tipus de reaccions que catalitzen les cel·lulases:1. Trencament de les interaccions no covalents,enllaços β-1,4,presents en l'estructura cristal·lina de la cel·lulosa donant lloc a llargs fragments solubles (oligosacàrids),(enzim: endo-β-1,4-glucanasa) 2. Hidròlisi de les fibres individuals de cel·lulosa per a trencar-les en sucres més petits, celobiosa des dels extrems de la molècula (enzim: exo-β-1,4-glucanasa) 3. Hidròlisi de la celobiosa en glucosa (enzim: β-glucosidasa).
 
Detalls de la reacció de la β-oxidació de la cel·lulosa

Vegeu tambéModifica

ReferènciesModifica