Celeno, oficialment Celaeno (16 del Taure / 16 Tauri), és un estel a la constel·lació del Taure que forma part del cúmul obert de les Plèiades.[8] La seva magnitud aparent és +5,45 i s'hi troba a uns 440 anys llum de distància. De vegades és coneguda com la Plèiade Perduda, ja que —a excepció d'Astèrope—, és la més tènue entre els estels d'aquest cúmul que posseeixen nom propi. El seu nom correspon a una de les set Plèiades, filles del tità Atles i la oceànide Plèione.

Infotaula objecte astronòmicCeleno
Tipusestrella doble òptica, estel, estrella doble, font propera a infrarrojos i font d'emissió de raigs UV Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)B7IV[1] Modifica el valor a Wikidata
EpònimCeleno Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióTaure Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra132,9186 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi4,4 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,46 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa4 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva12.246 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi7,3852 mas[5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−44,966 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)19,849 mas/a [5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar185 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial5,5 km/s[7] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)3h 44m 48.2149s[5] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)24° 17' 22.0833''[5] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat344 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Part dePlèiades Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics

Celeno apareix catalogada com una subgeganta blanc-blavosa de tipus espectral B7IV amb una temperatura de 13.200 K. 240 vegades més lluminosa que el Sol, el seu radi és 3 vegades més gran que el radi solar. Té una velocitat de rotació d'almenys 185 km/s, el que la porta a completar una volta en menys de 19 hores. D'acord amb el professor Jim Kaler, en el seu interior l'hidrogen se segueix transformant en heli, i per això no és una veritable subgeganta, si no un estel de la seqüència principal; d'acord amb la seva massa -equivalent a 3,7 masses solars-, la seva permanència en la seqüència principal és de 225 milions d'anys, mentre que l'edat de les Plèiades és de només 130 milions d'anys.

Celeno és un estel binari amb una companya propera, detectada mitjançant interferometria, a 0,0062 segons d'arc. Sis vegades més tènue que l'estel principal, la seva lluentor correspon a un estel blanc de tipus A3, distant menys d'1 ua de l'estel principal, amb un període orbital lleugerament inferior a mig any.[9]

Referències modifica

  1. «The kinematics of the Gould belt: an expanding group ?». The Astrophysical Journal Supplement Series, desembre 1968, pàg. 371. DOI: 10.1086/190179.
  2. Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  3. Afirmat a: Catalogue of Stellar Photometry in Johnson's 11-color system. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 2002.
  4. «Rotational velocities of A-type stars. IV. Evolution of rotational velocities» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, gener 2012. DOI: 10.1051/0004-6361/201117691.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  6. «Rotational Velocities of B Stars» (en anglès). Astrophysical Journal, 1, juliol 2002, pàg. 359–365. DOI: 10.1086/340590.
  7. «Pulkovo Compilation of Radial Velocities for 35 495 Hipparcos stars in a common system» (en anglès). Astronomy Letters, 11, novembre 2006, pàg. 759–771. DOI: 10.1134/S1063773706110065.
  8. «Celeno» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 11 desembre 2020].
  9. «Celaeno» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 11 desembre 2020].