Obre el menú principal

Celestino Andrés Sánchez Ramos

sindicalista i polític català d'origen andalús

Celestino Andrés Sánchez Ramos (Màlaga, 24 de juliol de 1950) és un sindicalista i polític català d'origen andalús.

Infotaula de personaCelestino Andrés Sánchez Ramos
Biografia
Naixement 24 juliol 1950 (68 anys)
Màlaga
Escut de Barberà del Vallès.svg  Regidor de l'Ajuntament de Barberà del Vallès 

3 juliol 1999 – 29 abril 2009
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 gener 1992
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg 5è Secretari quart del Parlament de Catalunya 

16 juny 1988 – 21 desembre 1989
← Marçal Casanovas i GuerriRosa Fabián Martínez →
Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

juliol 1983 – 20 març 1984
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 desembre 1981 – juliol 1983
Circumscripció electoral: Barcelona


Seal of the Generalitat of Catalonia.svg  Diputat al Parlament de Catalunya 

10 abril 1980 – 10 desembre 1981
Circumscripció electoral: Barcelona

Residència Barberà del Vallès
Activitat
Ocupació Polític, sindicalista, lampista i electricista
Partit polític Partit dels i les Comunistes de Catalunya (1981–)
Partit Socialista Unificat de Catalunya (1967–1981)
Esquerra Unida i Alternativa
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Establert a Sabadell vers el 1960, estudiar oficialia industrial i mestria en la branca d'electricitat a l'Escola Industrial de Sabadell i a l'Escola Industrial de Barcelona. Treballà com a lampista i electricista, i exercí el sindicalisme durant els darrers anys del franquisme dins les files de CCOO. Militant del PSUC i de les Joventuts Comunistes de Catalunya des de 1967. Fou detingut i jutjat tres cops per associació il·lícita, propaganda il·legal i manifestació no pacífica, i condemnat a vint-i-un mesos de presó, dels quals només complí quatre.

Fou elegit diputat per la província de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i fou Secretari de la Comissió de Política Territorial del Parlament de Catalunya.[1] El 1982 fou un dels quatre diputats que abandonà el PSUC per a ingressar al Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 fou escollit novament diputat per Iniciativa per Catalunya. Fou secretari quart del Parlament de Catalunya, de la Comissió de Reglament i portaveu del Grup Mixt.[2]

A les eleccions municipals espanyoles de 1999 fou escollit regidor de l'ajuntament de Barberà del Vallès per Esquerra Unida i Alternativa, i de 2003 a 2009 ha estat tinent d'alcalde de participació ciutadana.[3] Actualment és president de la Fundació Pere Ardiaca.[4] També es troba integrat en el moviment dels "iaioflautes", vinculat al Moviment 15-M.[5]

ReferènciesModifica

  1. Diputats del Parlament de Catalunya en la I Legislatura p. 107
  2. Diputats del Parlament de Catalunya en la III Legislatura p. 168
  3. «Relleu generacional al grup municipal d'EUiA de Barberà del Vallès» (en (català)). l'Independent de Barberà, 184, 24-04-2009 [Consulta: 26 agost 2012].
  4. Fundació Pere Ardiaca. «La Fundació. Presentació». [Consulta: 26 agost 2012].
  5. Barranco, Rebeca. «"Nos sentimos hijos del 15-M"», 24-08-2012.

Enllaços externsModifica