Celler Cooperatiu de Rubí
El Celler Cooperatiu de Rubí és una entitat situada en un edifici modernista de Rubí (Vallès Occidental) del mateix nom. La construcció està ubicadat entre els carrers Federico García Lorca, General Prim, Pintor Murillo i Pintor Coello, i és el penúltim celler que va construir Cèsar Martinell. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Cèsar Martinell | |||
| Construcció | XX Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Rubí (Catalunya) | |||
| Localització | C. Pintor Murillo, 106, Ca n'Oriol. | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 27642 | |||
.jpg)
Edifici
modificaConstrucció
modificaL'edifici està format per dos cossos rectangulars i perpendiculars i respon a un model arquitectònic tardomodernista per la construcció d'arcs d'obra vista, característic de moltes cooperatives vinícoles del Camp de Tarragona, també projectades pel mateix arquitecte. Actualment consta de tres àmbits importants: la nau principal, de 1920, en forma de L i on es trobaven les tines, la part soterrània, on es situaven unes altres vint tines més, i l'annex construït l'any 1958 a la part oest, per a la venda de vi i derivats al detall.[1]
Les cobertes a dues vessants, estan fetes amb uralita acanalada i anteriorment a l'any 1939, hi havia plaques d'uralita. Les cobertes se sostenien per cavalls de fusta.[2]
A l'interior, les naus estan separades per pilars de totxo que sostenen arcs rebaixats, també de totxo.[2]
A la façana, s'ha utilitzat el mateix material constructiu i els murs, es divideixen per pilastres adossades que s'uneixen a la part superior per uns arcs on hi ha finestres. No s'ha fet gaire treball decoratiu.[2]
Les tines estan sustentades per quatre pilars que fan una forma ondulada de totxo i que formen quatre mitges voltes.[2]
Rehabilitació
modificaL'agost del 2007 es va enfonsar una part de la teulada.[3] Actualment el Celler s'ha restaurat sota la direcció de l'arquitecte Joan Albert Adell.[4]
La teulada s'ha renovat en la seva totalitat seguint els cànons modernistes amb teula de color verd i terra. A la primera planta de l'edifici, a la qual s'accedeix des del carrer del Pintor Murillo, s'ha mantingut la doble alçada actual, amb una petita plataforma des d'on es pot veure tot l'espai central de la nau i les 20 tines que hi ha en l'actualitat. S'han construït dues escales i un ascensor per connectar les dues plantes. S'han preservat els arcs de descàrrega en forma de palmera, que serveixen per suportar les tines i mantenir-les aixecades, així com les pilastres de maons d'obra vista de la planta subterrània, tots dos elements característics del modernisme català que es poden trobar a pocs edificis. Un cop restaurat el Celler i acabades les obres del seu entorn es va inaugurar el 26 d'octubre del 2013.[5]
Entitat
modifica
L'objectiu final del celler era que qualsevol soci viticultor, propietari, arrendatari o parcer aportés la seva producció per desenvolupar col·lectivament el procés del vi i la seva comercialització posterior. El celler va ser fundat per Pere Pí i es va inaugurar l'any 1920. A partir d'aquell moment, va ser una cooperativa de socis.[2]Era una secció depenent de la Cambra Agrícola Oficial de Rubí, l'actual Casino Espanyol. Un grup de 119 pagesos van decidir formar una cooperativa per esdevenir més competitius. Aquesta entitat va adquirir uns terrenys de 3.189 metres quadrats per edificar-hi un celler. Les varietats tradicionals de raïm a Rubí eren: sumoll, cua-sec, rosat, xarel·lo i la varietat picapoll es venia com a raïm de taula.
El 1920 s'encarregà la construcció del celler al deixeble d'Antoni Gaudí, Cèsar Martinell i Brunet. El 1921 quedaren aprovats els estatuts, quedant integrada la societat a "la Unió de vinyaters de Catalunya". A l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929 tingué medalla de plata i menció honorífica.
A finals del 1932 el Celler es va deslligar de la Cambra agrícola i després de diverses fusions i canvis cap a 1939 va adoptar el nom de Celler Cooperatiu de Rubí, Societat Cooperativa Catalana Limitada. La societat es va anar ampliant fins al 1958. Paral·lelament la seva cabuda de vi va anar augmentant fins als 27.000 hl.
Als anys 60 comença a entrar en decadència. Es va iniciar amb la riuada de 1962. A la dècada dels 70 va patir els efectes de la decadència vitícola i es va anar reduint la seva producció. Va ser l'any 1989 que la cooperativa va plegar, ja que la seva capacitat va quedar reduïda a 2.000 hl,. I l'Ajuntament va adquirir l'edifici i el terreny que l'envolta.
Galeria d'imatges
modifica-
Porta lateral -
Tines de vi -
Nova teulada del Celler
Referències
modifica- ↑ Ajuntament de Rubí El Celler. Arquitectura i història, 2013.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Celler Cooperatiu de Rubí». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 23 abril 2015].
- ↑ «L'AJUNTAMENT INICIA UN ESTUDI TÈCNIC PER DETECTAR LES CAUSES DE L'ESFONDRAMENT DE LA COBERTA DEL CELLER». Ajuntament de Rubí, 28-08-2007. [Consulta: 6 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «EL DELEGAT DEL GOVERN A CATALUNYA VISITA EL CELLER COOPERATIU ACOMPANYAT DE L'ALCALDESSA». Ajuntament de Rubí, 11-02-2011. [Consulta: 6 abril 2012].[Enllaç no actiu]
- ↑ «La festa d'inauguració inclou una mostra de vins guardonats als Premis Vinari». Nació Digital, 26-10-2013 [Consulta: 18 juny 2018].
Bibliografia
modifica- Lacuesta, Raquel. Catedrals del vi. Arquitectura i paisatge (en 2009). Angle. ISBN 978-84-92758-28-9.
- Ajuntament de Rubí. Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí. Ajuntament de Rubí. 2003
- Ajuntament de Rubí. Revista La Ciutat de Rubí Núm. 163 Gener- febrer 2009 Pgs = 8 i 9. Ajuntament de Rubí.
Enllaços externs
modifica