Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí
El Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner i el dugué a terme l'any 1913 el seu fill, també arquitecte, Pere Domènech i Roura. Àngel Guimerà li dedica el sobrenom de «la Catedral del vi».
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici  | |||
| Arquitecte | Pere Domènech i Roura Lluís Domènech i Montaner | |||
| Construcció | 1913 | |||
| Construcció | XX (1913) | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Noucentisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà) | |||
| Localització | Pg. Rendé i Ventosa, 5 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Data | 7 juny 2013 | |||
| Codi BCIN | 4199-MH | |||
| Id. IPAC | 12711 | |||
El celler, un dels primers cellers modernistes de Catalunya, es construí per allotjar també una de les societats cooperatives més antigues de Catalunya, la Cooperativa de l'Espluga, fundada l'any 1902 i promoguda per l'espluguí Josep Maria Rendé i Ventosa (1877-1925).[1]
Consta de tres naus i té una bella decoració exterior, recentment restaurada. L'interior s'ha transformat sense perdre cap dels elements arquitectònics: els contraforts, les columnes i les arcades de l'interior estan disposats de manera que sembla que tinguin més una intenció decorativa que no una utilitat com a elements de suport.
Inicialment el celler tingué dues naus. L'any 1957 Cèsar Martinell i Brunet n'hi afegí una tercera d'idèntica, amb què el celler era conegut com el «celler de baix» o «dels rics», en oposició a un altre de tan sols una nau que els petits propietaris edificaren l'any 1932 no gaire lluny del primer i que era conegut com el «celler de dalt».
També acull el Museu del Vi.[2]
Referències modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Celler Cooperatiu de l'Espluga de Francolí |