Cels de Toledo
Cels (m. 523) va ser un religiós hispà, bisbe de Toledo abans del 523.
| Biografia | |||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | valor desconegut  | ||||||||||
| Mort | ca. 523 | ||||||||||
| Bisbe de Toledo | |||||||||||
| ? – ca. 523 | |||||||||||
← Pere Montà → | |||||||||||
| Dades personals | |||||||||||
| Residència | Toledo | ||||||||||
| Grup ètnic | Hispans | ||||||||||
| Religió | Catolicisme | ||||||||||
| Activitat | |||||||||||
| Ocupació | sacerdot catòlic | ||||||||||
| |||||||||||
El bisbe és esmentat per Sant Ildefons,[1] que també és present en el Códice Emilianense, on es diu que va ser successor de Pere. Al costat dels bisbes de Carpetània i Celtibèria -els noms dels quals no són coneguts- va rebre una petició, desvergonyida en paraules de Montà, de part d'un bisbe de nom desconegut que anava viatjant d'un lloc a un altre. Arran d'aquesta petició, sembla que per decisió conciliar, va concedir en exclusiva al dit bisbe, mentre li fos d'ajuda, els municipis de Segobia, Brittablo (potser Buitrago del Lozoya) i Cauca. Per a Montà, aquesta decisió no era raonable, però els bisbes van fer aquesta concessió per la dignitat del càrrec que feia la petició, perquè ja que si anava vagant d'una banda a una altra, almenys ho fes amb dignitat.[2]
Cels va morir el 523, o una mica abans, i va ser succeït per Montà.[2]
Referències modifica
- ↑ Vilella Masana, 2003, p. 101.
- ↑ 2,0 2,1 Vilella Masana, 2003, p. 105-106.
Bibliografia modifica
- Vilella Masana, Josep. «Los obispos toledanos anteriores al Reino visigodo-católico». A: Acta Antiqua Complutensia III: Santos, obispos y reliquias (en castellà). Alcalá de Henares: Universidad de Alcalá de Henares, 2003.