Celso Bugallo Aguiar

actor espanyol

Celso Bugallo Aguiar (Lagarei-Vilalonga-Sanxenxo, Pontevedra, 1947) és un actor gallec. La seva marxa en el món de la interpretació comença en els anys 70.[1]

Infotaula de personaCelso Bugallo Aguiar
Celso Bugallo (Crop).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement12 març 1947 Modifica el valor a Wikidata (74 anys)
Lagarei (Espanya) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de teatre, actor de cinema Modifica el valor a Wikidata
Activitat1999 Modifica el valor a Wikidata –
Premis

IMDB: nm0119438 Allocine: 49702 Allmovie: p346612 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Bugallo es va iniciar en el món de l'actuació en Logronyo, on va viure sis anys durant la seva joventut i va ser membre dels grups independents Lope de Rueda i Adefesio Teatro Estudio de Ricardo Romanos, a més de fundar i dirigir el JUBY (Juventud Unida del Barrio de Yagüe), on residia, i que va guanyar en 1976 el Premi Nacional de Comèdies de Teatre amb El retablo del flautista, de Jordi Teixidor i Martínez.[2]

Convertit en un dels millors actors teatrals de l'escena nacional, Bugallo no va debutar al cinema fins als 52 anys a les ordres de José Luis Cuerda a La lengua de las mariposas. Des de llavors es revela com un dels secundaris més reeixits del cinema nacional gràcies a títols com Los lunes al sol, de Fernando León de Aranoa, i La vida que te espera, de Manuel Gutiérrez Aragón.

És una de les cares més familiars en les sèries i pel·lícules gallegues recents, encara que a nivell nacional, el reconeixement li arriba de la mà d'Alejandro Amenábar, amb el seu paper de germà de Ramón Sampedro a Mar adentro, interpretació que li va valer un Goya al millor actor secundari i el premi de la Unión de Actores y Actrices.

Un altre gran paper al cinema li arriba amb la pel·lícula La noche de los girasoles (2006), com Amadeo, el caporal de la Guàrdia Civil d'un llogaret de Castella i Lleó, on la seva interpretació és molt notable: personifica un caimà experimentat en l'ofici, impregnat d'humanitat i finesa, i tria no complir amb el seu deure per amor a la seva filla.

Entre els seus treballs més recents destaquen 53 días de invierno (2006), Pudor (2007) i Agallas (2009). Així com en papers protagonistes a Cenizas del cielo (2008) i Amador (2010), la seva segona col·laboració amb Fernando León de Aranoa.[3]

Té una llarga experiència en el teatre i és fundador de les companyies teatrals Olimpo y Zanahoria T.E., a més d'haver pertangut a altres companyies gallegues i logronyeses. Duu a terme diversos muntatges a Galícia entre 1988 i 1992. En 1995 funda l'Aula de Formació d'Actors de Pontevedra, exclusivament dedicada a la formació d'actors sobre la base de les teories de Stanislavsky i dirigeix multitud de muntatges, la majoria representats en gallec. També ha treballat a televisió, on s'ha fet ressò per la seva participació a la sèrie Fariña com a pare de Sito Miñanco.[4]

FilmografiaModifica

TelevisióModifica

Premis i nominacionsModifica

ReferènciesModifica