Obre el menú principal

El Cementiri Nou d'Igualada és un cementiri edificat entre 1985 i 1994, obra dels arquitectes Enric Miralles i Carme Pinós, guanyadors del concurs convocat per l'Ajuntament d'Igualada (Anoia) el 1983.[1] Ha estat considerat com una de les obres més poètiques de l'arquitectura catalana del segle XX[2] i l'any 1992 fou guardonat amb el premi FAD d'arquitectura.[3][4] Es troba al carrer dels Països Baixos, en el polígon industrial de les Comes, a Igualada.[1] És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.

Infotaula d'edifici
Cementiri Nou d'Igualada
Igualada 5.JPG
Dades
Tipus cementiri
Arquitecte Enric Miralles i Moya
Carme Pinós i Desplat
Característiques
Estil arquitectònic Darreres tendències
Ubicació geogràfica
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
VegueriaPenedès
ComarcaAnoia
MunicipiIgualada
Localització C. Països Baixos, 22
 41° 35′ 31″ N, 1° 38′ 14″ E / 41.59194444°N,1.63722222°E / 41.59194444; 1.63722222
Bé cultural d'interès local
Data 14 juny 2005
Identificador 6720
Modifica les dades a Wikidata

DescripcióModifica

Els diferents blocs de nínxols s'organitzen de manera que s'adapten al terreny. La forma atalussada que s’aconseguí amb la superposició de caixons prefabricats, el recobriment amb pedra d'algunes parts i l'enjardinament de la coberta ajuden a aconseguir-ne la integració. El paviment de les zones d'accés i de davant dels nínxols té travesses de tren encastades. Un voladís corbat de formigó protegeix els frontals dels nínxols.[3]

HistòriaModifica

L'any 1969-70, es va fer una modificació de límits entre el terme d'Odena i el d'Igualada quedant els terrenys on ara hi ha el cementiri en el terme d'Igualada.[3] L'any 1983 l'Ajuntament de la ciutat convocà el concurs per adjudicar el nou cementiri, ja que el cementiri vell, ubicat a l'avinguda Pau Casals i inaugurat el 1819,[5] no disposava de prou espai. El projecte del cementiri nou va diferenciar-lo de la concepció dels cementiris tradicionals, mostrant-lo com un parc on passejar.[1] Es va realitzar un tall en el sòl, a les parets del qual se situen els nínxols,[1] els quals estan ubicats sota una estructura corbada de formigó que els cobreix.[4] La major part del cementiri està enfonsat respecte al nivell del sòl, fet que l'integra en el paisatge.[4] La baixada es realitza seguint un camí en ziga-zaga.[4] En el recinte hi ha múltiples racons, objectes i detalls que juguen amb la llum i l'ombra.[1] Les obres van començar el 1988, la inauguració de la primera fase va ser el 1992[3] i es va completar el 1994. El seu dissenyador, Enric Miralles i Moya, mort prematurament l'any 2000, està enterrat en aquest cementiri.[2]

 
Vista panoràmica del cementiri

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 festacatalunya.cat, IGUALADA. PARC I CEMENTIRI NOU
  2. 2,0 2,1 Suzanne, Strum (Paperback). Barcelona: a Guide to Recent Architecture. Ellipsis (B.T. Batsford Ltd). p. 320 pages. ISBN 1-84166-005-1
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 «Cementiri Nou d'Igualada». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2014].
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 poblesdecatalunya.cat, Cementiri Nou (Igualada - Perifèria - Anoia)
  5. Ajuntament d'Igualada, Cementiri Vell

BibliografiaModifica

  • Zabalbeascoa, Anatxu. Igualada Cemetery: Barcelona, 1986-90 - Enric Miralles and Carme Pinos (Architecture in Detail S.). Phaidon Press. ISBN 0-7148-3281-2.

Enllaços externsModifica