Cenòmans

tribu de la Gàl·lia
(S'ha redirigit des de: Cenomans)
No s'ha de confondre amb Cenimagnes ni amb Segobriges.

Els cenòmans[1] (llatí Cenomani) van ser un poble de la Gàl·lia Cèltica. Vivien a l'est dels carnuts entre el riu Sena i el Loira, a la zona del Maine. La seva ciutat principal era, segons Claudi Ptolemeu, Vindinum. Es van unir a Vercingetòrix en el gran aixecament dels gals contra Cèsar l'any 52 aC i van enviar cinc mil guerrers a Alèsia. Juli Cèsar els anomena Aulerci Cenomani. Segons Plini el Vell,[2] els cenòmans tenien un assentament vora Massàlia, entre la tribu dels volques, i van marxar amb ells cap a Itàlia.[3]

Infotaula de grup humàCenòmans
Plan des peuples gaulois.svg
Situació dels cenòmans prop d'Armòrica
Tipustribu
Part deaulercs
Grups relacionatsbrannovices, diablintes i eburovices
Geografia
Originari deGàl·lia Cèltica Modifica el valor a Wikidata

A la Gàl·lia CisalpinaModifica

Un altre grup de cenòmans vivia a la Gàl·lia Cisalpina, al nord del Po, entre els ínsubres a l'oest i els vènets a l'est. Les seves ciutats principals eren Brixia i Verona, segons Titus Livi, i Brixia i Cremona segons Plini el Vell. Claudi Ptolemeu també els hi assigna Bèrgam i Màntua.

Van arribar a Itàlia als voltants del segle vi aC, van expulsar els etruscs i es van establir als seus territoris del riu Po. Tots els historiadors coincideixen en què van estar sempre a favor dels romans. Durant la invasió dels gals, l'any 225 aC, quan els ínsubres i els bois van combatre contra Roma, els cenòmans i els vènets van fer aliança amb la república i van aportar una força de vint mil soldats. També es van mantenir lleials a Roma quan Anníbal va entrar a Itàlia i el van combatre a la Batalla de Trèbia l'any 218 aC, segons diu Titus Livi.[4] Però una vegada acabada la Segona Guerra Púnica, es van unir a la rebel·lió dels gals dirigida per Amílcar l'any 200 aC i l'any següent es van ajuntar als ínsubres, però quan el cònsol Gai Corneli Cetege els va derrotar el 197 aC en una batalla on van capturar el cartaginès Amílcar,[5] no se'ls va castigar i van tornar a ser considerats aliats, ja que sembla que només va ser una part dels cenòmans el que s'havia unit a les revoltes. L'any 49 aC van adquirir tots els drets de ciutadania romana com tots els gals de la Transpadana.[6]

ReferènciesModifica

  1. Cèsar, Juli. «Llibre VII, LXXV.3». A: Guerra de les Gàl·lies (en llatí i català). Traducció: Icart, Joaquim. 3 vol. Barcelona: Fundació Bernat Metge, 1974, p. 71. DL B. 48252-1974. ISBN 8472250938. 
  2. Plini el Vell. Naturalis Historia, III, 19-23
  3. Smith, William (ed.). «Cenomani». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].
  4. Titus Livi. Ab Urbe Condita, XXI, 55
  5. Livi, Titus. Ab Urbe Condita, p. XXXII, 30. 
  6. Smith, William (ed.). «Cenomani 2». Dictionary of Greek and Roman Geography (1854). [Consulta: 6 agost 2022].