Censal
El censal és una obligació perpètua que incorpora la possibilitat de redempció. Va ser un instrument financer molt estès a la Corona d'Aragó des de la baixa edat mitjana i el seu ús es va perllongar fins a l'edat contemporània; era utilitzat com a mecanisme de finançament del qual es van servir indistintament tant els particulars, com els organismes públics (governs municipals, Generalitat, monarquia).
Definició financeraModifica
Tècnicament consistia en una perpetuïtat emesa com a deute públic, és a dir, un inversor cedia un capital a canvi de rebre una pensió, o cànon anual, de manera perpètua com a contrapartida del capital donat. La constitució del censal (carregació) prenia la forma de venda de dret: una persona o institució, necessitada de diners (censatari), creava una pensió censal i la venia a una persona o institució (censaler), posseïdora de capital i interessada a percebre la pensió. La taxa que mesurava la relació entre la pensió i el capital -el rendiment- era anomenada for de la pensió, i acostumava a ser del 7,5%. La pensió es pagava anualment de forma perpètua, si bé existia la possibilitat que el censatari redimís l'obligació recomprant el censal, operació anomenada lluïció, quitació o redempció.
Legislació del dret civil català actualModifica
Per la Llei 6/2000, de 19 de juny, de pensions periòdiques (DOGC núm. 3174, 04.07.2000), el censal és definit de la següent manera:
| « | Article 3. El censal: El censal consisteix en el dret de crèdit a percebre i l’obligació consegüent de pagar indefinidament una pensió a una persona i els seus successors en virtut del capital rebut. | » |
Vegeu tambéModifica
BibliografiaModifica
- «Censal». Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 maig 2011].
- Ortí Gost, Pere «Les finances municipals de la Barcelona dels segles XIV i XV: Del censal a la Taula de Canvi». El món del crèdit, 2007, pp. 257-282.
- Martí Arau, Albert «Governar el deute en temps de crisi: Castelló d’Empúries (1386-1421)». Anuario de estudios medievales, 2010, pp. 129-179. ISSN: 0066-5061.